Resposta internacional davant una emergència

La qualitat de l’ajuda internacional en cas d’emergència exigeix una millora. Afortunadament, les catàstrofes naturals no ocorren tots els dies, però quan succeeixen les seves conseqüències poden ser tan greus, que els efectes del desastre romanen a llarg termini. Durant aquest any diferents països han hagut de fer front a algun dels pitjors desastres naturals. Ha estat en aquests moments quan s’ha comprovat la diferent capacitat de resposta que té cada nació i, encara que la solidaritat internacional no ha faltat, s’ha revelat insuficient.

La Fundació DARA Internacional va presentar fa a penes un mes l’Índex de Resposta Humanitària o HRI, per les seves sigles en anglès, la finalitat del qual és avaluar la qualitat de la cooperació al desenvolupament. Posar nota a l’acció humanitària. Durant la seva presentació, l’HRI va ser reconegut com “una eina clau perquè cap desastre sigui ignorat i que cada dòlar gastat ajudi a qui més el necessiti”. Segons DARA Internacional, l’objectiu és prestar “una resposta humanitària eficaç” per a “salvar vides, alleujar el sofriment i mantenir la dignitat de les persones”.

En aquest rànquing, els països nòrdics, seguits de prop per la Comissió Europea, lideren els primers llocs de donants humanitaris. En concret, el model a seguir és Suècia. El país nòrdic obté la millor puntuació mitjana en els cinc pilars que es prenen com a referència per a elaborar el citat índex: resposta a les necessitats humanitàries, integració d’ajuda d’emergència i desenvolupament, treball amb socis humanitaris, posada en pràctica de principis internacionals, i aprenentatge i rendició de comptes. Quant a Espanya, el nostre país es queda en el lloc 17, amb una puntuació de 4,29. Ni tan sols arriba a l’aprovat.

L’HRI reconeix que, en l’últim any, Espanya ha incrementat de manera “notable” el finançament destinat a assistència humanitària, però creu que aquests fons encara són insuficients. “No es compromet tot el que seria desitjable amb els mecanismes de coordinació de l’ONU o de les ONG”, precisa. Espanya rep una bona puntuació en l’indicador que mesura la distribució de fons a emergències, el sector al qual es destinen els fons i si l’emergència ha estat classificada com oblidada. No obstant això, fluixeja a l’hora de finançar als sectors considerats prioritaris i als països més vulnerables davant qualsevol catàstrofe natural.

Per a elaborar aquesta llista, s’analitzen in situ les característiques de les respostes davant les catàstrofes naturals, es realitzen reunions amb representants de Nacions Unides, ONG nacionals i internacionals, donants, membres dels governs locals i altres persones que ajuden en aquestes emergències. Totes elles responen a un qüestionari que aporta informació detallades sobre les actuacions que es duen a terme amb la intenció de delimitar errors i encerts, alhora que s’estableix un codi de bones pràctiques per al futur.

L’Índex de Resposta Humanitària constitueix un mecanisme de mesurament únic per a examinar l’actuació dels països donants. En concret, es fixa especialment en els membres del Comitè d’Ajuda al Desenvolupament de l’OCDE, entre els quals es troba Espanya, i contrasta la seva actuació amb el contingut dels Principis de Bona Donació Humanitària, aprovats en 2003 pel propi Comitè. L’objectiu d’aquests principis és definir el significat d’acció humanitària, entesa com “la protecció de civils i d’aquells que ja no prenguin part en les hostilitats”. Aquest terme també inclou la provisió d’aigua, menjar, sanejament, refugi, atenció sanitària i altres tipus d’assistència necessària per a “facilitar el retorn a la vida normal”.

Entre altres principis, aquesta espècie de codi de bones pràctiques advoca per destinar fons humanitaris en proporció a les necessitats i insta a les organitzacions humanitàries que garanteixin, “en el major grau possible”, una implicació adequada dels beneficiaris, tant en el disseny, com en l’execució, el seguiment i l’avaluació de la resposta humanitària. Als països més vulnerables els anima a estar millor preparats per a mitigar i respondre a les crisis humanes, amb la finalitat que es coordinin de manera efectiva amb els socis humanitaris, i reclama assistència humanitària per a afavorir la recuperació i el desenvolupament a llarg termini de les comunitats afectades per una catàstrofe.

L’augment de les donacions en els últims anys ha portat a implementar mecanismes de control que garanteixin la transparència en les donacions i en la gestió dels recursos. Quant al finançament, el Comitè d’Ajuda al Desenvolupament de l’OCDE creu en la necessitat d’establir una planificació financera i introduir acords de finançament a llarg termini.

D’altra banda, es defensa l’adhesió de les organitzacions humanitàries a les bones pràctiques i el seu compromís a favor de la rendició de comptes, l’eficàcia i l’eficiència a l’hora de prestar ajuda. També s’aposta per avaluacions regulars de la resposta internacional a les crisis humanes i, especialment, assegurar “un alt grau de precisió, puntualitat i transparència en els informes dels donants sobre la despesa oficial en assistència humanitària”.

D’acord amb el text aprovat en 2003, els objectius de l’acció humanitària són salvar vides, alleujar el sofriment, mantenir la dignitat humana durant i després de les crisis, i prevenir i reforçar la capacitat de resposta davant qualsevol emergència. Així, els principis a seguir són els d’humanitat, imparcialitat, neutralitat i independència.

El que es pretén és salvaguardar la vida de les persones, entesa com el bé més preuat, i alleujar el sofriment en tots els llocs en els quals es produeixi. Així mateix, perquè l’ajuda sigui efectiva ha d’atendre les necessitats de totes les persones, sense discriminació i sense afavorir a cap de les parts, quan es tracti d’un conflicte armat. Finalment, es dóna suport a una acció humanitària independent d’objectius polítics, econòmics, militars o altres.

Al març del passat any, Nacions Unides va crear el Fons Central per a Emergències (CERF, per les seves sigles en anglès). La seva finalitat, segons recorda Intermón Oxfam (IO), és la de “complementar el finançament humanitari existent oferint una resposta ràpida i més equitativa a les crisis”. En 2006, el CERF va assignar 259,3 milions de dòlars a més de 331 projectes en 35 països. Per a 2007 es van comprometre un total de 342 milions de dòlars. No obstant això, per a l’ONG, malgrat els progressos reeixits durant el seu primer any en funcionament, el CERF “encara està lluny d’aconseguir el seu ple potencial”.

En un informe, Intermón Oxfam proposa com a recomanació per a millorar el rendiment i l’impacte del Fons que tant la Secretaria del CERF com les agències de les Nacions Unides augmentin la rapidesa amb la qual es realitza el desemborsament dels fons, perquè al seu torn els projectes s’implementin “de forma realment ràpida”. En segon lloc, reclama un augment de la transparència i eficàcia mitjançant la inclusió de les ONG en la presa de decisions del CERF. Així mateix, insta a les agències de l’ONU i als socis operatius a garantir una avaluació extensa i profunda de l’impacte dels programes finançats pel CERF i atribueix als donants la necessitat de dotar al finançament de “un caràcter més sostenible i previsible”.

D’altra banda, l’estudi demana l’aportació de “diners nous”, és a dir, fons addicionals que s’afegeixen als pressupostos humanitaris, en lloc de provenir d’altres partides aprovades amb anterioritat. Es considera que d’aquesta forma es comptaria amb més diners per a fer front a les emergències i s’acceleraria el procés de recuperació. Des del seu llançament al març de 2006, el CERF ha destinat 595 milions de dòlars a projectes humanitaris en 59 països afectats per desastres naturals i conflictes armats.