Dormir sota un mantell d’estels no sempre és alguna cosa idíl·lic. Quan es fa per necessitat pot, fins i tot, convertir-se en un mal somni. Soledad, fred, desnutrició, malalties… És la rutina de bona part de les persones sense llar. Els centres d’acolliment i albergs s’esforcen durant tot l’any per pal·liar aquesta situació, però és en aquestes dates quan més es reconeix la seva labor. Gràcies a ells, en dies de reunions familiars, mancar d’un sostre no significa renunciar a les trobades.
Imagen: Aschwin Prein
Cada 24 i 31 de desembre, Arrels Fundació organitza un sopar molt especial. El menú no és de cinc forquilles ni els convidats són personalitats. Al contrari: “és un sopar de clàssics, amb la gent habitual”. La labor de la “llar” que gestiona la Fundació és la mateixa durant tot l’any. Atén a persones que manquen d’un sostre. No obstant això, aquests dies adquireix un altre matís. “El fred és una oportunitat per apropar-nos i donar a conèixer el nostre treball, però les activitats es desenvolupen al llarg de dotze mesos”, apunta des de l’entitat Ramón Noró.
En l’alberg hi ha cadires per més d’un centenar de persones, encara que al llarg de 2008 s’ha atès a un miler. Pràcticament, es coneixen per nom i cognom. Són una gran família que, com a tal, celebren aquestes festes. El personal del centre realitza una intervenció global per ajudar a sortir de l’exclusió social a la qual arrossega la vida al carrer. Els usuaris, per la seva banda, agraeixen aquest treball, que els permet comptar amb un lloc on dormir i un plat de menjar calent. Amb aquesta filosofia, el centre es planteja com un espai de relació i trobada.
Durant tot l’any, s’ofereixen diversos serveis per cobrir necessitats bàsiques. Hi ha cambres de dutxa, es reparteix roba i, els qui ho necessiten, reben medicació. La confiança és la clau. S’acull sense sospites. “El nostre treball no està basat en la desconfiança. Acceptem a la persona tal com és”, subratlla la Fundació. La vinculació amb Arrels és “voluntària i fruit de l’afecte”.
Intervenció al carrer
El contacte amb les persones sense llar ha de ser pausado. Cal apropar-se a elles a poc a poc. “Un dia els preguntes com estan, un altre dia els convides a un cafè, un altre els animes a passar la nit en un centre d’acolliment…”, explica Ramón Noró. Els equips de carrer s’encarreguen d’aquesta tasca. Patrullen cada barri en parella o en grup, distribuïts per zones. Les visites es realitzen, en general, de dia. “L’estratègia és guanyar-se la seva confiança perquè quan necessitin alguna cosa, ho demanin”, indica Noró.
“L’estratègia és guanyar-se la seva confiança perquè quan necessitin alguna cosa, ho demanin”
El personal de carrer rep formació precisa per resoldre les diferents situacions que se li plantegin. Se li prepara per afrontar conflictes, mantenir la calma i no esfondrar-se. El dolor que puguin sentir en determinats moments els voluntaris no es correspon necessàriament amb els sentiments de les persones sense llar. “L’angoixa del personal no és la dels indigents”, recalca Noró.
L’èxit d’aquesta intervenció de carrer es materialitza en una relació que continua en el temps. La màxima d’Arrels és atendre en el present per aconseguir fer-ho també en el futur, un propòsit compartit per moltes altres entitats. “Necessitem persones”, reconeix Càrites Madrid. Sobretot, s’apel·la a personal voluntari “amb ganes d’acceptar responsabilitats” i capacitat de treball en equip, ja sigui per col·laborar unes hores o de manera contínua.
A l’hivern, les ciutats es preparen per donar recer. Engeguen les denominades “campanyes contra el fred” per combatre el sinhogarismo. L’Ajuntament de Madrid, que compta amb un dels majors dispositius, va començar aquesta iniciativa el passat 25 de novembre amb més d’1.600 places repartides per tota la ciutat. Els albergs i centres d’acolliment intensifiquen la seva activitat durant els mesos més freds, de novembre a març.
Els albergs intensifiquen la seva activitat durant els mesos més freds, de novembre a març
Cada any s’intenta augmentar el nombre de places per cobrir les necessitats de la major quantitat de persones possible. A més, s’aprofita per apropar-se als “sense sostre”, tendir-los una mà que continuï estreta la resta de l’any. Alguns albergs s’habiliten just per cobrir aquest període, però des d’ells es deriva a les persones a altres serveis que funcionen durant la resta de l’any.
Els centres estan en mans de personal voluntari i professionals que prioritzen l’atenció a els qui es troben en pitjor situació. “Són els que es fan més visibles als carrers de la nostra ciutat: persones brutes i malament vestides que arrosseguen borses i cartrons i que moltes vegades parlen soles o estan en l’embriaguesa”, assenyala Arrels. No obstant això, l’entitat recorda que tothom pot veure’s implicat en una situació similar, encara que sovint es vegi com “una circumstància externa que mai ens afectarà”.
