Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Persones amb discapacitat voluntàries

Des de fa alguns anys, les persones amb minusvalideses físiques o intel·lectuals participen en activitats de voluntariat de manera permanent
Per Azucena García 15 de febrer de 2011
Img imgp2421 scaled
Imagen: FEAPS

Amb motiu de la celebració de l’Any europeu del Voluntariat, diverses organitzacions s’han proposat que les persones amb discapacitat passin de ser receptors d’ajuda a agents de voluntariat. Fins a fa uns anys els casos eren aïllats, puntuals, però les entitats que atenen a persones amb discapacitat animen ara a mobilitzar-se. Per a això, els ofereixen tots els suports i el seguiment necessaris.

Cada vegada són més les persones amb discapacitat que prenen part en tasques de voluntariat. Volen ajudar als altres, en lloc de ser sempre els qui reben ajuda. Reuneixen les capacitats necessàries i compten amb el suport de les entitats. “El desig de fer voluntariat sorgeix de les persones amb discapacitat intel·lectual i des de les entitats s’intenta donar resposta a aquestes demandes amb els suports necessaris”, afirma un portaveu de la Confederació Espanyola d’Organitzacions en favor de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual (FEAPS).

Exercir aquestes labors afavoreix la inclusió social de les persones amb discapacitat com un membre més de la comunitat

En el cas d’aquestes persones, les activitats de voluntariat són molt diverses. Prenen part en tasques de suport a majors perquè millorin els seus coneixements informàtics, col·laboren en els albergs de pelegrins del Camí de Santiago a Navarra a través de la delegació d’ANFAS o, mitjançant una altra experiència d’ASPRODES a Castella i Lleó, han participat durant un any en la recaptació de fons per dur a terme un projecte de cooperació internacional i una de les persones ha tingut l’oportunitat de visitar-ho.

Els programes en els quals prenen part són nombrosos. La Fundació Ademo organitza accions de col·laboració amb entitats que treballen amb nens i la Fundació Síndrome de Down de Madrid desenvolupa activitats en menjadors socials. No obstant això, FEAPS recorda que cadascuna d’aquestes entitats “promou que el voluntariat sigui una decisió personal dels potencials voluntaris”. El seu objectiu és que totes les persones tinguin l’oportunitat d’exercir la funció de voluntari i, per a això, els faciliten aquesta experiència, però són ells els qui tenen l’última paraula. “S’intenta que tinguin oportunitats en els àmbits que més els atreuen per poder decidir on col·laborar”, subratlla.

Beneficis del voluntariat

La situació personal pot influir en certs casos, però en general, les persones amb discapacitat intel·lectual realitzen qualsevol tipus de voluntariat, “sempre en funció del seu interès i de la disponibilitat de les organitzacions on desitgin realitzar-ho”.

Img sindrome down articuloImagen: Wikimedia

Exercir aquestes labors afavoreix la inclusió social de les persones amb discapacitat com un membre més de la comunitat. La seva participació en accions de voluntariat és recent, però suposa l’aposta del futur. Un dels objectius de FEAPS per als propers anys és potenciar el voluntariat entre les persones amb discapacitat intel·lectual, impulsar la sensibilització des de les entitats i proposar suports sistematitzats. El CERMI comparteix aquesta mateixa visió amb motiu de l’Any Europeu del Voluntariat. Vol que es converteixin “en agents promotors, que contribueixin a estendre la pulsió solidària entre tota la societat”.

Durant aquest any, el CERMI es proposa implantar programes pilot de mentorado social “per promoure que persones amb discapacitat amb processos reeixits d’inclusió social donin suport de forma voluntària a altres persones amb discapacitat”. La proposta principal pansa per l’acompanyament actiu d’altres persones amb discapacitat, amb la intenció d’afavorir la seva participació social i fer efectiu el dret d’inclusió en la comunitat.

Històries de participació

Les persones amb discapacitat intel·lectual interessades a realitzar voluntariat reben suport de FEAPS. Per a això, han de posar-se en contacte amb la federació autonòmica corresponent, que operi en la seva comunitat autònoma, per informar-se sobre els passos que s’han de seguir per realitzar voluntariat.

Així va fer Álvaro Roche, un jove amb discapacitat intel·lectual de la Fundació Síndrome de Down de Madrid, que va aprofitar la inauguració de l’Any Europeu del Voluntariat per explicar la seva labor com a voluntari amb persones majors, “una oportunitat estupenda de retornar a la societat tot el suport que ells han rebut”, exposa FEAPS.

Img imgp2421 articuloImagen: FEAPS

Amb motiu de la passada festivitat de Sant Jordi (Dia del llibre a Catalunya), dos autogestores de Fundació Projecte Aura, Sara Monferrer i Miquel Viola, van acudir a una escola de Barcelona on van narrar sengles contes infantils i poemes. “La valoració va ser molt positiva per part de tots, per la qual cosa hi ha intenció de repetir aquesta acció de voluntariat o altres similars per part de membres de grups autogestores”, explica FEAPS. Tant Sara com Miquel van decidir prendre part en aquesta activitat a causa del seu gust per les activitats de voluntariat. “A més d’explicar contes a nens i nenes en escoles, acudim de tant en tant a una residència de gent gran i cantem amb els ancians i celebrem el Dia de Sant Jordi”, expliquen tots dos.

Les persones majors són també a els qui atén Rosa González, una jove de 29 anys que resideix a Móstoles (Madrid) i participa com a voluntària en la residència de persones majors SAR, on assisteix cada dimarts a la tarda. Acudeix a la residència amb autobús i, quan entra per la porta, totes les persones li saluden amb entusiasme, detalla FEAPS. Les seves principals funcions consisteixen a recolzar les tasques diàries de la residència, com guiar les cadires de rodes, acompanyar als majors a les seves habitacions o organitzar jocs de cartes. “Rosa ha establert grans vincles amb totes les persones de la residència i coneix perfectament a tots els residents i als professionals que allí treballen”.

També a Madrid, José Arance, de 32 anys, acudeix tots els dissabtes al Menjador Social Sant Simón de Rojas com a voluntari. Matina per servir el desdejuni. Omple les tasses amb llet, reparteix cereals, cafè i sucre, i ajuda després a recollir les taules. Quan conclou aquestes tasques, se senti a conversar amb els qui acudeixen al menjador. “Li agrada preguntar-los sobre les seves vides i escoltar el que ells li expliquen”.

Els resultats d’aquest tipus de voluntariat són tan positius, que s’aposta per ell amb fermesa. El voluntariat és un àmbit d’igualtat on l’ajuda no està renyida amb la condició personal. N’hi ha prou amb prestar els suports necessaris en els casos oportuns perquè la sensibilització es converteixi en acció.