Persones majors solidàries

Les organitzacions i associacions de majors aposten per l’envelliment actiu. Una manera de vida oposat al sedentarisme, en el qual alguns opten per fer esport, mentre uns altres prefereixen viatjar, accedir a la universitat, fer tasques de voluntariat, o tot alhora. L’objectiu és gaudir amb el que es fa i no perdre la il·lusió. En el cas del voluntariat, les persones majors poden fer una gran tasca. La seva experiència professional o de la vida els concedeix la capacitat suficient per a això. Hi ha tantes opcions com ganes de participar. A més, s’organitzen tallers previs per a ajudar als que no tenen clar la tasca que desitgen realitzar o a aquells que ho saben, però necessiten una formació específica.

Amb aquest objectiu, la Fundació de la Solidaritat i el Voluntariat (FUNDAR) ha organitzat recentment en Xativa i Orihuela els denominats Tallers de Formació per a Majors Voluntaris. L’activitat d’aquesta entitat es limita a la Comunitat Valenciana, on té previst més tallers a Benidorm, Castelló i Gandia. En total, compta amb una xarxa de voluntariat composta per 18 centres. Segons explica Marisol Sánchez, tècnic del pla de formació de FUNDAR, cada curs té una durada de quatre hores i està destinat a persones majors que volen integrar-se en alguna activitat de voluntariat, membres d’associacions de persones majors i organitzacions de voluntariat amb la tercera edat. “Ens centrem en elles perquè són persones molt atentes, amb moltes ganes d’aprendre coses noves i de fer voluntariat”, indica.

La finalitat és oferir una formació bàsica en voluntariat. Les persones majors han passat de ser receptores d’aquesta mena de serveis a oferir els seus. Sánchez explica que moltes d’elles estan “en condicions perfectes”, no sols per al voluntariat amb persones de la seva edat, sinó per a una altra mena d’activitats com el voluntariat forestal, mediambiental, ecològic o activitats amb nens. “Alguns han estat professors i poden fer classes de suport a nens amb problemes d’integració”, precisa. L’important és que les persones estiguin compromeses. Això és, almenys, el que pensen també els responsables de les Aules de Persones Majors María Zambrano, a Burgos. La seva coordinadora de voluntariat, Inmaculada Ayesta, assegura que als voluntaris no se’ls demana “cap carrera ni cap estudi específic”, ja que també organitzen tallers de formació i se’ls deixa llibertat per a triar les activitats que prefereixen realitzar, encara que insisteix que sí que és necessari un “cert compromís”.

També Javier Álvarez Souto, de l’empresa Simple Lògica i tècnic coordinador del programa de Voluntariat de majors per a majors, de la Unió Democràtica de pensionistes i Jubilats d’Espanya (UDP), subratlla la importància d’aquest compromís, que es plasma en una rutina: “Una de les qüestions bàsiques és que els voluntaris realitzin l’activitat sempre el mateix dia”. Després del curs previ obligatori, les persones voluntàries reben un carnet que les acredita com a tals. “No pot haver-hi una persona que presti un servei si no té el carnet, perquè això significa que no ha fet el curs”, recalca Álvarez Souto. Fins i tot s’organitzen cursos de reciclatge i trobades de voluntaris per a intercanviar experiències i millorar el servei que es presta.

La principal activitat de voluntariat que realitzen les persones majors és, precisament, fer companyia a altres persones de la seva edat. La selecció dels voluntaris i els beneficiaris la solen realitzar les pròpies associacions, en coordinació amb els serveis socials de base de cada localitat. Per a Marisol Sánchez, els beneficis d’aquesta labor són per als uns i els altres. Als qui presten els seus serveis se’ls ofereix la possibilitat d’ampliar el seu cercle d’amistats, mentre que els qui els reben “es troben menys sols”. “Ells obtenen més del que donen perquè se senten molt útils i acaben sent amics de la persona a la qual veuran”, afegeix Immaculada Ayesta.

Les Aules de Persones Majors María Zambrano van començar la seva activitat en aquest àmbit en 1994. Actualment compten amb uns 30 voluntaris que s’encarreguen, entre altres labors, de visitar a persones que viuen soles a la seva casa, acompanyar-les a passejar o anar amb elles al metge quan el necessitin. Ayesta explica que també treballen amb persones que tenen alguna discapacitat i amb malalts d’alzheimer, encara que sempre es tracta de tasques que no requereixen un esforç físic. Aquest programa de voluntariat social està dirigit a persones majors de 60 anys que no treballen, perquè tinguin una major disponibilitat.

També en la UDP s’atenen les necessitats generades per la solitud de persones majors dependents que tenen els serveis bàsics coberts, però que han vist trencada la seva xarxa de relacions socials i passen la major part del temps soles a casa. El programa es va iniciar a Castella-la Manxa, però en l’actualitat es desenvolupa també a Galícia, Extremadura, La Rioja, València, Barcelona i Jaén. A Castella-la Manxa hi ha uns 2.000 voluntaris majors que presten servei a d’altres persones en el seu propi domicili. S’organitzen en grups de voluntariat i trien a una persona coordinadora encarregada de contactar amb els serveis socials de base. Aquests els remeten els casos de persones que estan soles perquè decideixin a qui atendre. “Es tracta d’adequar al voluntari i a la persona que s’atendrà en funció de les característiques de tots dos”, aclareix Álvarez Souto, per a qui la fi última és “animar, motivar i donar il·lusió” a la persona a la qual es visita, “que sol tenir problemes de depressió o falta d’exercici”.

Per a això és important establir una rutina i que les visites es duguin a terme “el mateix dia i a la mateixa hora”. Els voluntaris acudeixen sempre en parella a realitzar les visites i, segons Álvarez Souto, el canvi en els majors que reben aquestes visites és notable. “Mentre en la primera visita la persona els rep de qualsevol manera, potser una mica més abandonada, amb el pas del temps comença a arreglar-se per a rebre’ls. És sorprenent el canvi que s’aprecia i la il·lusió que repercuteix en els voluntaris. Reforça moltíssim la seva labor”, assenyala.

A més del programa de voluntariat social, les Aules María Zambrano han desenvolupat un programa de voluntariat cultural per a persones a partir de 55 anys. Per unes hores, aquests voluntaris es converteixen en guies de desenes d’alumnes i alumnes, als qui ensenyen els principals monuments i edificis de la capital burgalesa. Una altra possibilitat és participar en el Rasclet Solidari que l’entitat organitza des d’enguany i la recaptació de la qual es destina a projectes de cooperació al desenvolupament. Les Aules s’encarreguen de comprar el material necessari per a elaborar els quadres i altres articles que més tard es posaran a la venda. La recaptació d’enguany va ascendir a 5.000 euros, destinats a la fundació Jigi Seme (Sostenir l’Esperança), que treballa a Burkina Faso.

Des de Missatgers de la Pau, Enrique Cañizares destaca també les bondats del Telèfon Daurat. El coordinador d’aquest servei explica que la línia es va crear “per a ajudar a les persones majors que estan soles tot el dia “. Les crides són gratuïtes i estan ateses per voluntaris de Madrid i Saragossa. “Escoltem als que ens criden. Si tenen algun problema i està en les nostres possibilitats orientar, el fem. Els donem dues o tres idees”, destaca Cañizares. No obstant això, s’evita revelar al comunicant dades personals o professionals dels voluntaris perquè no recorrin a ells com a consellers mèdics o legals, per exemple. Aquestes persones dediquen dues o tres hores setmanals del seu temps lliure a atendre a qui el necessiti, en un diàleg obert que pretén escoltar-los, assessoressis i, sobretot, fer-los companyia.

Els qui sí que revelen la seva professió a l’hora de prestar la seva ajuda són les persones jubilades, prejubilades o treballadors en actiu que conformen l’associació Sèniors Espanyols per a la Cooperació Tècnica (Secot). Es tracta d’un grup de persones que, de manera altruista, ofereixen la seva experiència i coneixements en gestió empresarial. Els principals destinataris són els joves emprenedors, les petites i mitjanes empreses (Pimes) i les ONG amb recursos econòmics escassos, que no poden accedir a una assessoria comercial. A través de Secot, les persones jubilades i voluntaris ofereixen la seva experiència i coneixements en gestió empresarial i tracten de fomentar la creació d’ocupació. “El Sènior ha de lliurar la seva il·lusió i capacitat de treball”, indiquen des de Secot, que ha ajudat a més de 4.500 pimes espanyoles des de 1990.

Telèfons de contacte:

• Fundació de la Solidaritat i el Voluntariat (FUNDAR): 901 111 666
• Aules de Persones Majors María Zambrano: 947 22 44 23
• Unió Democràtica de pensionistes i Jubilats d’Espanya (UDP): 91 542 02 67 – 91 542 77 35
• Telèfon Daurat 900 22 22 23
• Sèniors Espanyols de per a la Cooperació Tècnica (Secot) 91 319 22 02 – 902 11 97 38