Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Persones sense llar: les notícies no ho expliquen tot

La Xarxa Nacional d'Entitats que treballen amb Persones sense Llar elabora un estudi en el qual denuncia les manques més freqüents que presenten les notícies sobre aquestes persones

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 27deMarçde2007

Img sinhogarImagen: Pedro Simões

Persones sense llar i sense rostre tampoc, reducció de persones a categories i eufemismes com a ‘indigent’ o ‘sense sostre’, invisibilización d’una xifra de morts molt similar a la de dones mortes per la violència masclista, tractament molt ‘atomitzat’ i sense denúncia estructural… Aquestes són algunes de les manques més freqüents que presenten les notícies sobre persones sense llar que publica la premsa espanyola. Aquestes són les conclusions de l’estudi “Les persones sense llar en la premsa escrita”, publicat per la Xarxa Nacional d’Entitats que treballen amb Persones sense Llar. “En ocasions resulta més eloqüent el batec implícit que el destacat obertament pels mitjans de comunicació social”, aclareix Íñigo Arranz, autor del document.

L’informe analitza 438 notícies publicades en 2006 tant en mitjans digitals com en mitjans impresos. De totes elles, el 31% reflecteixen actes violents i el 31% dels agressors als quals es refereixen aquestes informacions són joves. Altres temes que reben bastant cobertura són les polítiques socials (30%), els moviments d’iniciativa social (28%) i la informació sobre sociologia de les persones sense llar (11%).

Morts invisibles o invisibilizadas

Les notícies refereixen 68 morts de persones sense llar al llarg de l’any, encara que l’autor adverteix que “aquestes són només les morts que es comptabilitzen en premsa, pot haver-hi bastants més”. I és que, segons el document, les agressions rarament es denuncien (17%), o bé romanen en la clandestinitat (35%) i són conegudes posteriorment, o bé surten a la llum pública gràcies a la col·laboració ciutadana (45%).

Arranz denuncia que aquestes xifres són ‘molt semblants’ a la xifra de dones mortes per la violència masclista i no obstant això “compten amb un espai informatiu infinitament menor”. A més, les poques que s’expliquen, s’invisibilizan donant més espai a la informació sobre els agressors que sobre les víctimes o qualificant-les de morts per ‘causes naturals’. L’autor subratlla que “morir en un contenidor o en un banc de fred és també un altre tipus de violència: violència estructural”.“Morir en un contenidor o en un banc de fred és també un altre tipus de violència: violència estructural”

A més, el vocabulari per referir-se a aquestes persones, en ocasions, les redueix a categories i eufemismes. ‘Sense sostre’ és la paraula més utilitzada en les notícies, encara que també s’usen molt ‘sense llar’ i ‘indigent’ i s’inventen noves categories com la de ‘captaire immigrant’.

Absències en la informació

Altres aspectes preocupants que assenyala l’informe són els següents:

  • La premsa realitza un tractament “massa individualitzat i atomitzat” del problema, centrant-se en casos puntuals i sense llançar una reflexió o una denúncia sobre el sistema en general.
  • Encara que el col·lectiu de persones sense llar està reflectint perfils cada vegada més diversos, com el de joves, dones i immigrants, el retrat que reflecteixen els mitjans és l’estereotipat: home de mitja edat amb problemes associats a les drogues i la salut mental.
  • No existeix un discurs polític i cultural alternatiu. Les mobilitzacions que es reflecteixen són accions puntuals, però no s’observa una fórmula d’activisme incorporada al treball diari pels drets de les persones sense llar.
  • El carrer segueix sent un lloc “ampli, tou, difús i amb uns límits poc definits”. Amb prou feines es publiquen reflexions sobre escenaris, regions o l’espai públic.

Després de conèixer les conclusions d’aquest document, la Xarxa Nacional d’Entitats que treballen amb Persones sense Llar es planteja la creació d’un observatori específic sobre la violència cap a les persones sense llar i sobre el tractament informatiu de la seva situació. També han afegit entre els seus reptes de futur la creació d’una guia de tractament dirigida a les i els comunicadors per tractar d’incidir en el seu treball i aconseguir una cobertura informativa més respectuosa i que reflecteixi la realitat del col·lectiu.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions