Fugen a la recerca d’un lloc segur. Els refugiats són persones que han estat obligades a sortir de les seves cases, sovint, per conflictes armats. Altres vegades són perseguides per la seva ètnia, religió, idees polítiques o grup social. Intenten sobreviure lluny de la seva llar perquè en ell resulta impossible fer-ho. Cada 20 de juny el calendari els recorda, però el seu objectiu és que aviat pugui deixar de fer-ho.
Imagen: Al Jazeera English
Adoptada el 28 de juliol de 1951, la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats es confecciona a partir d’un articulat extens que defensa els drets i llibertats fonamentals d’aquestes persones. Guarda espai, fins i tot, per a aquelles que es trobin il·legalment al país de refugi i nega la imposició de sancions penals que s’emparin precisament en aquesta il·legalitat.
No obstant això, malgrat tot, el principal interès dels refugiats és deixar de ser-ho Com? Una vegada que s’obté l’estatut del refugiat, la normativa vigent contempla diversos casos per al cessament automàtic d’aquesta condició i dels beneficis de la Convenció de Ginebra:
- Després d’obtenir la nacionalitat espanyola.
- Si el refugiat s’acull de nou, voluntàriament, a la protecció del país de la seva nacionalitat.
- Si s’ha establert voluntàriament a un altre país i s’ha produït la transferència de responsabilitat.
També és possible que es perdi aquesta condició una vegada que desapareixen les circumstàncies que la van motivar. És a dir, quan es considera que les causes per les quals es va sol·licitar l’estatut del refugiat han desaparegut no existeix justificació alguna per mantenir aquest reconeixement. No obstant això, abans de prendre una decisió, és necessari que el cas sigui estudiat i que l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) doni el vistiplau.
On troben refugi
L’informe anual “Tendències Globals” de l’ACNUR xifra en 42 milions el nombre de persones desarrelades a tot el món. D’elles, 26 milions són desplaçats internes, mentre que la resta, 16 milions, són refugiats i sol·licitants d’asil.
El 80% dels refugiats es troben en països en vies de desenvolupament
En la seva majoria (80%), els refugiats es troben en països en vies de desenvolupament. L’informe de l’ACNUR destaca “el pes desproporcionat que suporten aquells que menys poden permetre-li-ho” i apel·la a l’ajuda internacional per millorar la situació d’aquestes persones, que porten anys desarrelades “sense una solució a la”vista .
Els principals països de destinació en 2008 van ser Pakistan (1,8 milions), Síria (1,1 milions), Iran (980.000), Alemanya (582.700), Jordània (500.400), Txad (330.500); Tanzània (321.900) i Kenya (320.600). L’origen dels refugiats es va repartir entre Afganistan (2,8 milions) i l’Iraq (1,9 milions), els països amb majors xifres, Somàlia, Sudan, Colòmbia i República Democràtica del Congo. Per la seva banda, Sud-àfrica va ser el principal país receptor de sol·licituds individuals, seguit d’Estats Units, França i Sudan.
Tornar no sempre és fàcil. El passat any només uns dos milions de refugiats i desplaçats interns van poder tornar a les seves llars. La repatriació es va reduir un 17% i la tornada de desplaçats interns, un 34%. Així mateix, la població refugiada sota el mandat d’ACNUR va disminuir per primera vegada des de 2006.
Amb motiu del Dia Mundial del Refugiat, ACNUR i altres organitzacions que treballen per la defensa dels drets dels refugiats conviden als ciutadans a reflexionar sobre les causes i efectes del refugi. Aquest any ha triat el lema “Gent real, necessitats reals”, que el seu objectiu és canviar la percepció que els refugiats són un problema i “fer que la gent entengui que són persones amb necessitats reals”.
Aquestes manques inclouen un sostre, assistència mèdica, escoles i una vida digna i segura. Darrere de les xifres hi ha persones els drets de les quals més fonamentals, assegura l’ACNUR, “encara no són respectats”. Per això, considera que el Dia Mundial del Refugiat recorda que encara queda per davant “molt treball” en favor d’aquells que són “més vulnerables dins dels vulnerables d’aquest món”.
En concret, les principals crisis en aquest moment es localitzen en llocs com República Democràtica del Congo i Sudan, a causa dels atacs de la guerrilla, així com Pakistan, on Mèdics sense Fronteres compta amb 27 camps per donar acolliment temporal als refugiats.
La situació en alguns camps és molt preocupant a causa de la massificació
Per la seva banda, aquests no només són obligats a abandonar les seves llars i fins i tot a alguns membres de la seva família, recorda MSF, sinó que a més en els camps la seva situació tampoc és fàcil. De vegades, s’arriba fins als 40 graus de temperatura i, en altres ocasions, el problema és la massificació, que fa necessari sol·licitar permís per habilitar noves tendes de campanya.
L’organització mèdica actua també a Sri Lanka, on els equips atenen a milers de desplaçats de la regió del Vanni i qualifiquen la situació de “extremadament preocupant” tant als hospitals del districte de Vavuniya com en els campaments improvisats. Cada dia s’atén a més de 500 ferits. “Es treballa sense descans amb la finalitat d’atendre els casos més urgents”, descriu Lauren Cooney, coordinadora de MSF en Vavuniya.
Davant aquesta situació, Intermón Oxfam destaca la vulnerable situació en què es troben els refugiats i, en particular, les dones, els nens, les persones majors i els discapacitats. La directora general de l’organització, Ariane Arpa, assevera que elles “estan molt més exposades a ser atacades física i sexualment”, mentre que els menors perden als seus pares i les persones majors, igual que les discapacitades, “solen quedar-se enrere en la fugida i exposades als combats”.
