Amnistia Internacional (AI) acaba de presentar l’Informe ‘2006. L’estat dels drets humans al món’. Un text en el qual es documenten els abusos contra els drets humans comeses en150 països i en el qual destaquen la necessitat que els governs, la comunitat internacional, els grups armats i altres agents en llocs de poder o amb influència assumeixin responsabilitats. D’altra banda, AI es fa ressò, a través d’aquest informe, de la vitalitat del col·lectiu d’activistes de drets humans a tot el món, ja sigui a través d’iniciatives locals, en ocasió de cims d’àmbit internacional o en manifestacions massives.
En l’anàlisi que realitza aquesta organització sobre els desastres i accions esdevingudes al llarg de 2005, es deixa constància que “els mitjans de comunicació van deixar ben patenti la seva hipocresia, els tribunals de justícia van rebutjar els seus arguments i el col·lectiu d’activistes de drets humans va desafiar les seves tàctiques repressives”. Després d’un període de cinc anys d’ofensiva contra els drets humans en el context de la “guerra contra el terror”, sembla que la situació està canviant. No obstant això- asseguren- la vida de milions de persones a tot el món va quedar devastada per la negació de drets fonamentals.
La vida de milions de persones a tot el món va quedar devastada per la negació de drets fonamentals“La seguretat humana es va veure amenaçada per la guerra i els atacs de grups armats, així com per la fam, les malalties i els desastres naturals. I les llibertats es van veure restringides per culpa de la repressió, la discriminació i l’exclusió social”.
Entre els avanços destacats per director d’Amnistia Internacional Espanya, Esteban Beltrán, figuren el descens del nombre de conflictes armats al món, a pesar que “milions de persones segueixen sofrint en 21 països” a causa de guerres internes, i l’abolició de la pena de mort a Libèria i Mèxic, amb els quals ja són 122 els Estats abolicionistes al món.
Les qüestions més rellevants de l’informe es presenten entorn d’aquests grans temes:
Pena de mort. Almenys 2148 persones van ser executades en 2005 i almenys altres 5.186 van ser condemnades a mort.Des d’aquesta organització afirmen que molts dels condemnats a mort no van tenir un judici just: “van confessar” sota tortura, no van comptar amb assistència lletrada adequada o no van tenir una vista imparcial. El tràfic de drogues, la malversació de fons i el frau eren alguns dels delictes castigats amb la pena cabdal. Algunes persones havien estat més de 20 anys condemnades a mort abans de ser executades, mentre que unes altres van ser executades gairebé immediatament. S’utilitzaven diversos mitjans d’execució, com l’horca, l’escamot d’afusellament, la injecció letal o la decapitació. Entre els executats hi havia menors i persones amb discapacitat mental. Igual que en anys anteriors, la gran majoria de les execucions va tenir lloc en tan sols un nombre reduït de països: en 2005 el 94 % es va dur a terme a Aràbia Saudita, Xina, Iran i Estats Units.
Violència contra les dones. Prop de 3.000 persones que representaven a governs i organitzacions de defensa dels drets de les dones i dels drets humans es van reunir a Nova York al març de 2005 per commemorar el desè aniversari de la Conferència Mundial de l’ONU sobre la Dona, celebrada a Pequín, i per avaluar el progrés realitzat en direcció al compliment de la Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing. “Encara que els governs van reafirmar per unanimitat els compromisos que havien contret un decenni enrere, no van assumir noves responsabilitats per promoure i protegir els drets humans de les dones, hagut d’en part a l’atac retrògrad contra tals drets que s’havia vingut evidenciant en els últims anys”. Aquest atac, dirigit especialment contra els drets sexuals i reproductius de les dones, estava liderat per grups cristians conservadors recolzats per Estats Units i comptava amb el suport de la Santa Seu i d’alguns Estats membres de l’Organització de la Conferència Islàmica”, recull el text.
Persones refugiades.
Per als refugiats que vivien en camps, les condicions van empitjorar en 2005, especialment perquè molts van haver d’enfrontar-se a reduccions de les racions d’aliments -senyal de l’incompliment per part dels governs del món de la seva obligació internacional de compartir la responsabilitat de protegir i assistir als refugiats-. Sovint aquesta situació va provocar un augment de la violència contra les dones, inclosa la violència en l’àmbit familiar, i de la seva explotació sexual, ja que es veien obligades a mantenir relacions sexuals a canvi de racions d’aliments com a únic mitjà de supervivència. Va seguir negant-se als refugiats la llibertat de circulació fora dels camps, la qual cosa els impedia guanyar-se la vida, i plantejava qüestions greus sobre els efectes que la política de permanència a llarg termini en els camps tenia en els drets i la vida dels refugiats. En els àmbits urbans, a molts refugiats se’ls negaven la seva condició jurídica com a tals a més del dret al treball, forçant-los a la indigència o a una cerca perillosa de supervivència en algun altre lloc, la qual cosa de vegades implicava el trasllat a altres països.
L’informe revela a més una sèrie de promeses incomplides: “quatre dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat viuen en la hipocresia i en la doble rasadora i fan els ulls grossos davant els abusos comesos en la guerra contra el terrorisme, quan no els impulsen”, va asseverar Beltrán, en referència a Estats Units, Regne Unit, Rússia i Xina. “Els governs defensen els drets humans d’una banda i els erosionen per un altre”, va afegir. En aquesta contraposició entre esperances i decepcions, l’informe assenyala que mentre en 2005 es va viure una de les majors mobilitzacions de la societat civil en la lluita contra la pobresa i a favor dels drets econòmics i socials, el cim de l’ONU, en la qual es van examinar els avanços en el compliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), “va posar de manifest l’estrepitós fracàs dels governs a l’hora d’aconseguir una actuació concorde a les promeses contretes”.
