La reagrupació familiar és un dret reconegut als immigrants per la Llei Orgànica 8/2000, de 22 de desembre. En ella, es garanteix la vida en família de les persones estrangeres i es recullen els passos que han de seguir per fer-la efectiva. Les estadístiques reflecteixen un increment progressiu de les sol·licituds per aconseguir la reagrupació familiar. No obstant això, aquest augment no sempre ha vingut acompanyat d’una pujada paral·lela en el nombre de concessions, ja que la normativa és molt estricta. Des de maig del passat any fins al mateix mes de 2007, amb prou feines s’han concedit el 52% de les peticions presentades per immigrants subsaharians. Els països amb menor taxa de concessió han estat Gàmbia i Guinea Bissau, amb un 40%, per considerar que els seus registres són poc fiables. Per contra, els països més afavorits han estat Cap Verd (81%) i Sierra Leone (64%).
Cal demostrar “fefaentment” les dades de cada familiar
Per concedir la sol·licitud de reagrupació familiar, és necessari demostrar de “manera fefaent” les dades de cada afí. En concret, la Llei que regula aquest procediment permet portar a Espanya al cònjuge, descendents i ascendents de qui ho sol·licita, sempre que justifiqui la seva residència legal al país. També és possible que cada membre de la família obtingui una autorització independent de residència. En el cas de la parella, aquesta es pot aconseguir si presenta una autorització per treballar o acredita haver viscut al país dos anys amb el seu cònjuge. Per la seva banda, els fills reagrupats obtenen una autorització de residència independent de la de la resta de la família quan aconsegueixen la majoria d’edat o obtenen un permís per treballar.
Precisament, el cas dels menors és un dels quals més preocupa. El fet que no sempre siguin repatriats és aprofitat per algunes famílies per enviar-los a Espanya de manera clandestina. S’estima que al país resideixen una mica menys de 4.000 menors estrangers no acompanyats que han arribat fins a aquí amb el consentiment dels seus progenitors. El que sol fer-se en aquesta situació és localitzar als pares al seu país d’origen i, si aquests es neguen al fet que els seus fills siguin repatriats, es contacta amb familiars que resideixen a Espanya en situació legal i amb permís de treball. Andalusia és la comunitat autònoma amb més experiència en aquest tipus de casos. Només en el mes de juliol van ser interceptats en la costa d’Almeria un total de 179 menors, dels quals 160 van ser posats en contacte amb oncles o cosins que treballen a la província. L’objectiu és que no es perdin els llaços familiars i que els menors no quedin en situació de desemparament.
Procediment per a la reagrupació familiar
La Llei vigent en matèria d’immigració permet reagrupar als familiars més directes. Així, és possible aconseguir el permís de residència per al cònjuge, els fills i filles del sol·licitant i de la seva parella, i els ascendents de tots dos. Els requisits que estableix la normativa és que no existeixi una demanda de separació matrimonial i que els descendents siguin menors d’edat o estiguin incapacitats, és a dir, que estiguin a càrrec de qui sol·licita la reagrupació. Si es compleixen aquestes condicions, les persones estrangeres que desitgin exercir el seu dret hauran de sol·licitar una autorització de residència per reagrupació familiar a favor de cadascun dels membres.
S’ha d’acreditar un any de residència legal a Espanya, allotjament adequat i mitjans econòmics suficients
El següent pas és acreditar que es disposa d’un allotjament adequat, en el qual poden conviure tots els familiars en condicions dignes, i que es compta amb els mitjans suficients per atendre les necessitats bàsiques de la família. A més, la persona sol·licitant ha de demostrar que, com a mínim, ha residit legalment un any a Espanya i que té autorització per residir almenys un altre any més. Posteriorment, una vegada concedida la petició de reagrupació, cadascun dels familiars obté un permís de residència amb una durada igual a l’autorització de residència del sol·licitant.
Es tracta d’un procés alguna cosa complex, ja que exigeix recopilar un bon nombre de documents. A més, una vegada concedida la sol·licitud de reagrupació, cal tramitar la concessió del visat dels familiars en el consolat espanyol del país en el qual aquests resideixen i presentar un certificat d’antecedents penals i un certificat mèdic que acrediti que cap familiar pateix alguna de les malalties susceptibles de quarentena. Aquest últim procediment sol durar un temps aproximat de dos mesos.
Dins de la normativa que regula la reagrupació familiar, existeix un col·lectiu que presenta certes peculiaritats: el dels estudiants i investigadors. La seva situació particular es recull en l’article 89 del Reglament d’Estrangeria, ja que, per a tots dos, no s’exigeix un període previ mínim de residència a Espanya. Les persones estrangeres que hagin sol·licitat un visat d’estudis poden sol·licitar alhora, o a qualsevol moment posterior, visats d’estada perquè els seus familiars romanguin legalment al país durant el temps que durin els estudis o la recerca. La diferència amb la resta de sol·licitants és que la reagrupació només afecta al cònjuge i als fills menors d’edat, que en cap cas tenen dret a una autorització de treball en les institucions públiques o entitats privades a les quals sí pot accedir l’estudiant o investigador. Segons les últimes dades de la Secretaria d’Estat d’Immigració i Emigració, el nombre d’autoritzacions d’estada per estudis vigents a 31 de desembre de 2006 ascendia a 33.293, de les quals 31.377 corresponien a estudiants (94,25%) i 1.916 a familiars (5,75%).
