“El dret a la salut de la dona és un dels majors reptes”, assevera Raúl Aguado, president de la Federació d’Associacions de Medicusmundi d’Espanya (FAMME). Es contextualitza en un marc que entén a les dones com a mares “i, fins i tot en aquest aspecte, en moltes ocasions, manquen de la mínima seguretat sanitària”. El seu compliment redundaria en una millor qualitat de vida, així com en una millor salut d’elles i dels seus fills, en prevenir les malalties de transmissió sexual, els embarassos no desitjats o les complicacions durant el part. Les dades són “inacceptables”, qualifica Aguado. Com solucionar-ho? “L’ús generalitzat de conegudes tècniques, pràctiques i tractaments d’ús quotidià en el nostre entorn podria salvar la vida de moltes dones, nounats i nens cada any”, respon el president de FAMME.
“Els drets sexuals i reproductius de les dones s’aborden, en el millor dels casos, només en funció del seu paper com a mares”
En molts llocs, no ja els drets sexuals i reproductius, sinó el dret a la salut de la dona és un dels majors reptes al qual ens enfrontem les organitzacions que treballem en l’àmbit de la salut. Els drets sexuals i reproductius de les dones s’aborden, en el millor dels casos, només en funció del seu paper com a mares, i fins i tot en aquest aspecte, en moltes ocasions, manquen de la mínima seguretat sanitària. L’educació de la dona, que sovint se li nega, és un component important per a valorar aquesta qüestió relacionada, no amb l’incompliment d’aquest dret, sinó amb l’amputació parcial, quan no total, dels drets de les dones.
El seu compliment redundaria en una millora de la qualitat de vida de les dones, ja que parlem d’un dret de vital importància per a aspectes com la prevenció de la mortalitat matern-infantil, el control de fills, la prevenció de malalties de transmissió sexual o el drama dels embarassos no desitjats, una de les situacions més difícils i traumàtiques a les quals es pot enfrontar una dona.
Cada any, amb la publicació i difusió d’informes que versen sobre la salut en el món, en el capítol dedicat a salut materna podem llegir conclusions impactants similars a aquestes: “cada minut, als països en desenvolupament, una dona mor a causa de complicacions de l’embaràs i l’enllumenament”, “el 99% dels casos de mortalitat materna i dels nounats ocorre en el món en desenvolupament”, “entre 350.000 i 500.000 dones moren cada any per complicacions durant l’embaràs i el part, el 85% a Àfrica”, “3,6 milions de nounats no superen l’any de vida i 5,2 milions moren abans dels cinc anys”.
Aquestes dades són inacceptables i ens revelem contra aquesta realitat, ja que hem constatat que l’ús generalitzat de conegudes tècniques, pràctiques i tractaments d’ús quotidià en el nostre entorn podria salvar la vida de moltes dones, nounats i nens cada any. Al mateix temps, tractem d’influir al Nord, per a aconseguir que els països donants aportin recursos suficients per a implementar de forma generalitzada les tècniques, pràctiques i tractaments que són eficaços.
La transmissió de les ITS, en la seva majoria, és conseqüència de les relacions sexuals que es mantenen amb una persona infectada sense usar protecció (preservatiu). La manera d’evitar la transmissió d’una ITS és no tenir relacions sexuals amb una persona infectada. No obstant això, és freqüent que aquestes no tinguin símptomes evidents i, per tant desconeguin que ho estan. El mètode més segur per a evitar una ITS és el preservatiu, cal usar-lo sempre en cada relació sexual casual o amb una parella inestable.
Sens dubte, però abans d’abordar una estratègia d’educació i sensibilització és necessari aprofundir en aquesta dada, que amaga una realitat relacionada amb el dret sexual i reproductiu de la dona. Gairebé el 64% de les persones joves que viuen amb el VIH/sida són dones. Una vegada més, hem de parlar de la diferència de poder entre homes i dones i de les normes socials que s’apliquen a les nenes i a les dones, que tendeixen a perjudicar les possibilitats que les joves exerceixin control sobre les seves relacions sexuals, com quan i amb qui les mantenen. Això les col·loca en una situació de vulnerabilitat. La informació i l’educació és una de les nostres principals bases per a lluitar contra la propagació i els efectes de la sida entre els joves. Està demostrat que entre les persones joves amb nivells superiors d’educació, la utilització de mètodes de prevenció és més habitual i, per consegüent, disminueix el percentatge de contagis.
El fonamental no és tant ordenar-los com adequar els missatges per a cadascun dels públics. Tots els grups són importants, ja que interactuen entre si. Estem davant un problema global que requereix solucions globals. El nostre repte és trencar el silenci que en molts llocs embolica al VIH/sida, lluitar contra els prejudicis i la discriminació i involucrar als joves, les seves famílies i les comunitats on viuen en la prevenció i lluita contra l’epidèmia.
“La malària a penes afecta als països rics, per la qual cosa es percep com un problema d’uns altres”Entre les malalties debilitants, la malària és la primera en importància, amb més de 200 milions de casos cada any a tot el món. El continent mes afectat és Àfrica. És endèmica, constant, en 109 països i amenaça a la meitat de la població mundial. Cada any es registren entre 350 i 500 milions de casos i entre un i tres milions de morts (el 90% d’aquestes a Àfrica Negra). D’aquestes, un milió són nens menors de 5 anys d’Àfrica. És la primera causa de mortalitat infantil. Ens enfrontem a una malaltia que a penes afecta als països rics, per la qual cosa es percep com un problema “d’uns altres”. És una malaltia per a la qual s’investiga poc, ja que la indústria farmacèutica no considera productiva, en termes econòmics, la recerca sobre aquesta. Els qui pateixen la malaltia no tenen diners per a comprar el remei. En certa manera podem dir que estem davant una malaltia invisibilitzada pel VIH.
“És necessari adoptar mesures per a protegir a la dona contra les pràctiques i normes culturals tradicionals pernicioses”
L’exercici del dret de la dona a la salut requereix que se suprimeixin totes les barreres que s’oposen al seu accés als serveis de salut, educació i informació, en particular, en l’esfera de la salut sexual i reproductiva. Però tan important com això, és la necessitat d’adoptar mesures preventives, promociona’ls i correctives per a protegir a la dona contra les pràctiques i normes culturals tradicionals pernicioses que li deneguen els seus drets genèsics.
El Pacte Internacional per als Drets econòmics, socials i culturals estableix l’obligació dels estats de vetllar perquè les pràctiques socials o tradicionals nocives no afecten l’accés a l’atenció anterior i posterior al part ni a la planificació de la família, impedir que tercers indueixin a la dona a sotmetre’s a pràctiques tradicionals, com la mutilació dels òrgans genitals femenins, i adoptar mesures per a protegir a tots els grups vulnerables o marginats de la societat, en particular a les dones, els nens, els adolescents i les persones majors.
“La salut sexual requereix una aproximació positiva i respectuosa a la sexualitat i les relacions sexuals”Si atenem la definició de “Drets Sexuals” com a dret humà a tenir control de la seva sexualitat, fins i tot la seva salut sexual i reproductiva, i a decidir lliure i de manera responsable sense sentir-se sotmesa a coerció, discriminació o violència, parlem de relacions en igualtat entre homes i dones que garanteixin el ple respecte a la integritat de la persona i el consentiment mutu, que assumeixen de forma compartida les responsabilitats i conseqüències del seu comportament sexual. Per poc que pensem en el contingut d’aquesta definició, concloem que hi ha molt per fer, no sols en els denominats països del Tercer Món, la qual cosa és evident. La salut sexual requereix una aproximació positiva i respectuosa a la sexualitat i les relacions sexuals, així com la possibilitat de tenir experiències satisfactòries i segures, no coercitives i lliures de discriminació i violència.
Els programes de planificació familiar poden ajudar a millorar la salut de moltes persones. Un bon programa reduiria els embarassos involuntaris i, amb això, evitaria gairebé una quarta part de totes les defuncions maternes als països en desenvolupament. Permetria que les dones limitessin els naixements als anys de millor salut del període reproductiu i evitaria que donessin a llum més vegades del convenient per a la salut. Al seu torn, si els embarassos s’espaiessin entre sí dos anys, com a mínim, les dones podrien tenir fills més sans i es contribuiria a augmentar la probabilitat de supervivència infantil en un 50%. Però a més, per a moltes dones, el control de la procreació mitjançant pràctiques anticonceptives eficaces pot obrir-los les portes a l’educació, l’ocupació i la participació comunitària. Les dones que tenen menys fills tendeixen més a enviar-los a l’escola. Com a conseqüència de tot això, si augmentés el nombre de persones que opten per la planificació familiar, la fecunditat descendiria i la població creixeria més lentament.
Els nivells de mortalitat materna són molt alts, especialment, a Àfrica subsahariana, on el risc d’una dona de morir per complicacions tractables o prevenibles durant l’embaràs i el part, durant tota la seva vida, és d’1 de cada 16 casos, en comparació amb 1 de cada 3.800 casos als països desenvolupats. En intervenir amb programes de salut materna, sobretot a Àfrica, podem tenir una sèrie de dificultats que agreugen el risc de les dones embarassades. Entre aquestes, destacaria la falta de dades bàsiques que ens permetin analitzar qüestions com la cobertura i qualitat del programa de salut materna, i la deficient cobertura i/o absència de servei de salut, que porta al part a les cases atès per personal no qualificat, una pràctica que augmenta el risc de mort de la mare per hemorràgies, infeccions per absència de material estèril, etc.
L’escassetat de recursos humans sanitaris en països en desenvolupament és una realitat que s’agreuja cada vegada més, entre altres factors, per la migració de les persones més qualificades. S’estima que l’atenció de personal qualificat durant el part i el puerperi pot reduir entre un 16% i un 33% el nombre de defuncions degudes a part obstruït, hemorràgia, sèpsia i eclampsia. A Àfrica, el personal qualificat només assisteix el 50% dels parts. Atès que les complicacions en l’embaràs i en el part són en gran manera imprevisibles, es donen en el moment de l’enllumenament i poden convertir-se amb rapidesa en mortals, l’absència d’atenció professional immediata i eficaç posa en greu risc la salut de la mare i del seu bebè. A més, la falta de professionals qualificats accentua el “procés de part en la llar”, la qual cosa incrementa els riscos derivats de les denominades tres demores (UNFPA, 2004): demora a decidir anar a la recerca d’atenció mèdica, demora a arribar a establiments on es dispensi atenció apropiada i demora a rebre atenció, una vegada que s’arriba a l’establiment de salut.
Totes aquestes idees s’han plasmat aquests dies a Astúries (27 i 28 de maig), en el Congrés de Cooperació Internacional en Salut Sexual i Reproductiva organitzat per Medicusmundi. María Luisa Ruiz, integrant de la Junta Directiva de Medicusmundi a Astúries i directora de l’esdeveniment, insisteix que l’accés a uns serveis sanitaris de salut sexual i reproductiva “constitueix un dret prioritari” i és “essencial per a avançar cap a la consecució dels Objectius del Mil·lenni en 2015”.
El congrés ha reunit agents sociosanitaris del món desenvolupat i en vies de desenvolupament, implicats en aquest tema, perquè aportin la seva valoració de les estratègies dels països del Sud comparades amb els del Nord i intercanviïn les seves experiències. “Això ha permès analitzar estratègies sanitàries i polítiques, per a traçar futures línies d’acció”, assenyala Ruiz.
Cada any moren 240.000 dones per càncer de cèrvix i vuit milions d’embarassades sofreixen complicacions
En l’esdeveniment s’ha aprofitat per a presentar un conveni signat amb l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), sobre “Enfortiment de sistemes públics de salut i desenvolupament en el nivell descentralitzat, amb especial incidència en matèria de salut sexual i reproductiva”. Aquest projecte se centra, especialment, a El Salvador, Hondures, Guatemala i Nicaragua, si bé en el congrés s’ha abordat també la qüestió d’Àfrica, “per a completar la visió del problema als països del Sud”.
Segons l’OMS, cada any es registren 340 milions d’infeccions de transmissió sexual bacteriana, 240.000 dones moren per càncer de cèrvix, vuit milions d’embarassades sofreixen complicacions i, d’elles, 529.000 moren a conseqüència de les patologies citades, “que són prevenibles i tractables”. “Contribuir a canviar aquestes tendències, promoure l’accés a uns serveis de salut sexual i reproductius adequats, divulgar els avanços acadèmics i de recerca en aquest camp, obrir un espai de reflexió i sensibilitzar a l’opinió pública de la realitat i les conseqüències que aquest tema té en milions de dones de tot el món, han estat els objectius d’aquest Congrés”, conclou Ruiz.
