Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Quant costa atendre a un familiar amb discapacitat intel·lectual?

Un informe calcula en 24.237 euros anuals el sobreesfuerzo econòmic que han de fer les famílies per atendre a les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament

Img monedas hd Imatge: wilhei55

La Confederació Espanyola d’Organitzacions en favor de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual o del Desenvolupament (FEAPS) ha calculat el sobreesfuerzo econòmic al que han de fer front les famílies per atendre a un ser estimat amb aquestes discapacitats: una mitjana de 24.237 euros anuals. “Les retallades en la Llei d’Autonomia Personal, l’establiment del copago de serveis socials bàsics en moltes comunitats, així com la falta de suports, col·loquen a les persones amb discapacitat intel·lectual i a les seves famílies davant un clar risc d’exclusió social”, adverteix aquesta organització. A continuació, es recullen els detalls de l’informe en el qual FEAPS posa de manifest aquesta situació.

Img monedas art
Imatge: wilhei55

Despesa anual segons el grau de discapacitat

Les retallades socials i el sistema de copago de la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal han agreujat la situació de les famílies amb persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament al seu càrrec. En total, cada any han de gastar una mitjana de 24.237 euros per atendre-les, encara que la xifra varia en funció del grau de discapacitat de la persona i de les mesures compensatòries rebudes:

  • Límit 50% Grau I: 10.188 euros anuals.
  • Grau I: 16.082 euros anuals.
  • Grau II: 24.562 euros anuals.
  • Grau III en residència: 10.921 euros anuals.
  • Grau III en domicili: 47.129 euros anuals.

Aquest desemborsament econòmic es recull en l’informe “El sobreesfuerzo econòmic que la discapacitat intel·lectual o del desenvolupament ocasiona en la família a Espanya 2014”, elaborat per FEAPS, amb la col·laboració de Zohar Consultoria & Màrqueting Social. En ell s’inclouen els motius que fan necessari aquesta despesa. Són tres:

  • 1. Menors ingressos de les persones amb discapacitat intel·lectual, ja que solament una de cada quatre persones treballa. En percentatge, la taxa d’activitat és del 28%, la d’atur del 35% i el salari mitjà és un 56% menor que el d’una persona sense discapacitat intel·lectual.
  • 2. Costos específics derivats de la pròpia discapacitat. S’ha registrat un augment dels costos de farmàcia, transport, oci i cures, que afecta sobretot a les persones amb majors necessitats de suport. Si escau, poden aconseguir els 2.609 euros.
  • 3. Copago de serveis socials. En les comunitats autònomes on s’aplica el copago, est suposa el 24% del sobreesfuerzo econòmic. La renda mitjana de les persones amb discapacitat és de 6.960 euros anuals. D’aquesta quantitat han de destinar 864 euros al copago anual en un centre de dia i 5.760 euros al copago anual en una residència. Per això s’entén que les mesures compensatòries són insuficients.

Conseqüències per a les famílies

L’informe adverteix que aquest sobreesfuerzo econòmic empitjora la situació de les famílies, la capacitat adquisitiva de les quals disminueix. En funció del punt de partida de cada unitat, aquest empitjorament pot derivar en l’empobriment i greu risc d’exclusió social de les famílies. I és que el cost no solament és econòmic, pel desemborsament que suposa, sinó que limita les possibilitats de les famílies per treballar fora de la llar.

El suport al familiar amb discapacitat deriva en pèrdues d’oportunitats laborals o necessitat de reduir la jornada

El suport que necessita una persona amb discapacitat intel·lectual es tradueix de vegades en pèrdues d’oportunitats laborals o necessitat de reduir la jornada, en haver de recolzar a la persona amb discapacitat i mancar de recursos econòmics per pagar els serveis d’una altra persona que s’encarregui de les cures. Solament si la persona s’allotja en una residència els familiars disposen de temps per treballar. En total, segons el grau de discapacitat, es requereixen des d’un mínim de 61,1 hores mensuals, per a una discapacitat de Grau I, a 251,4 hores mensuals per a una discapacitat de Grau sever III, quan la persona resideix al domicili.

Per tot això, FEAPS proposa un canvi en la legislació per atendre les necessitats de les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament i la retirada del copago, ja que la seva aplicació als serveis socials més bàsics “anul·la per complet la política social a Espanya”.

Iniciativa #NoAlCopagoConfiscatorio

El Comitè Español de Representants de Persones amb Discapacitat, CERMI, ha presentat la Iniciativa Legislativa Popular “No al copago confiscatorio” (#NoAlCopagoConfiscatorio) per demanar que se li posi fi. A aquesta iniciativa s’han unit organitzacions de la discapacitat, com FEAPS, que han mostrat el seu rebuig al pagament per part de les famílies de part dels serveis que requereixen les persones amb discapacitat.

L’objectiu és “la modificació de la Llei d’Autonomia Personal per establir uns criteris justs de copago que no expulsin a les persones en situació de dependència de la protecció social”. En total, es requereixen 500.000 signatures per avalar la iniciativa. El CERMI reclama “criteris més clars, justs i iguals en relació amb la capacitat econòmica i la participació en el cost de les prestacions d’autonomia personal i atenció a la dependència per part de les persones beneficiàries, dones i homes amb discapacitat i d’edat avançada”.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions