Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Refugiats, com viuen en els camps?

Algunes famílies conviuen en els camps de refugiats durant anys o abandonen als seus fills en ells per assegurar la seva supervivència
Per Azucena García 13 de setembre de 2011
Img
Imagen: ACNUR

La crisi de la Banya d’Àfrica ha retornat a les pantalles les imatges de diferents camps de refugiats de la regió. No obstant això, aquests espais es reparteixen en diversos llocs del món i, en alguns casos, malgrat tenir un caràcter temporal, es van crear fa ja diverses dècades, sense aspectes de desaparèixer en un futur proper. Són el refugi per a milions de persones que fugen de les seves cases, però no sempre es consideren una llar.

Bebès abandonats

Podria ser una de les imatges més dures: bebès sols, abandonats en els camps de refugiats, sense cap familiar que els atengui. Save the Children (STC) ha alertat fa escassos dies que “la desesperació empeny a algunes famílies somalis a abandonar als seus bebès en el camp de Dadaab”, a Kenya. Assegura que en els últims mesos han registrat “xifres rècord” de nens separats dels seus progenitors, que queden en mans de famílies d’acolliment, i “un petit nombre de bebès abandonats pels seus pares després d’arribar als camps”.

“Alguns pares senten que no poden cuidar dels seus fills, encara havent arribat al camp per aconseguir ajuda”

La situació és tan greu, descriu STC, que després de caminar durant setmanes sense menjar, aigua, ni refugi, la desesperació porta a prendre aquesta decisió. “Després de caminar des de Somàlia sense menjar ni aigua, alguns pares senten que no poden cuidar dels seus fills, encara havent arribat al camp per aconseguir ajuda”, subratlla Prasant Naik, director de Save the Children a Kenya. Altres vegades, els pares envien solos als seus fills a Dadaab o s’acomiaden en el camí. Les xifres parlen per si soles. El passat mes de juliol, Save the Children va ajudar a 80 menors que van arribar solos al campament. Un any abans, aquest mateix mes van arribar 22. La labor d’aquesta ONG als centres de recepció és fonamental per identificar a aquests nens.

Altes taxes de mortalitat infantil

L’Agència de l’ONU per als Refugiats (ACNUR) ha alertat en les últimes setmanes de l’increment de les taxes de mortalitat infantil en un dels quatre camps del complex de Dollo Ado, en el sud-est d’Etiòpia. Sobretot, es consideren “alarmants” les taxes registrades entre els nouvinguts, a causa de la malnutrició i, en menor mesura, a brots infecciosos. El camp de Kobe es va obrir el passat mes de juny i, des de llavors, “una mitjana de 10 nens menors de cinc anys han mort cada dia”, assenyala ACNUR. L’amuntegament en alguns camps suposa un major risc d’epidèmies i més probabilitat de contagi.

Aquesta agència treballa amb els seus socis per controlar el brot de possibles casos de xarampió, mitjançant una campanya de vacunació massiva. També Mèdics Sense Fronteres duu a terme aquest tipus d’accions. En els camps, moltes persones entren en contacte per primera vegada amb serveis de salut formals, així com programes de salut i nutrició. S’intenta comptar amb medicines essencials i es realitzen intervencions mèdiques. Metges Sense Fronteres avalua l’estat de salut dels refugiats, deriva als centres de salut a les persones en estat més greu i desenvolupa programes nutricionals per als nens.

Distribució d’ajuda

Img 14 art
Imatge: ACNUR

Moltes persones arriben amb les mans buides. Per això, en els campaments es distribueixen racions de menjar per a períodes perllongats, com un mes, i tendes de campanya per protegir-se. A Somàlia, l’ajuda d’emergència distribuïda per ACNUR aquestes setmanes ha estat composta per caixes de galetes energètiques, lones de plàstic per a recer, mantes i estores per dormir, bidons per a aigua i utensilis de cuina per recollir i cuinar aliments.

En la seva missió de protegir a la infància, UNICEF distribueix pastilles de sabó, crea pous, instal·la punts d’aigua i reparteix pastilles de clor per a la seva desinfecció, i fins i tot, envia material escolar als camps de refugiats que compten amb escola.

On es concentren els refugiats

Uns 7,2 milions de refugiats viuen com a tals en situació perllongada, des de fa un mínim de cinc anys

L’Informe d’ACNUR “Tendències globals 2010” calcula que uns 7,2 milions de refugiats viuen així en situació perllongada (un mínim de cinc anys), la xifra més alta des de 2001, repartits en un total de 24 països diferents. Pakistan va ser l’any passat el país d’acolliment per al major nombre de refugiats a tot el món (1,9 milions), seguit de la República Islàmica d’Iran (1,1 milions) i la República Àrab Síria (1 milió), indica aquest treball. Àfrica subsahariana va acollir a una cinquena part dels refugiats. Altres llocs d’acolliment destacats són República Democràtica del Congo, Kenya, Txad, Etiòpia, Bangladesh i Uganda.

Els refugiats ascendeixen a 15,4 milions de persones a tot el món. Respecte a l’origen, els refugiats afganesos i iraquians representaven gairebé la meitat d’els qui estaven sota la responsabilitat d’ACNUR. A Europa, els grups més nombrosos procedeixen de Sèrbia i Turquia, mentre Ámerica acull al 8% dels refugiats, sobretot, colombians. La situació no és la mateixa en tots els casos. En l’actualitat, el focus d’atenció radica en la Banya d’Àfrica per ser una de les zones en crisis. En altres regions, la situació es considera estabilitzada i molts refugiats romanen en els camps des de fa anys, en un esforç per mantenir certes rutines, si ben els camps no sempre arriben a considerar-se una veritable llar.