Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Projectes en origen per evitar la migració

Millorar la qualitat de vida en àrees rurals d'Àfrica i Amèrica Llatina afavoreix la permanència en aquestes regions
Per Azucena García 11 de maig de 2010
Img africanos
Imagen: Jen Wen Luoh

La principal raó per emigrar és millorar la qualitat de vida. Quan en els llocs d’origen les condicions higièniques, sanitàries o educatives, entre unes altres, són deficients, es busca un canvi que, sovint, es troba a milers de quilòmetres de la llar. Les ONG que treballen en llocs com Àfrica i Amèrica Llatina, principals focus d’emigració, orienten els seus projectes per aconseguir canvis en l’entorn que modifiquin al seu torn la idea d’una possible partida. Facilitar l’accés a aigua potable, impulsar el comerç local o engegar programes de formació són algunes possibilitats per a aquesta fi.

Imagen: Jen Wen Luoh

La majoria dels projectes de l’ONG Àfrica Digna es desenvolupen en àrees rurals. La raó és senzilla: evitar que els joves emigrin, no només a altres continents, sinó fins i tot a les barriades de les grans ciutats “on viuen en condicions miserables”. La majoria de països d’Àfrica Subsahariana manquen d’una xarxa de ciutats de grandària mitjana. És freqüent que a cada país hi hagi una o dues grans ciutats, mentre que la resta són petites poblacions amb nombroses manques en infraestructures i serveis. “Però tampoc les grans ciutats són capaces de respondre a totes les necessitats dels seus habitants i és per això que es creen grans barriades o slums”, explica Lluis Miret, director d’Àfrica Digna. “Promocionar el desenvolupament en àrees rurals busca equilibrar el desenvolupament en el conjunt del país”, afegeix.

Se selecciona a personal local per desenvolupar els projectes, mentre que els membres de les ONG es desplacen per realitzar el seguiment dels mateixos

Tots els projectes que recolza aquesta entitat fomenten el desenvolupament local. En lloc de treballar en situacions d’emergència, es decanta pel dia a dia. Aquesta filosofia és la mateixa que recolza el personal, en la seva majoria, local. L’organització manca de membres desplaçats de forma permanent. “Promocionem persones del país perquè siguin els nostres responsables dels projectes a Àfrica”, afirma Miret. Una de les seves missions se centra en el bosc indígena de Ngare Ndare, a Kenya. Fins a 3.000 persones que viuen en la parteix nord i 8.320 que resideixen als voltants es beneficiaran de l’accés a aigua neta per al bestiar.

Img image003 articulo

“A Àfrica Subsahariana, més d’una quarta part de la població no té accés a un lavabo i, a les àrees rurals, el percentatge puja fins a gairebé un 40%”, indica el director d’Àfrica Digna. La falta de banys obliga a defecar en ambients “a l’aire lliure”, per la qual cosa augmenten les possibilitats de contagi per còlera davant “la contaminació de les fonts d’aigua naturals”. En Ngare Ndare, es protegeixen els recursos hídrics i es facilita l’accés a aigua potable i a sistemes sanitaris, com a dutxes o lavabos. Només en la població de Manyangalo “900 persones convivien amb una única latrina”.

El treball se centra ara en Kenya i a Rwanda. La sala de pediatria construïda a l’hospital keniata de Maragua ajuda a reforçar el sistema sanitari públic del país a les zones rurals, encara que també destaca la millora de les infraestructures educatives “que busca millorar no només els índexs d’alfabetització, sinó la promoció de la igualtat de gènere i de la cultura de pau”.

Img image001 articuloImagen: África Digna

A Burkina Faso, Àfrica Visqui impulsa projectes de desenvolupament en col·laboració amb Lawn Maal, una agrupació provincial de la regió d’Ouessa, i Diankady, una associació local d’Ouagadougou. En Ouessa duu a terme un projecte de desenvolupament per millorar les condicions de vida de les famílies. Els objectius són: aconseguir l’accés a aigua potable mitjançant pous per no dependre de les pluges, hortes per diversificar els cultius i l’alimentació, ajudar en la comercialització de verdures i productes excedents i organitzar cursos d’alfabetització, comptabilitat i tècniques agrícoles.

Les principals beneficiàries en aquest cas són les dones, per els qui s’imparteixen també tallers de costura o de fabricació de sabons amb la intenció de millorar la seva formació i que aconsegueixin uns ingressos extres per ser més independents. Per la seva banda, els menors són prioritat en Ouagadougou, a través d’un projecte de reintegració social de nens del carrer entre 7 i 16 anys. “A la capital, Ouaga, venen tot tipus de mercaderies, netegen sabates, fan petits encàrrecs, demanen almoina i, de vegades, protagonitzen petits robatoris”, explica l’entitat.

Equipament social i TIC

Llatinoamèrica és un altre focus d’atenció. Nombroses persones canvien el seu lloc de residència cada any. Enginyeria sense Fronteres treballa en aquesta part del país en projectes de desenvolupament, equipaments, infraestructures i serveis, aigua i sanejament, desenvolupament agropecuari i tecnologies de la informació i comunicacions. Els projectes són molt diversos, encara que l’objectiu és comú.

En la municipalitat del Callao, a Perú, va dur a terme l’ampliació i equipament d’un centre educatiu per incrementar el nombre de nens que puguin accedir a ell. A El Salvador acaba de concloure un projecte de proveïment i sanejament. A Nicaragua, Hondures i El Salvador finalitzarà el proper any el programa Terrena (Territori i Recursos Naturals), iniciat en 2007 per a la gestió dels recursos hídrics, la prevenció i mitigació de riscos naturals, l’enfortiment institucional i “la promoció i difusió de tecnologies apropiades i models de gestió sostenible dels recursos del territori”.

A Perú treballa també la Fundació COPRODELI (Comunió Promoció Desenvolupo i Alliberament), que atén a grups vulnerables. Una de les estratègies si escau són els apadrinamientos. Atén a nens en situació d’alt risc (NAR), imparteix educació gratuïta a alumnes amb pocs recursos, construeix nous centres educatius i forma a professors. D’altra banda, es recolzo en la venda de productes d’artesania de comerç just per crear ocupació i finançar projectes, s’imparteixen cursos a joves “perquè adquireixin una habilitat tècnica i responguin a les exigències del mercat laboral” i compta amb dos centres d’informació laboral (CIL) per a persones sense ocupació i un servei de pasantía per realitzar pràctiques de treball, a més d’una incubadora d’empreses mitjançant cursos-tallers.

Col·laboració amb les contrapartes

Img ni oskenia articuloImagen: África Digna

Per cobrir les necessitats dels beneficiaris, són ells mateixos els qui proposen els projectes. “Les comunitats a Àfrica són molt més participatives. S’agrupen en comitès per tractar els seus problemes d’aigua, educació o salut. Aquests comitès, en col·laboració amb el Govern o amb ONG locals, ens remeten els seus projectes i necessitats”, detalla Lluis Miret. La gestió recau, en la seva majoria, en la contraparte, és a dir, en l’organització que treballa de manera conjunta amb les ONG espanyoles en aquestes zones.

“És fonamental establir una relació de confiança amb la contraparte i compartir uns valors fonamentals”, adverteix Miret. Es demana a l’organització que respecti la cultura local, una gestió transparent i bona, respecte pel medi ambient i promoció de la igualtat de gènere, entre altres coses. “Quan la primera condició es dona, no requerim un nivell de formació, ja que es pot aportar com a part del projecte”, afegeix.