Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Persones migrants: el que hem de saber i no sempre s’explica

Les persones migrants recorren llargues distàncies a la recerca d'un futur millor, un llarg viatge en el qual s'enfronten a diversos perills i, en ocasions, perden la vida

Els viatges migratoris tanquen nombrosos perillosos. No obstant això, sovint, solament s’explica el final. És notícia l’arribada de desenes de persones migrants a les costes d’un país, la seva fugida a peu al costat de la frontera o el seu naufragi. Però poc o gens es diu de l’esdevingut fins a aquest moment. Atacs, agressions, violacions, tràfic de persones… El camí és difícil. Metges Sense Fronteres s’ha encarregat de narrar-ho a través del testimoniatge d’els qui ho han realitzat, ACNUR ha realitzat l’anàlisi de la situació, Amnistia Internacional ha adonat de cada fet relacionat i Andalusia Acull ha demanat canvis en la gestió dels fluxos migratoris. Aquest article recull l’aportació de cada organització.

Img migrantes1 art
Imatge: Anna Surinyach/MSF

1. Les persones migrants són més que un nombre

Img
Imatge: Anna Surinyach/MSF

Amb freqüència, les persones migrants es vinculen a xifres: quantes han arribat al nostre país en l’últim any, quantes s’han anat, quantes cotitzen a la Seguretat Social, quantes han intentat entrar de manera il·legal, quantes ho han aconseguit… de vegades, quantes no. Els nombres se succeeixen i s’empren per calibrar l’estat de la situació. Però els nombres no expliquen tot. Darrere de les xifres sempre hi ha rostres.

La tragèdia ocorreguda en Lampedusa (Itàlia) fa escasses setmanes va retornar al panorama públic un drama que mai ha deixat de donar-se, però que potser havia quedat marginat: el de milers de persones que cada any es juguen la vida amuntegades en petites embarcacions en les quals intenten creuar el Mediterrani per arribar a Europa. “No és alguna cosa nou i està relacionat amb qüestions tant d’asil com d’immigració”, assenyala ACNUR, però sí és alguna cosa pràcticament oblidat. En el primer semestre de 2013, unes 8.400 persones van creuar el Mediterrani cap a Itàlia i Malta. En 2012, van ser unes 15.000.

L’Agència de l’ONU per als Refugiats va relatar com la majoria de les persones que viatjaven en el vaixell enfonsat en Lampedusa “haguessin necessitat protecció internacional”. Moltes procedien de camps de refugiats i 40 eren menors no acompanyats (MENA) entre 14 i 17 anys. Dies després, Amnistia Internacional va constatar un altre naufragi enfront de la costa d’Alexandria, en el qual van perir ofegades almenys 12 persones, “moltes de les quals es creu que eren refugiats de Síria“.

2. Tràfic de migrants i extorsió

Awel Kedar és un immigrant etíop. Resideix al centre de detenció de migrants de Saná, la capital de Iemen, des d’on espera poder tornar algun dia al seu país. Havia treballat a Etiòpia com a professor, periodista, traductor i home de negocis, però va perdre la seva ocupació i va optar per emigrar. Amb pocs diners en la butxaca, va haver de fer a peu bona part del camí fins a Djibouti, uns 400 quilòmetres, que avui descriu com “una carretera a la mort”. Després va arribar a Iemen i allí va prosseguir el seu malson. “A els qui estiguin pensant a emigrar, els aconsello que millor es quedin a casa que ser esclaus, això és esclavitud”, assegura.

Els grups que amenacen als migrants els obliguen a demanar diners a les seves famílies i els infringeixen diferents tipus de violència

Metges Sense Fronteres ha revelat el tràfic de migrants al que s’enfronten aquestes persones a Iemen, “un país de trànsit pels milers de migrants que cada any surten de la Banya d’Àfrica per intentar arribar als països de la península Aràbiga”. Els traficants els torturen per obtenir diners i els sotmeten a dures condicions, sense aigua ni aliments. L’organització atén a aquestes persones al centre de Saná, on també treballen l’Organització Internacional de les Migracions (OIM) i la Creu Vermella iemenita.

El passat mes d’abril, les autoritats iemenites van iniciar una campanya per alliberar a centenars de migrants en mans de traficants. Des de llavors, han repatriat a uns 4.000 als seus països d’origen. Així es posa fi a “un dels viatges migratoris més perillosos del món”, concreta MSF, que algunes persones s’han atrevit a narrar en vídeos gravats per l’organització. En ells expliquen com els traficants els intercanvien, els obliguen a cridar a les seves famílies per demanar-los diners, violen a les dones, copegen als homes o arriben, fins i tot, a treure’ls els ulls amb una ampolla d’aigua. ACNUR també ha denunciat que, en aquest viatge fins a Iemen, els refugiats i immigrants són vulnerables a l’explotació, la violència i l’abús sexual durant totes les etapes del periple.

3. Dret a migrar i a no migrar, per què no existeixen?

Andalusia Acull es preocupa, sobretot, per les persones migrants que procedeixen d’Àfrica. La proximitat amb Espanya converteix al nostre país en un objectiu dels ciutadans africans que inicien un procés migratori. Per això, el secretari general de l’organització, Mikel Araguás, reivindica “un acostament entre la Unió Europea i els països africans per crear un context en el qual no solament es respecti el dret a migrar, sinó també el més important dret a no migrar“.

Han de crear-se les condicions necessàries per fer que la migració, en cas de donar-se, sigui una decisió voluntària

En la seva opinió, la gestió dels fluxos migratoris ha de realitzar-se des d’una òptica de cooperació entre el nord i el sud, amb la garantia del compliment dels drets humans i de la vida. La migració respon sovint a la falta d’ocupació, ingressos econòmics i, en definitiva, d’uns mitjans de vida que garanteixin la dignitat de les persones. Per aquest motiu, es reclama col·laboració per crear als països les condicions necessàries que facin que la migració, en cas de donar-se, sigui una decisió voluntària, és a dir, que no estigui motivada per les manques al país d’origen.

Situació de les persones migrants a Espanya: sol·licituds d’asil i atenció sanitària

La situació de les persones migrants no és igual a tot el món, però sí la sensació d’indefensió i desarrelament a les quals en ocasions s’enfronten; sí les llargues distàncies que recorren a la recerca d’un futur millor; sí la solitud i tristesa que els envaeix, sobretot, als primers moments; i sí la por per no aconseguir el seu objectiu i ser retornades al seu país sense la mínima oportunitat d’intentar-ho en el de destinació. Així és la seva situació a Espanya en dos aspectes que preocupen de manera especial.

  • Sol·licitants d’asil

La majoria de les persones que van demanar asil al nostre país en 2012 procedien de Síria (255), seguits dels sol·licitants d’Algèria (202), Nigèria (204) i Costa d’Ivori (106). En total, el passat any es van rebre 2.579 demandes d’asil -3.414 en 2011-, de les quals es van estudiar 2.350 i es van resoldre 220 a favor de persones a els qui es va reconèixer com a refugiades i altres 289 a favor de d’altres a els qui es va atorgar protecció subsidiària segons la llei 12/2009 reguladora del dret d’asil i de la protecció subsidiària, com figuren en les dades d’ACNUR. Un grup de 80 refugiats eritreos, etíops i sudanesos es van beneficiar d’aquestes decisions, després d’arribar a Espanya sota un programa de reasentamiento governamental impulsat per l’Agència de l’ONU.

  • Accés a l’atenció sanitària

L’entrada en vigor de la reforma sanitària fa una mica més d’un any ha suposat que “centenars de milers de persones que viuen a Espanya s’hagin quedat sense accés a l’atenció primària”. Així ho recorda Metges del Món en la seva campanya “Ningú rebutjat”. Aquesta organització vol “despertar la consciència de tot el món” perquè més de 873.000 targetes sanitàries s’han retirat i perquè, “cada dia, la reforma sanitària ha deixat a 2.392 persones rebutjades”. A la web de la campanya s’explica la història d’alguna d’aquestes persones. L’objectiu és difondre una realitat que no sempre s’explica, remoure consciències i animar a la ciutadania a col·laborar amb una situació que podria ocórrer a qualsevol.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions