Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Patrick Cherubin, director a Haití del Moviment Sociocultural per als Treballadors Haitianos (MOSCHTA)

Tres anys després del terratrèmol, la situació d'Haití és cada vegada pitjor

Patrick Cherubin és el director a Haití del Moviment Sociocultural per als Treballadors Haitianos (MOSCHTA), una organització sense ànim de lucre que proporciona assistència sanitària. Coneix el dia a dia del país abans, durant i després del terratrèmol que va assolar Haití fa tres anys. Per això narra la seva realitat. L’ocorregut ja amb prou feines és notícia en els mitjans de comunicació a pesar que, assegura, “tres anys després del terratrèmol, la situació d’Haití és cada vegada molt pitjor”. Han descendit les ajudes i l’atenció, encara que el degoteig de malalties i altres conseqüències del sisme és constant. Així ho explica en aquesta entrevista, un relat proper en primera persona, imprescindible per conèixer la quotidianitat d’un país que no pot caure en l’oblit.

Com és la situació a Haití tres anys després del terratrèmol?

Després de tres anys, es pot dir que la situació del país és cada vegada molt pitjor del que aparenta. Però per poder contestar a aquesta pregunta, després d’un terratrèmol que ha suposat més de 300.000 morts i pèrdues milionàries, caldria analitzar el context socioeconòmic i polític del país.

A aquests efectes se sumen les conseqüències de l’huracà Sandy.

“Després d’haver estat arrasat per l’huracà Isaac a l’agost, l’huracà Sandy va assotar les costes d’Haití a l’octubre amb inundacions en gairebé tot el país”Després d’haver estat arrasat per l’huracà Isaac el 23 d’agost de 2012, que ha deixat als grans i petits agricultors del nord, nord-est i centre del país de braços plegats, veient-se portar per aquest fenomen natural totes les seves collites, béns i sers estimats, en un espai de dos mesos, el 24 d’octubre, l’huracà Sandy va assotar les costes del sud, del centre i des del sud-est al nord, amb inundacions en gairebé tot el país. El saldo: 52 morts, 112 centres provisionals de refugiats en tot el territori nacional i la destrucció generalitzada de l’agricultura i de les xarxes de carreteres. Enfront de tal situació, ens preparem pel pitjor, això és, els brots de malalties i l’augment del còlera. El departament sud, sud-est i oest, on treballem, són els més afectats. En aquesta zona hi ha uns 86 centres de refugiats.

Gràcies a la col·laboració amb Farmamundi han rebut medicaments i material sanitari per distribuir entre la població.

Amb el suport de Farmamundi, aconseguim mitigar aquests flagels amb operatius metges, mitjançant les nostres clíniques mòbils. Atenem a uns 37 pacients per dia, en tres operatius setmanals, especialment dones embarassades, ancians, persones amb discapacitat i nens.

Són aquests grups els més vulnerables i afectats?

Sí, les dones que són cap de família, persones amb discapacitat, ancians i nens són els més afectats als països pobres perquè no tenen oportunitat per treballar i aconseguir ocupació. Per tant, és de vital importància prendre-les en comptes.

S’aconsegueix atendre a els qui viuen en zones allunyades?

“Els qui viuen en zones allunyades es consideren els oblidats”Els qui viuen en zones allunyades es consideren els oblidats. No obstant això, gràcies als nostres programes de salut preventiva i curativa, mitjançant les nostres clíniques mòbils i el nostre centre de salut establert en Petit-Goave, hem aconseguit assistir a les persones més necessitades de la nostra població.

A més de la salut, quin és la prioritat a Haití?

És de summa importància implementar accions que puguin impulsar l’agricultura a les zones afectades. En segon lloc, cal ajudar a les famílies a tornar en les seves llars, ja que encara viuen a casa d’amics després de sortir dels refugis. Finalment, cal efectuar accions per capacitar a la gent per actuar en la temporada ciclònica, amb tot el que això implica per a la mitigació dels danys en els propers anys.

Després de tres anys, ha descendit l’ajuda enviada a Haití?

“Les ajudes a Haití han descendit a causa de la crisi mundial, la falta de resultats tangibles davant els problemes socials i el fet que el país ja no és notícia”S’ha notat un descens en les ajudes enviades a Haití des de tothom, per moltes raons. Una d’elles, la crisi mundial i la falta de resultats tangibles davant els problemes socials després del terratrèmol. A més, el país ja no és notícia per a la premsa escrita i la televisió tres anys després del sisme. I cal entendre que ja abans del terratrèmol no hi havia unes estructures funcionals al país i això va empitjorar.

Com pot prosperar Haití?

El primer per sortir a flotació és reforçar l’estat del nostre país, ajudar als partits polítics a jugar el seu rol, perquè ningú surti a fer política d’un dia per a un altre. Els actors polítics han de venir d’una plataforma política. Cal enfortir la justícia haitiana perquè sigui realment independent del poder executiu i que el poder legislatiu jugui el seu paper de control dels governs en representació del poble. I finalment, la societat civil haitiana ha d’estar enfortida i organitzada per poder reclamar als governs quan aquests estan en el mal camí i fer propostes constructives per al desenvolupament del país.

En què centrarà els seus esforços MOSCHTA en els propers mesos?

Cal ressaltar que existeix un problema greu, que és la centralització de tots els serveis públics i privats a la capital del país. Per aquesta raó, hem estat un dels països d’Amèrica Llatina i el Carib amb la taxa més alta de mortalitat materna o mort materna i matern infantil. Això no es deu al fet que els metges no són bons, sinó més aviat, a la falta d’un sistema de salut que arribi a la població en l’àmbit de la prevenció. Per això, en els propers mesos, MOSCTHA centrarà els seus esforços a expandir els serveis de salut en els departaments de l’oest, sud i sud-est del país, amb el nostre centre de salut com a eix del treball.

Haití, tres anys després

Patrick Cherubin considera que per fer-se una veritable idea de la situació en què es troba Haití, “cal analitzar el context socioeconòmic i polític del país”. Per aquest motiu, ell mateix ho detalla.

  • Educació.

“No s’han pres en compte les propostes del sector educatiu, ni s’han aportat dades reals del nombre d’alumnes que s’assisteixen. Tampoc s’han construït noves escoles ni s’han reforçat els nivells dels mestres”.

  • Política d’ocupació.

“Els programes per reduir la desocupació al país no s’han iniciat ni s’han consensuat amb els sectors afins”.

  • Medi ambient.

“No hi ha un pla per reduir les vulnerabilitats del país, situat en la trajectòria dels ciclons, ni es veu clara l’aplicació d’una política de reforestació i conservació dels recursos naturals. La declaració de l’any 2013 com a Any de protecció del medi ambient fa esperar que es facin grans esforços per millorar aquesta situació”.

  • Estat de Dret.

“Si bé es basa en el respecte dels drets i la igualtat de tots abans la Llei, durant l’any 2012 s’han donat diversos casos de violació de drets humans, que atempten contra l’Estat de Dret que va oferir el Govern”.

  • Energia elèctrica.

“No se sap fins avui quin organisme és el responsable de l’aplicació d’aquesta política, la qual cosa és preocupant per tractar-se d’un tema crucial, que ajudaria al desenvolupament del país (…). A més, s’ha vist una proliferació de nous ministeris, que contrasta amb la realitat econòmica del país. Tal és el cas d’un Ministeri de la Pobresa, creat de forma paral·lela al Ministeri d’Assumptes Socials; un Ministeri de la condició de Camperols, quan existeix el Ministeri d’Agricultura; i un Ministeri de Defensa, que està separat del Ministeri d’Interior i Col·lectivitat Territorial. Un es pregunta, és per crear més ocupació al país?”.

  • Inestabilitat i inseguretat.

“El lloc de Comissionat del Govern de Port-au-Prince es va convertir en la posició més inestable del país, ja que durant 2012 han estat nomenades quatre persones en aquest lloc i algunes ni tan sols van aconseguir una setmana. Durant l’últim any, la delinqüència ha tocat a totes les classes socials, des de jutges a ciutadans comuns i, fins i tot, s’han registrat assassinats i segrestos”.

  • Economia.

“La revisió de l’any 2012 no és color de rosa. La sequera registrada de maig a agost va afectar molt a la producció agrícola del país, severament danyat per dues tempestes tropicals -Isaac i Sandy-, que van donar durs cops a l’agricultura haitiana i, en conseqüència, a l’economia nacional. Els conucos van ser devastats, el bestiar escombrat i va haver-hi pèrdues de vides humanes. El país està sota amenaça d’inseguretat alimentària”.

“La desocupació segueix afectant a un gran percentatge (60%-70%) de la força laboral, la missió del Fons Monetari Internacional (FMI) ha rebaixat les previsions de creixement econòmic (…) i tots els motors de creixement, com la inversió, el consum i les exportacions, s’han reduït (…). Hi ha risc d’inestabilitat social si no es fan els arranjaments necessaris per satisfer les necessitats urgents de la població”.

  • Situació social.

“Des que el Govern implementa el seu programa de subvenció, denominat 16/6, permet resituar a famílies de 16 campaments en sis comuns de la capital. Algunes organitzacions han demanat al Govern que suspengui o impedeixi les expulsions dels 357.000 habitants que viuen encara en els campaments de Port-au-Prince i en altres parts del país”.

“Si l’any 2011 va ser marcat per un procés electoral caòtic i una epidèmia de còlera, que fins avui és un problema greu després de cada temporada de ciclons, en 2012 s’han organitzat 365 manifestacions per demanar al Govern solucionis als problemes bàsics del país”.

  • Política.

“Després de guanyar les eleccions amb un moviment polític (Repons Peyizan) que no comptava amb una majoria de representants al Parlament, al president Michel Martelly se li ha fet una mica difícil la governabilitat, atès que necessita un consens per poder ratificar al primer ministre (cap del Govern). En l’actualitat, ocupa aquest càrrec Laurent Salvador Lamothe”.

“En analitzar la política del programa de govern de Martelly i Lamothe, ens adonem que la política de govern està ben equilibrada sobre els problemes de la societat haitiana, resumits en cinc punts, ‘Les 5 I’ (en francès): educació, ocupació, medi ambient, estat de dret i energia. No obstant això, hi ha crítics per els qui aquesta política està mal aplicada, atès que no s’han fet esforços per iniciar-la”.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions