Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Romania prohibeix l’adopció internacional i deixa a prop de 750 famílies espanyoles sense la possibilitat d’adoptar a orfes romanesos

Els nens d'aquest país només podran ser adoptats a l'estranger pels seus familiars en segon grau de consanguinitat

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 07deJuliolde2004

Després de tres anys d’incertesa, Romania ha tancat finalment les seves portes a l’adopció internacional, trencant les il·lusions de prop de 750 famílies espanyoles que ja havien iniciat els tràmits necessaris per a acollir en el seu si a un nen romanès. El somni també s’ha esvaït per a 3.300 parelles dels EUA, França, Itàlia, Suïssa i Irlanda.

La restrictiva llei romanesa, aprovada recentment pel Parlament, i ratificada pel president, Ió Iliescu, estableix que els nens d’aquest país només podran ser adoptats a l’estranger pels seus familiars en segon grau de consanguinitat, per exemple, pels seus avis. I en cap cas els menors de dos anys seran acollits per parelles estrangeres. Així, es dóna prioritat a l’adopció nacional, mentre que la internacional queda com a última solució i quan cap una altra forma de protecció asseguri al nen “la cura adequada”.

Descendeix l’adopció nacional

Però aquestes mesures, que entraran en vigor l’1 de gener de 2005, no semblen que vagin a acabar amb el problema que viu Romania. Un informe realitzat en 2003 per l’ONG francesa Solidarité Enfants Roumains Abandonnés (SÀRRIA) va revelar que el ritme d’abandons de menors romanesos no disminueix i que l’adopció nacional no es fa càrrec d’ells, per contra descendeix (menys de 1.000 petits van ser acollits per romanesos en 2002). Les xifres resulten bastant similars a les que manejava l’ex eurodiputat José María Gil Robles, que s’ha ocupat durant els últims tres anys de fer arribar al Parlament Europeu la veu de les famílies afectades per la paralització de les adopcions. “Cal reconèixer -explica- que el nivell de vida de les famílies romaneses és molt baix i no poden encarregar-se dels petits”. Però també existeixen antecedents històrics que han donat peu al fet que l’abandó d’un menor “s’hagi convertit en alguna cosa que es considera com una sortida factible -assenyala Gil Robles-. Les famílies tenen un nen i si no el poden mantenir li porten a l’orfenat. És a dir, hi ha sistemes per a no ocupar-se d’ells”. Fórmules que van ser heretades de l’anterior règim de Nicolae Ceaucescu, qui va prohibir les mesures de control de natalitat. “S’animava a tenir fills -diu Gil Robles-, però no es va preveure que les famílies no disposaven de recursos. La solució va ser construir els grans orfenats. Ara també existeixen les famílies d’acolliment, a les quals se’ls paga per tenir als nens, o petits centres, amb un o dos assistents socials, que també cobren per cuidar-los”.

Avui dia uns 85.000 nens viuen institucionalitzats en orfenats romanesos, segons dades de l’Associació Coordinadora d’Afectats pel Bloqueig d’Adopcions a Romania (ACABAR), que denuncia a més la xarxa de connotacions polítiques en les quals les famílies espanyoles afectades s’han vist embolicades en els tres últims anys.

Trànsit de menors

Els problemes van començar al juny de 2001, quan el Govern romanès va decidir paralitzar prop de 5.000 expedients oberts per a assignar menors a parelles estrangeres. Entrava llavors en vigor una moratòria d’un any que s’ha anat ampliant fins avui dia. La raó que es va esgrimir va ser la necessitat d’elaborar una nova llei de protecció a la infància, petició que havia partit des de la Comissió Europea, com un dels passos previs perquè Romania s’incorporés en 2007 a l’Europa dels 25.

Però la polèmica va sorgir realment arran d’un informe que l’eurodiputada britànica Emma Nicholson va presentar davant el Parlament Europeu. “En ell deia que l’adopció internacional a Romania era un comerç lucratiu”, indica el president d’ACABAR, Fernando Manzano. Per això, la UE va demanar la paralització de les adopcions fins a l’elaboració d’una llei de protecció a la infància.

Nicholson sostenia que durant deu anys van ser trets de Romania 30.000 petits i cada agència que va formalitzar el procés va obtenir un benefici d’entre 13.200 i 23.100 euros per cadascun d’ells. A més, subratllava que els nens van ser comprats o robats a les seves mares per 198 euros cadascun.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions