Al món existeixen uns 19 milions de dones infectades pel VIH/Sida. Patricia Pérez (Argentina, 1962) és una d’elles. Tenia 24 anys quan li van diagnosticar i, gairebé a l’una, li van dir que li quedaven uns dos anys de vida. Amb un nen petit, una nova parella i un matí en el qual no hi havia lloc per a la sida, el seu futur va quedar en suspens. “En 1987, aquesta notícia significava mort en poc temps”, rememora. No obstant això, avui dia, vint anys després, segueix al peu del canó. Patricia dedica cada segon a lluitar contra la sida i a animar a els qui, com ella, s’enfronten a una malaltia crònica, encara sinònim de mort i envoltada d’una excessiva discriminació. A la fi del passat any, les seves companyes de la Comunitat Internacional de Dones Vivint amb VIH/Sida (ICW) van proposar el seu nom per optar al Premi Nobel de la Pau, una nominació que ha aprofitat per llançar una campanya mundial que relaciona a la pau amb una oportunitat per detenir la sida. No és la primera dona que opta al màxim guardó d’Oslo, però sí la primera dona seropositiva que ho intenta. “És una enorme oportunitat per instal·lar el tema de la lluita contra la pandèmia en agendes polítiques, més enllà dels ministeris de Salut”, ressalta.
Quan vaig rebre la notícia, un raig em va paralitzar durant un temps. No podia projectar, pensar en matí, de vegades, no podia pensar avui… En 1987, aquesta notícia significava mort en poc temps.
Quan vaig poder reaccionar, passat un temps, em vaig dir a la meva mateixa: “Si et vas a morir, serà barallant per viure”. Llavors vaig poder parlar-ho amb els meus afins, però em vaig prendre un temps per poder traduir-ho amb cadascun d’ells.
Amb angoixa, paciència i amor.
He dit adeu a punts i punts amics, companys i grans lluitadors per aquesta causa, que això ha redoblat el meu compromís per fer el necessari perquè regni la dignitat entre les persones que vivim amb VIH/Sida, especialment, les nenes i adolescents positives del món.
“He redoblat el meu compromís per fer el necessari perquè regni la dignitat entre les persones que vivim amb VIH/Sida”
No faig especulacions amb tints conspirativos. Crec que la ciència pura, la recerca despullada d’interessos, no es constata en cap malaltia, però també crec que el VIH encara és un enorme desafiament que la ciència ha de desxifrar.
Considero que és una enorme oportunitat per instal·lar el tema de la lluita contra la pandèmia en agendes polítiques més enllà dels ministeris de Salut dels països i una gran ocasió per relacionar a la pau amb una oportunitat per detenir la sida, que és el lema de la campanya mundial que ICW ha llançat recentment amb la meva coordinació i la de Marijo Vázquez, una espanyola de Barcelona, expresidenta mundial d’ICW.
Hagués preferit no estar nominada per no estar prèviament infectada i, ja que estem, hagués preferit que la sida no existís, ni cap altra malaltia.
Les dues coses. Hi ha informació, però desarticulada i confusa, i hi ha tanta o més discriminació.
“Sobre la sida hi ha informació, però desarticulada i confusa, i hi ha tanta o més discriminació”
En el procés pre UNGASS (sigles en anglès de l’Assemblea de l’ONU sobri sida) vaig ser convidada pel llavors Secretari General, Kofi Annan, a participar en tot el procés fins a la signatura de la Declaració i els posteriors seguiments de 2003 i 2005. Totes les accions que s’estan realitzant no són suficients, per això, hem llançat la nostra campanya per recolzar el desè aniversari d’aquesta signatura amb el lema “2011: any de la pau com a oportunitat per detenir la sida”, en suport a la mobilització indispensable dels líders mundials perquè prenguin consciència que la sida, com va alertar Nelson Mandela, pot exterminar l’espècie.
Sí, més enllà que la ciència ha transformat a la malaltia en crònica, la majoria aclaparant d’infectats al món mor per falta d’atenció.
Segons la nostra constatació, la sida té un perfil de dona jove, menor de 25 anys, de condició social pobra i amb gran presència d’escassa instrucció.
M’espanta la indiferència dels líders mundials. A ells hem de commoure.
