El comerç just és una alternativa al comerç convencional. Té en compte criteris econòmics i valors ètics que garanteixen el respecte el medi ambient, així com un salari digne per als productors de zones empobrides del Sud i la millora de les seves condicions laborals i de vida. No obstant això, el futur exigeix avanços. Els principals: un major consum d’aquest tipus de productes i una presència més visible dels productors en el procés de certificació.
Imagen: Adam Naif
El consum de productes de comerç just és encara minoritari al nostre país. Segons el Baròmetre de Consum 2007 de Fundació Grup Eroski, només el 26% dels consumidors va adquirir algun d’aquests articles en els últims dotze mesos, enfront del 25% de 2005. Les xifres reflecteixen un creixement contingut que xoca amb l’augment registrat entre 2004 i 2005 en el volum total de vendes: un 28,4%, la major taxa de creixement des que es va iniciar la dècada.
Aquesta última dada es recull en l’anuari “El Comerç Just a Espanya 2006”, editat per Setem. En aquest informe es destaca la tendència al creixement d’aquesta activitat, així com el marge del que encara disposa el nostre país per seguir augmentant. En concret, estima que es troba a un 30% del seu potencial de desenvolupament. Una xifra que s’explicaria per l’escàs coneixement que moltes persones tenen sobre aquest tipus de comerç. “La majoria desconeix el que és”, asseguren Mónica Gómez i Mónica Aparicio, del Departament de comerç just de Setem a Madrid. “Aquest és un important repte”, afegeixen.
Malgrat la tendència al creixement d’aquesta activitat, Espanya es troba a un 30% del seu potencial de desenvolupament
La informació i sensibilització dels ciutadans i ciutadanes resulta fonamental per impulsar el comerç just. Fins i tot més que els possibles incentius econòmics per la comercialització d’aquests productes que, en tot cas, “facilitarien la seva popularització”, però podrien posar en risc la “viabilitat” d’aquesta alternativa, adverteixen des de Setem.
Quant als seus principis, el comerç just ves-la per que es compleixi l’equitat de gènere que promou l’organisme internacional de comerç just IFAT (International Fair Trade Association). Aquesta entitat advoca per valorar i recompensar “degudament” el treball de la dona, així com la seva contribució en el procés de producció. “De fet, les dones treballadores obtenen capacitació en lideratge i gerència i se’ls anima al fet que busquin posats en aquestes categories”, recorda un portaveu de la Coordinadora Estatal de Comerç Just.
És important, per això, recolzar aquest criteri i incrementar l’accés dels productors i productores al mercat, proporcionar una continuïtat en les relacions comercials, promocionar encara més les oportunitats de desenvolupament per a productors desfavorits -especialment dones i indígenes- i protegir als nens i nenes de l’explotació. A més, el moviment de comerç just treballa, entre altres coses, per aconseguir que aquesta activitat sigui un model reconegut “majoritàriament” per la societat i els consumidors, impulsar l’adopció de codis de conducta que incorporin els criteris de comerç just i aprofundir en “el seu impacte en el Sud i en el desenvolupament local de les comunitats camperoles”, subratllen des de la Coordinadora.
Comerç just certificat
El Segell Fairtrade és l’instrument de certificació que identifica als productes de comerç just. Els seus objectius són garantir l’accés al mercat d’aquests productes i assegurar que compleixen els estàndards internacionals de comerç just de FLO (Fairtrade Labelling Organizations International). Per a això, La societat FLO-Cert rep informació inicial, trimestral i anual de tots els passos que es donen en el procés de producció i venda de productes de comerç just. A més, estableix la freqüència de les auditories i de les visites a les companyies.
Incloure més productes en el sistema de comerç just certificat beneficia als productors, però implica elaborar els estàndards adequats
En els últims anys, la participació dels productors en la certificació de comerç just i en les decisions estratègiques de FLO “s’ha ampliat considerablement”, reconeix Pablo Cabrera, de l’Associació del Segell de Productes de Comerç Just. En 2007, tres xarxes de productors -la NAP (Network of Asian Producers), la CLAC (Coordinadora Llatinoamericana i del Carib de comerç Just) i l’AFN (African Fairtrade Network)- es van convertir en propietaris o membres plens de FLO, per la qual cosa el repte per als propers anys és, segons Cabrera, “seguir en aquest camí i aprofundir encara més la participació dels productors”.
Quant a les vendes de productes amb Segell FLO, en els últims anys han experimentat un creixement significatiu: en 2005 van augmentar un 37%, mentre que en 2006 la pujada va ser del 42%. Aquest creixement respon a noves tendències de consum als països del Nord, un major interès per la denominada compra sostenible, l’ampliació de la gamma de productes certificats i la inclusió de noves cooperatives productores. En els propers anys, és previsible que aquest creixement continuï, per la qual cosa l’objectiu és estabilitzar aquests assoliments mitjançant el compliment dels estàndards de comerç just, “per mantenir l’alta credibilitat del Segell i consolidar els ingressos dels productors per les vendes”, explica Cabrera.
D’altra banda, encara que la gamma de productes certificables inclou ja 15 categories, cadascuna amb uns estàndards específics el compliment dels quals es comprova per auditors independents, l’objectiu és ampliar aquesta gamma. No obstant això, incloure més productes en el sistema de comerç just certificat permet beneficiar a un major nombre de productors, però implica també elaborar els estàndards adequats “mantenint l’alt nivell que tenen els estàndards actuals”.
Imagen: Laura A.
El coneixement, cada vegada major, del comerç just i la garantia del Segell Fairtrade han permès que aquest tipus de productes s’estenguin cada vegada més per tot el món. Les dades més recents indiquen que:
- Un total de 22 països a tot el món utilitzen el Segell.
- Hi ha 15 categories de productes que poden rebre la certificació: bananos, cacao, cafè, cotó, flors, fruita fresca, mel, sucs, nous i oleaginosas, arròs, herbes aromàtiques i espècies, pilotes de futbol, sucre, te i vi.
- Un milió de productors i productores, pertanyents a 548 organitzacions de 50 països del Sud, venen els seus productes amb el Segell i altres 5 milions de persones es veuen beneficiades.
- Un total de 667 comerciants estan registrats al món.
- En l’actualitat, 45.000 punts de venda a Europa venen productes amb Segell.
