Diversos programes desenvolupats a Espanya han aconseguit en els últims anys l’alfabetització de dones que mancaven d’una instrucció bàsica. Són programes de caràcter informal, al marge de l’ensenyament regulat per a adults. Acudir de nou a classe augmenta la seva autoestima, millora la seva formació i la seva qualitat de vida, alhora que els anima a fer-se un buit al mercat laboral. En la resta del món, institucions i ONG treballen també per incrementar la taxa de dones que accedeixen a l’educació.
Imagen: CDC
Les dones d’ètnia gitana són alumnes prioritàries per a la Fundació Secretariat Gitano. En diversos punts d’Espanya, organitza cursos, amb vacances escolars incloses, per els qui volen estudiar d’una manera distesa. Les dones acudeixen a la seva cita amb els llibres un dia a la setmana, soles o acompanyades pels seus fills petits.
En alguns casos es repassen conceptes oblidats i, en uns altres, es reprèn el coneixement on es va deixar anys enrere. Però la il·lusió sempre és la mateixa. “No els desanima ni la crisi i els empenyen les ganes de superar-se”, explica l’entitat. És una alternativa a l’educació per a adults.
Es repassen conceptes oblidats o es reprenen on es van deixar anys enrere
Amb el nivell d’aprenentatge que aconsegueixen, les dones són capaces de desenvolupar un càlcul matemàtic “o escriure una instància de reclamació per a algun àrea de l’Administració pública”. Els coneixements que s’adquireixen intenten ser el més pràctics possible.
En la delegació de Saragossa, una mestra jubilada voluntària exerceix de professora cada setmana. Atén a mitja dotzena de dones gitanes que, en la seva majoria, sobrepassen els 50 anys i aprenen a llegir i escriure. “No pretenen encontar un treball, sinó que organitzem el curs d’una manera entranyable, perquè aprenguin a desembolicar-se en el dia a dia”, explica el coordinador de FSG a Saragossa, Raúl Guíu.
Les classes duren entre una hora i una hora i mitja. En aquest temps, la mestra s’adapta a les necessitats de cada dona, que en el seu moment no van tenir l’oportunitat que se’ls brinda ara. “No és un curs estructurat, amb horaris rígids”, precisa Guíu, “sinó un curs obert on es realitzen activitats de lectoescriptura per respondre a les inquietuds d’aquestes dones”.
Dones i educació
No és cap novetat. En alguns països del món, a les dones se’ls nega l’accés a l’educació. Segons la UNESCO, dels 796 milions d’adults que no saben llegir ni escriure, el 64% són dones. Àfrica Subsahariana i el sud-est asiàtic registren les pitjors xifres.
El segon dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni pretén aconseguir l’ensenyament primari universal. La meta per 2015 és aconseguir que llavors els menors de tot el món tinguin la possibilitat d’acabar un cicle complet d’ensenyament primari.
L’analfabetisme femení és sinómimo de discriminació en l’exercici de drets
El passat 8 de setembre, Dia Internacional de l’Alfabetització, la UNESCO va escollir el tema “Alfabetització i autonomia de la dona”. A més, va aprofitar per anunciar la inauguració l’1 de novembre de la Xarxa de Coneixements i Innovacions per a l’Alfabetització (KINL). El seu objectiu és “generar coneixements i mètodes innovadors en suport de l’adquisició i ús de la lectura i l’escriptura”. També es planteja com a mitjà a favor de la sensibilització, formular polítiques educatives, executar programes, cooperar i establir aliances.
Global Humanitària va recordar també el 8 de setembre que “ser dona comporta, pel simple fet de ser-ho, tenir menys possibilitats d’aprendre a llegir i escriure”. L’analfabetisme femení és sinómimo de discriminació en l’exercici de drets, va subratllar. Per aquest motiu, duu a terme projectes d’alfabetització per a adults a Nepal i Costa d’Ivori, “a petició d’associacions de dones de zones rurals”. En aquests cursos s’ensenyen coneixements bàsics de lectura, redacció i aritmètica.
La campanya “Per ser nenes” de Pla lluita contra la desigualtat de gènere i a favor de la promoció dels drets de les petites, “que són les primeres a haver de deixar els estudis per treballar o s’enfronten a matrimonis primerencs que els impedeixen continuar la seva educació i accedir a un futur millor”.
Alfabetització digital
En l’era digital, l’ús de les noves tecnologies no pot quedar vetat a les dones. La UNESCO desenvolupa diversos plans dirigits a elles. A la fi del passat any, un total de 46 dones de l’ètnia atacameña de Xile es van graduar al Programa d’Alfabetització Digital. La formació rebuda els permitó conèixer aspectes bàsics de l’ús d’Internet, la distinció entre maquinari i programari, i “el seu ús en tasques que els són properes a la seva realitat”.
- Aprendre a llegir i escriure millora l’autoestima.
- L’edat de matrimoni es retarda.
- Afavoreix la igualtat d’oportunitats.
- Les dones guanyen independència econòmica.
- La taxa de mortalitat infantil es redueix.
- Millora la salut matern-infantil.
- Augmenta les possibilitats de sustento.
- Disminueix el risc de contreure VIH i sida.
- Augmenta les oportunitats d’accés a un emplo.
