Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Economia solidària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Què fa Espanya per Àfrica?

Malgrat l'increment de l'ajuda al desenvolupament del nostre país, Espanya segueix en els llocs de cua dels països donants

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 29deDesembrede2006
img_planafrica listado Imatge: Elia

Img planafricad

Intermón Oxfam reclama en el seu informe anual ‘La realitat de l’Ajuda 2006-2007’ que la cooperació es desvinculi d’interessos polítics i econòmics. En aquest text fa un repàs a l’ajuda al desenvolupament d’Espanya i dels països donants, així com una dura crítica al Pla Àfrica presentat pel Govern recentment com una iniciativa per al desenvolupament d’Àfrica subsahariana i el control de la immigració irregular. Segons l’organització, “la incoherència de polítiques del govern i la defensa dels interessos espanyols posen de manifest que aquest pla és més una resposta precipitada a l’alarma migratòria que una aposta seriosa per contribuir al desenvolupament de la regió”.

El document ressalta que, mentre l’agenda de cooperació oficial ha situat a Àfrica com una de les seves prioritats, multiplicant recursos i esforços per reduir la pobresa en aquest continent, altres polítiques governamentals treballen exactament en el sentit contrari. Entre elles cal destacar que Espanya és el primer exportador de municions a Àfrica subsahariana; segueix canalitzant l’ajuda al desenvolupament cap a països pobres i endeutats a través de crèdits que creen més deute (dos dels països més pobres del món, Uganda i Camerun, han retornat més diners del que van rebre en ajudes, convertint-se en donants nets de l’economia espanyola), i s’ha oposat a la reducció dels subsidis agrícoles en el si de l’Organització Mundial del Comerç, la qual cosa suposa una distorsió de les regles comercials i impedeix als agricultors del sud viure del seu treball.

Intermón Oxfam diu en aquest sentit que el Pla Àfrica recull una bateria de propostes que fan més referència als interessos econòmics i polítics del nostre país que a la necessitat de treure a Àfrica de la pobresa.“El Pla Àfrica recull una bateria de propostes que fan més referència als interessos econòmics i polítics del nostre país que a la necessitat de treure a Àfrica de la pobresa” El Pla, segons recull el text del Govern, atén a les “necessitats energètiques i de diversificació de fonts de la nostra economia”, a la importància d’assegurar caladors per al proveïment del nostre mercat i l’activitat “de les nostres empreses armadores de pesca i el sector navilier”.

Finalment, ‘La Realitat de l’Ajuda 2006-2007’ ressalta que l’atenció a interessos comercials i geoestratégicos que incorpora el Pla Àfrica poden ser legítims des del punt de vista de la política exterior espanyola, encara que no necessàriament ajuden als objectius de desenvolupament de la regió. Encara més, “el document adverteix que l’ajuda al desenvolupament no pot ser utilitzada com a moneda de canvi per negociar el control de fronteres i la repatriació d’immigrants per part dels països africans, tal com semblen indicar els diferents acords que el Govern espanyol vol signar amb els països de la regió”, resa l’informe.

Espanya pot fer més per Àfrica

Durant l’any passat, l’ajuda a l’Àfrica subsahariana va créixer de manera important, aconseguint els 470 milions d’euros i concentrant el 31,6% d’Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) bilateral bruta del nostre país. Això significa que aquesta regió va duplicar el seu pes respecte a la mitjana dels anys anteriors (15%), apropant-se als percentatges que caracteritzen als països del Comitè d’Ajuda al Desenvolupament (CAD) de l’ODCE (35%).

Malgrat l’important d’aquest increment, la major part té el seu origen en les operacions de cancel·lació de deute extern als països de la regió. Si llevem l’alleujament del deute, l’AOD per a Àfrica subsahariana no registra creixement en 2005 pel que fa a l’any anterior. Aquesta dada porta a qüestionar la sostenibilitat d’aquest gir de tendència, ja que les condonacions de deute depenen d’acords internacionals i la seva destinació varia cada any entre països i regions.

Un altre motiu de preocupació és la utilització de crèdits FAD per a l’ajuda al desenvolupament de la regió. En 2005, dotze països d’Africa subsahariana van reemborsar a Espanya per aquest concepte un total de 19,1 milions d’euros. A excepció de Cap Verd i Gabon, tots ells formen part de la iniciativa Països Pobres Altament Endeutats (HIPC per les seves sigles en anglès), és a dir arrosseguen alts nivells de deute i tots (excepte Gabon) són considerats Països Menys Avançats per l’ONU.

Creixement insuficient de l'ajuda

L’ajuda al desenvolupament del nostre país va experimentar durant el 2005 u dels majors increments de la seva història i va créixer en termes absoluts en un 22,3%, passant dels 1.985 milions d’euros en 2004 als 2.428 milions de l’any passat, la qual cosa suposa passar del 0,24% al 0,27% de Producte Nacional Brut (PNB). És important destacar, també, que Espanya ha duplicat els recursos destinats a l’ajuda humanitària fins a aconseguir els 108 milions d’euros.

Malgrat aquest espectacular avanç en les xifres, Espanya té encara un llarg camí per recórrer per ocupar el lloc que li correspon dins dels països donants. Així, el nostre país segueix situat entre els països de la Unió Europea que realitzen un menor esforç relatiu pel que fa al PNB, i en el si del CAD ocupa el 18º lloc (juntament amb Nova Zelanda) del total dels 22 països donants.

Igual que altres donants, Espanya basa l’augment de la seva ajuda en la condonació del deute: el 20% del total de l’AOD espanyola en 2005 correspon a les operacions de cancel·lació de deute extern (502 milions d’euros). Si descomptem les operacions de deute, l’ajuda al desenvolupament del nostre país tan sols hauria crescut en 102 milions d’euros entre 2004 i 2005, és a dir l’increment seria de tan sols un 5,6%. La partida de deute desvirtua, a més, l’orientació geogràfica de l’ajuda. En 2005, cap dels tres principals receptors de l’ajuda (l’Iraq, Madagascar i República del Congo) són països prioritaris per a la cooperació espanyola.

Créixer amb qualitat

‘La Realitat de l’Ajuda 2006-2007′ torna a recordar la necessitat de posar fi a l’ajuda lligada a la contractació de béns i serveis d’empreses espanyoles com a fórmula d’ajuda al desenvolupament. Mentre segueix sense abordar-se la seva compromesa reforma, l’any passat Espanya va aprovar 32 projectes per valor de 641 milions d’euros a càrrec dels crèdits del Fons d’Ajuda al Desenvolupament (FAD). La distribució geogràfica dels crèdits FAD mostra una concentració d’aquests en països i projectes d’interès comercial d’Espanya, però no en aquells considerats rellevants per a l’ajuda espanyola. La canalització d’aquest tipus de crèdits cap a països pobres amb alts nivells d’endeutament resulta especialment greu i incoherent, ja que Espanya contribueix així a fer-los incórrer en nous deutes.

En 2005, els casos de Camerun i Uganda van arribar a l’extrem de reemborsar a Espanya en concepte de devolució del FAD més fons que els que van rebre en concepte d’AOD. Camerun, que només aconsegueix a dedicar un 1,2% del seu PIB al pressupost sanitari, va reemborsar a Espanya en 2005 fins a 4.526.034 euros.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions