Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Relació entre pobresa i discapacitat

La falta de recursos pot agreujar o afavorir el desenvolupament d'una discapacitat, que en ocasions implica una inversió elevada per adaptar l'entorn

Img muleta Imatge: tup wanders

Sovint, tenir una discapacitat suposa adaptar diversos aspectes i béns materials de la vida quotidiana. Ja sigui la llar, l’automòbil o la necessitat d’afrontar intervencions quirúrgiques, el cost de comptar amb un entorn de mesura porta, en ocasions, a una situació econòmica delicada. De la mateixa manera, els qui manquen d’ingressos suficients per afrontar aquests canvis, poden augmentar la seva discapacitat o desenvolupar-la.

Img muleta articuloImagen: tup wanders

La combinació de pobresa i discapacitat comporta conseqüències nefastes. La Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE) destaca els efectes negatius d’aquesta barreja. Assegura que en ocasions la pobresa pot generar discapacitat, alhora que aquesta comporta un minvament de recursos perquè obliga a transformar l’habitatge, requerir assistència sanitària adequada o intervencions quirúrgiques per millorar la qualitat de vida.

També el Comitè Español de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) ha demanat que es lluiti contra aquest binomi, mitjançant “canvis estructurals que afavoreixin la inclusió social per a aquest grup ciutadà”. Entre les raons que esgrimeix perquè els comptes de les persones amb discapacitat siguin més trencadisses, figuren un nivell inferior d’estudis a causa de la discriminació en l’àmbit educatiu, menys oportunitats per accedir al mercat de treball i la situació d’atur i precarietat laboral, que els afecta “amb major intensitat”.

La crisi s’accentua en les persones amb discapacitat, amb “salaris inferiors” i que afronten despeses extraordinàries relacionades amb la seva situació

L’organització recalca que la crisi accentua les seves conseqüències en aquest grup, que “rep salaris inferiors” i ha d’afrontar despeses extraordinàries per motius relacionats amb la situació de discapacitat. Mentre, els qui viuen en contextos marginals “tenen més possibilitats” de trobar-se en situacions que afavoreixin el seu desenvolupament, “donades determinades condicions de precarietat, insalubritat o risc d’accident”.

Pobresa, discapacitat i desenvolupament

Si el ball de dades no enganya, segons Nacions Unides, més del 80% de les persones amb discapacitat que viuen als països en desenvolupament són pobres. Als països desenvolupats, el Cermi revela que aquesta xifra supera el 50%. Els seus càlculs, com els de l’ONU, estimen que la taxa de discapacitat és superior a la mitjana en països subdesenvolupats, en zones marginals o en situacions de conflicte armat.

Així ho va posar de manifest el terratrèmol ocorregut a Haití al començament d’any. L’ONG Hàndicap International va ressaltar després d’aquesta catàstrofe una necessitat “immensa” de pròtesi ortopédicas i mitjans de rehabilitació, després que es practiquessin nombroses amputacions. L’entitat va proporcionar part dels recursos materials i humans requerits, encara que llavors va recordar que “les actuacions en aquesta matèria hauran de desenvolupar-se durant diversos anys, donat l’elevat nombre de ferits, que l’ONU xifra en 250.000”.

En el plànol internacional, el Banc Mundial desenvolupa una sèrie d’estudis per dilucidar els detalls de la relació entre discapacitat i pobresa, una vegada que aquesta sembla clara. Es planteja conèixer per què milions de persones amb discapacitat a tot el món són més proclius al risc de patir pobresa i exclusió social, per què en els seus treballs manquen d’un sou digne i “tendeixen a ser els més pobres entre els pobres”.

Altres conseqüències

Juntament amb els anteriors efectes en la rutina de les persones amb discapacitat, COCEMFE recorda que les conseqüències d’aquesta situació afecten a altres àmbits i dificulten, entre altres coses, establir noves amistats o dirigir-se a persones fora del seu entorn. Aquesta idea la comparteixen gairebé set de cada deu persones. “La discapacitat i la pobresa formen un cercle viciós”, destaca el Banc Mundial. Per això, l’entitat ha demanat que els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) concentrin també esforços per aconseguir que aquest grup no quedi exclòs de la vida social i econòmica, així com les seves famílies i comunitats.

La celebració aquesta setmana de la I Trobada Nacional de Dones amb Discapacitat ha posat de manifest, a més, la diferència entre sexes en aquesta qüestió. L’esdeveniment ha reunit a representants d’associacions de dones amb discapacitat, que han triat com a lema “Superant la pobresa a través de la cohesió social, real i justa”. Aquest missatge coincideix amb la idea de COCEMFE, que advoca per “promoure de manera expressa els principis d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones”, alhora que denuncia la invisibilitat a la qual s’enfronten elles, especialment, quan la situació de pobresa els porta a dormir al carrer.

Manifest contra l'exclusió

El Manifest final elaborat en la Convenció del Tercer Sector d’Acció Social recull les intencions desitjables per a la propera dècada. Signat per la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió social (EAPN-Espanya), la Plataforma d’ONG d’Acció Social (POAS) i la Plataforma de Voluntariat d’Espanya (PVE), demana que es combati la pobresa i es promogui la solidaritat. Al temps, recorda que aquest any Europeu de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social “ha de servir perquè al nostre país hi hagi una aposta decidida i sostenible a favor de les persones més excloses i vulnerables”, perquè disposin dels serveis i recursos que els permetin tenir una vida en condicions de vida dignes i participar en la societat.

Considera que la crisi financera i econòmica ha suposat majors conseqüències per a les persones que ja estaven excloses i “l’entrada de moltes altres en aquest cercle” i lamenta que, per aquest motiu, s’hagi reduït la inversió social i en certs casos s’hagin eliminat serveis “bàsics i essencials” per al suport a les persones més vulnerables. Per això, ressalta el procés de treball conjunt que han iniciat l’EAPN, la POAS i la Plataforma del Voluntariat per impulsar un Estratègia d’Inclusió Social a Espanya per a la propera dècada. Creu imprescindible que la lluita contra la pobresa i l’exclusió social sigui un element essencial i prioritari del Programa Nacional de Reforma i que les persones més vulnerables tinguin dret a uns ingressos i serveis mínims “que els permetin viure amb dignitat i incorporar-se activament a la societat”. “La nostra societat no es pot permetre que s’agreugin les desigualtats socials i que cada vegada hi hagi més persones en situació vulnerable”, conclou el manifest.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions