Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Drets humans

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Refugiats urbans, dels campaments a les ciutats

Amb prou feines un terç dels 10,5 milions de refugiats viuen en campaments, mentre que gairebé la meitat resideixen en zones urbanes

Img chicos africa Imatge: twak

Les últimes dades recopilades per l’ACNUR desvetllen que prop de la meitat dels refugiats resideixen en pobles o ciutats. Els campaments ja no són el lloc habitual on acudeixen. Tan sols un terç viu en aquestes zones. També ha canviat el perfil i, en conseqüència, les estratègies d’atenció de les persones refugiades.

Superen els deu milions de persones i ja no resideixen, en la seva majoria, en campaments. Les persones refugiades s’han traslladat a les ciutats perquè les urbs han crescut i suposen noves oportunitats. L’ACNUR assegura, a més, que ha canviat la seva composició. La població urbana de refugiats estava formada per “una quantitat significativa d’homes joves amb la capacitat i determinació necessàries per sobreviure a la ciutat”, però ara han augmentat les dones, els nens i els adults majors, “en particular, als països on no hi ha campaments”.

Aquesta circumstància obliga a un replantejament, un enfocament “més positiu, constructiu i proactiu”, que ajudi al fet que els refugiats aconsegueixin una vida segura i productiva. S’intenta evitar que l’increment de persones refugiades no es tradueixi en una major pressió sobre els serveis i recursos de les zones urbanes, per evitar tensions amb la població resident (episodis de xenofòbia en casos extrems).

La població urbana de refugiats, formada abans per una majoria d’homes joves, es compon ara també de dones, nens i adults majors

Una de les vies d’actuació és el reconeixement dels seus drets. Són imprescindibles el dret a la vida; a no ser sotmesos a penes o tractes cruels, inhumans o degradants; el dret a no ser objecte de tortura ni a ser detinguts de forma arbitrària; a la unitat familiar; a l’alimentació, a l’alberg, a la salut i a l’educació, “així com el dret a tenir accés a oportunitats per procurar mitjans de subsistència”, subratlla l’ACNUR.

Per ser més vulnerables, els refugiats han de comptar amb protecció complementària. La Convenció de 1951 de l’ONU sobre l’Estatut dels Refugiats els reconeix titulars dels drets humans, així com altres normatives internacionals. L’objectiu és que els governs d’acolliment respectin aquests instruments, apliquin la legislació nacional pertinent i facilitin l’accés als sistemes de justícia.

Condicions de vida

Les ciutats on es registra un increment major de refugiats es localitzen en països en vies de desenvolupament. S’estima que des dels anys cinquanta el nombre d’habitants de les ciutats s’ha quadruplicat: ha passat de 730 a més de 3.300 milions. Un dels casos més cridaners és el de Kabul, la capital d’Afganistan, que ha multiplicat per set el nombre de ciutadans des de 2001. Altres exemples són Bogotà (Colòmbia), Abidján (Costa d’Ivori), Damasc (Síria) i Amman (Jordània), a causa de l’arribada de víctimes de conflictes armats.

Manquen d’accés a serveis mèdics o socials i la majoria “es veuen obligats a treballar en l’economia submergida”

En aquestes zones, els refugiats intenten sobreviure “en suburbis abarrotats de gent i poblats xabolistes” al costat de ciutadans nacionals i immigrants, segons l’ACNUR. Assegura que manquen d’accés a serveis mèdics o socials i la majoria “es veuen obligats a treballar en l’economia submergida”.

Respecte al seu registre i identificació, la por a l’expulsió suposa en la major part dels casos que no s’acullin a cap d’aquestes mesures. El repte és, per tant, determinar “com identificar i arribar als refugiats” perquè les condicions varien d’una regió a una altra. Malgrat ser un fenomen global, la resposta ha de ser local. Aquest és el propòsit de la nova “Política sobre la Protecció dels Refugiats i les Solucions en Zones Urbanes”.

Espai de protecció

Aprovat al setembre de 2009, el document que estableix les estratègies que convé seguir amb les persones refugiades determina, en primer lloc, la necessitat de garantir el gaudi dels seus drets i d’adaptar la política a les circumstàncies específiques dels diferents països i ciutats. Es refereix, especialment, a totes les zones urbanes de països en vies de desenvolupament i d’ingressos mitjans -no només a les capitals-, on es congreguen la majoria dels refugiats.

Els objectius principals són dos:

  • Reconèixer a les ciutats com a llocs legítims on els refugiats puguin residir i exercir els drets dels quals són titulars.
  • Optimitzar l’espai de protecció en zones urbanes i les organitzacions humanitàries que els recolzen.

L’espai de protecció és un factor fonamental sempre que els refugiats decideixin residir en una zona urbana, “amb o sense l’aprovació de les autoritats pertinents”. És un concepte utilitzat per definir “l’entorn propici”, en el qual es respectin els drets dels refugiats reconeguts a tot el món i se satisfacin les seves necessitats.

Es considera que l’espai de protecció “s’expandeix i es contreu de manera periòdica d’acord amb els canvis que ocorrin en l’àmbit polític, econòmic, social i de la seguretat”. Si l’ACNUR i els seus associats humanitaris exerceixen la feina de casa amb poques restriccions, s’entén que l’espai és ampli: estableix contacte directe amb els refugiats, té llibertat per seleccionar a les seves pròpies agències i pot entaular un diàleg constructiu amb autoritats nacionals i municipals. Si no es donen aquestes condicions, l’espai es qualifica com a “estret”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions