Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Reunificació familiar després d’una catàstrofe

Les ONG que treballen a les zones afectades intenten reunir amb les seves famílies als nens que s'han quedat sols
Per Azucena García 22 de gener de 2010
Img abrazo listado
Imagen: basibanget

El terratrèmol d’Haití ha deixat a dos milions de nens en situació de vulnerabilitat. Entre ells, es presta una atenció especial a els qui s’han quedat solos, sense necessitat que siguin orfes. La sacsejada va agafar a centenars de menors allunyats de les seves famílies, bona part d’ells en centres escolars. En altres casos, diverses circumstàncies han afavorit la seva separació. Protegir a aquests petits i intentar que es retrobin amb els seus familiars és vital per evitar que sofreixin malnutrició, malalties, traumes emocionals o, fins i tot, siguin víctimes del tràfic de nens.

L’ONU va demanar fa diversos dies que s’identifiqui al més aviat possible als nens que s’han quedat solos a Haití. Va sol·licitar cures i protecció per als petits en un intent per aconseguir que, els qui no han perdut als seus familiars en el desastre però tampoc estan al costat d’ells, es retrobin ràpid. L’organisme va recordar que són les víctimes més vulnerables, però les Organitzacions No Governamentals (ONG) que treballen en aquestes zones tampoc es cansen de repetir-ho.

Per als nens que estan sols s’habiliten espais segurs, on juguen i es recuperen del sofriment

Save the Children calcula que dos milions de nens han resultat afectats, d’una o una altra manera, pel terratrèmol que ha assolat Haití. Gairebé tot el país està afectat, no només la capital, Port-au-Prince, com han subratllat diverses ONG. Afirmen que els mitjans de comunicació se centren massa en la situació en aquesta ciutat, però insisteixen que altres localitats també ho han perdut pràcticament tot.

La directora executiva d’UNICEF , Ann Veneman, ha mostrat la seva “extremada” preocupació per la situació dels nens a Haití. En una declaració oficial, afirmava que s’ha vist a molts “separats de la seva família o tutors”, la qual cosa suposa que “s’enfronten a riscos creixents de malnutrició, malalties, tràfic de nens, explotació sexual i seriosos traumes emocionals”.

Img uni1 articuloImagen: UNICEF/Roger LeMoyne. Haití 2010

Un expert en protecció infantil d’UNICEF s’ha traslladat a la República Dominicana per treballar amb la Brigada Policial de tràfic de persones i evitar l’abús i l’explotació sexual dels menors i les dones. L’ONU estima que milers de nens podrien vagar pels carrers o estar en hospitals, “sense aigua, sense menjar i sense protecció contra la violència i l’abús”. Una de les iniciatives per evitar-ho és l’habilitació d’espais segurs en refugis i campaments. Save the Children ja ha començat aquesta tasca. Són llocs en els quals es protegeix als nens perquè puguin jugar, però també “recuperar-se del sofriment que han suportat i del que han estat testimonis”.

Registre de pares i fills

Entre els “Compromisos bàsics d’UNICEF en situacions d’emergències” destaca la col·laboració per prevenir que els nens se separin de les seves famílies. Per a això, es desenvolupen labors orientades a la identificació, el registre i l’examen mèdic dels petits que no estan acompanyats. L’organització busca “garantir que es posin en funcionament sistemes de localització de les famílies i serveis d’atenció i protecció als nens i nenes”.

La protecció de la infància és una prioritat. S’identifica i es registra als petits solos, alhora que s’intenta localitzar als seus familiars. “La reunificació és una de les nostres prioritats en situacions d’emergència en les quals alguns nens s’han separat dels seus pares durant els moments de caos i confusió o bé han quedat orfes”, explica una portaveu d’UNICEF. S’elaboren dos registres: un d’infantil i un altre amb la identitat dels pares que han perdut als seus fills. És una tasca que es realitza de manera molt coordinada entre diferents organitzacions “perquè és l’única forma que aquests menors puguin retrobar-se amb els seus familiars”.

A Haití, aquest tràmit ja ha començat a través d’UNICEF, Save the Children i Creu Vermella, que compten amb l’ajuda del Govern del país. “Però és necessari fer molt més”, adverteixen des d’UNICEF. El següent pas serà intentar reunir als nens amb les seves famílies i apostar per cures alternatives -inclosa l’adopció internacional– per els qui no tinguin la possibilitat de retrobar-se.

Adopció, millor evitar-la

Img uni5 articuloImagen: UN Photo/Marco Dormino. Haití 2010

Les imatges de les catàstrofes que donen la volta al món en aquests casos afavoreixen l’increment de les peticions d’adopció. Save the Children descriu com els seus membres desplaçats a Port-au-Prince “es troben a cada moment amb pares atordits i totalment deshidratats caminant pels carrers amb els seus fills i filles, buscant aigua potable, aliments i refugi”. Aquestes escenes es repeteixen, però també amb nens sols. És a ells a els qui es vol atendre. “Rebem sol·licituds de famílies que volen adoptar o acollir a nens haitianos, però la prioritat ara és brindar-los un entorn protector, aliments i aigua, i proporcionar-los suport econòmic i emocional”, detalla UNICEF.

Seria desitjable centrar els esforços en què els petits trobin a les seves famílies i romanguin al seu país d’origen

És probable que l’acolliment i l’adopció siguin, en algun moment, un dels mecanismes per proporcionar cures i suport als nens haitianos. No obstant això, seria desitjable centrar els esforços en què aquests petits trobin a les seves famílies i romanguin al seu país d’origen, que hauran de treure endavant en el futur i la cultura del qual i entorn els identifica. “Quan els nens estan involucrats en la reconstrucció de la seva comunitat, es recuperen de la catàstrofe amb major rapidesa”, recalca Save the Children.

Només quan es demostri que és impossible reunir als nens amb les seves famílies, “després d’una anàlisi apropiada”, les autoritats competents prendran en consideració altres alternatives, com l’adopció, assenyala UNICEF. Els expedients per a l’adopció internacional que ja estaven oberts abans del terratrèmol s’acceleraran per garantir la protecció d’aquests nens, però de moment seran els únics que sortiran del país per aquesta raó.

El precedent del tsunami de 2004

Fins a fa escassos dies, era la catàstrofe natural de majors dimensions i que va despertar més solidaritat entre els habitants de tot el món. El tsunami que en 2004 va assotar Àsia va centrar l’atenció i el suport de milers de persones. Ara aquesta experiència, la manera en què es va actuar en aquella ocasió, servirà d’exemple per afrontar amb èxit la reconstrucció d’Haití.

Pla Internacional participa en les labors d’ajuda en aquest país, igual que va fer el propi a Àsia: “Pla Índia va involucrar als nens de la zona en el traçat de poblats i habitatges nous respectuosos amb el medi ambient en Villupuram, mentre que Pla Sri Lanka va treballar amb els nens per realitzar el traçat d’una escola infantil de referència en Hambantota”, explica l’ONG.

És convenient que els nens participin en les labors de reconstrucció perquè els ajuda a superar els possibles traumes. Pla estima que el 45% dels gairebé 10 milions d’haitianos són menors de 18 anys i insisteix que el grup més vulnerable “són els nens desatesos, sense cap adult que estigui al seu càrrec, i aquells els pares dels quals han perit en el terratrèmol”.

De quina manera podrien col·laborar els petits en un futur millor per a Haití i per a les seves famílies? De nou, prou tornar la mirada a Àsia. En els últims anys, Pla ha treballat en una zona de Bangladesh propensa a inundacions. Davant el temor al fet que les escenes de dolor es repetissin, els nens “van mostrar la seva preocupació perquè els seus pares rares vegades estalviaven en cas que advingués una emergència”, explica Pla Espanya. L’organització els ha ensenyat a ells mateixos a posar en pràctica un pla d’estalvi perquè col·laborin amb les seves famílies en la compra d’aliments i provisions. Quan succeeix una tragèdia com la d’Haití, és imprescindible estar preparats perquè, en cas de repetir-se, les conseqüències no siguin tan greus. Aquestes accions són el pilar per “reconstruir les seves vides, les seves comunitats i donar-los l’oportunitat de tenir un futur millor”.