Els productes financers amb finalitats socials apareixen com una iniciativa molt recent en el panorama bancari espanyol, sobretot si es compara amb països com Regne Unit o els Estats Units. Aquest fenomen es caracteritza perquè, en una iniciativa similar a la banca ètica, destina part dels beneficis a projectes l’objectiu dels quals és el desenvolupament social, però ajustats a uns determinats productes, com les targetes de crèdit solidàries o els fons d’inversió ètics. Davant l’aparició d’aquests productes llançats per la banca tradicional, han sorgit recels motivats per convertir la solidaritat en un bé de consum. En aquest sentit, alguns experts de l’àmbit acadèmic coincideixen a qualificar aquest fenomen com una estratègia de màrqueting dirigida a un “segment de consumidors molt específic que desitja tranquil·litzar la seva consciència”. Llavors, són ètics i solidaris els productes dels bancs, encara que no compleixin amb tots els preceptes de la banca ètica? Els Comitès d’ètica asseguren que sí.
Fenomen recent
Els bancs, caixes d’estalvi i cooperatives de crèdit espanyoles tenen dipòsits financers per sobre del bilió d’euros, segons les últimes dades del Banc d’Espanya, corresponents a juny de 2006. Tots aquests diners s’inverteix per a augmentar la rendibilitat tant dels clients com de les pròpies entitats, que, en la major part dels casos, guanyen amb l’operació. Tot perfecte, si no fos perquè vivim en una societat en què la desigualtat és la norma per a la major part de la població del planeta, que disposa de molts menys recursos que els països més desenvolupats. Cada vegada és major la conscienciació social sobre aquest assumpte i potser per aquesta raó, en els últims anys, els bancs i les caixes d’estalvi -que ja de per si mateix tenen una finalitat social- han girat la vista cap a aquesta realitat.
Des de finals dels anys 90 els bancs espanyols ofereixen productes que destinen part dels seus beneficis a obra social,
Des de finals dels anys 90 els bancs espanyols ofereixen productes que destinen part dels seus beneficis a obra social
En aquest tema s’ha de diferenciar als bancs de les caixes d’estalvi, la fi del qual és social des de la seva creació, “encara que algunes vagin assimilant-se a la banca tradicional”, critica Carlos Ballesteros, professor de la Universitat Pontifícia de Cometes. Les caixes destinen un percentatge dels beneficis a obres socials diverses, entre elles, projectes per a fer costat als grups més desfavorits. Per exemple, La Caixa ha dedicat al voltant d’un 25% a aquest menester en 2006, la qual cosa ha suposat més de 300 milions d’euros, en el que des de l’entitat catalana denominen un “dividend social”.
Bons, llibretes i targetes de crèdit
Gutiérrez Nieto ha realitzat una classificació dels diferents productes financers amb finalitats socials que es pot trobar qualsevol ciutadà. A grans trets, situa d’una banda els alternatius, molt minoritaris i que provenen d’organitzacions alienes a la banca, i les caixes d’estalvi. El bo solidari constitueix un exemple d’aquest tipus. “Funcionen en la xarxa que es troba al voltant de les ONG, entre simpatitzants que inverteixen en bons solidaris”, explica aquesta professora. D’altra banda, es troben els productes bancaris amb contingut social, com les llibretes d’estalvi solidari, les targetes de crèdit solidàries i losfondos d’inversió ètics i solidaris.
En les llibretes d’estalvi solidari, el client dóna a l’entitat una part de l’interès rebut, que serà invertit en diferents projectes socials. D’altra banda, també existeixen llibretes gratuïtes, que permeten accedir als serveis bancaris a persones en greu risc d’exclusió social i els ingressos de la qual són menors als del salari mínim interprofessional.
La targeta de crèdit solidària potser és el producte financer social més popular entre els bancs i les caixes. Solen vincular-se amb diverses ONG o associacions que prestin serveis socials amb les quals l’entitat signa convenis de diferents maneres. Per exemple, en Bancaixa un 50% del que el banc recapta als comerços cada vegada que cobren amb aquest sistema es dóna a aquests organismes socials, mentre en La Caixa -per mitjà de la Visa Creu Roja- es dóna el 0,4% de la facturació realitzada pel client amb la targeta. Caixa Laboral segueix el mateix principi de donar un percentatge i preveu un fix per cada targeta d’aquest tipus existent en els seus acords amb médicosmundi, col·legis i Càritas.
En Bancaixa, existeixen dissenys genèrics de targetes, en les quals no apareix cap logotip però que estan vinculades a una ONG que el propi client selecciona i unes altres tenen un estampat triat per ONG, com Creu Roja Espanyola, ACNUR, Unicef o Mans Unides. Els bancs i caixes s’asseguren que les ONG reuneixin una sèrie de requisits per a formar part d’aquesta iniciativa. “Es comprova que tinguin certificat de finalitat social, els anys d’experiència, etc.” explica Javier Pesquera sobre les targetes que ofereix Bancaixa. D’altra banda, entitats com BBK o La Caixa permeten canviar per donatius els punts dels programes de fidelització de les seves targetes.
Estratègia de màrqueting?
Davant l’aparició d’aquests productes amb finalitats encomiables llançats per la banca, han sorgit recels motivats per convertir la solidaritat en un bé de consum. Gutiérrez i Ballesteros coincideixen a qualificar aquest fenomen com una estratègia de màrqueting. “Els bancs tradicionals aprofiten l’estirada d’aquesta mena de productes i, per exemple, les targetes solidàries s’anuncien més durant el Nadal”, indica Gutiérrez. Per part seva, Ballesteros afirma que “la majoria dels productes financers socials de la banca tradicional semblen ser una estratègia de màrqueting”. Aquest professor universitari recalca que es tracta de productes d’empreses que no tenen una fi social, dirigits a un “segment de consumidors molt específic que desitja tranquil·litzar la seva consciència i que en realitat constitueixen una expressió més de la cistella de productes de consum”. És a dir, que s’albira el negoci davant un públic conscienciat pels missatges de les ONG i dels mitjans de comunicació que revelen la dimensió de la pobresa i l’exclusió en el món.
Les crítiques també provenen del xoc del model de la banca tradicional amb el de la banca ètica: una nascuda per a obtenir beneficis econòmics i una altra per a “transformar el món”, en paraules de Ballesteros. No obstant això, David Camino Blasco, catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Carles III de Madrid i expert en microfinances, discrepa d’aquest punt de vista i no li sembla perjudicial que els bancs promocionin els seus productes ètics, sinó una qüestió pròpia de la “lògica del mercat”. “Em semblaria malament que ho fessin si no tinguessin una inversió realment ètica”, destaca.
Comitès d’ètica
Realment són ètics i solidaris els productes dels bancs, encara que no compleixin amb tots els preceptes de la banca ètica? La resposta és afirmativa. Els consumidors disposen de bastant informació -oferta per les pròpies entitats- sobre els projectes als quals contribueixen amb aquestes iniciatives, quants diners suposarà i a quines organitzacions es destinen les inversions. A més, en les targetes solidàries, per exemple, es pot triar a quines ONG es beneficia.En els fons d’inversió existeixen mecanismes de control, com el Comitè d’Ètica, que pot ser independent, amb persones de les ONG i el món social, o intern. La seva missió és vetllar perquè només s’inverteixi en aquells productes concordes amb l’ideari del fons en qüestió, que és el que ha convençut al consumidor per a subscriure’l. De tota manera, Ballesteros alerta que s’ha d’anar amb compte perquè algunes vegades es busquen ONG o moviments socials afins als criteris del banc, de manera que les entitats saben que no els posaran massa problemes en les seves decisions d’inversió.
