Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Drets humans

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

És possible sortir de la pobresa?

Avui és el Dia Internacional per a l'Erradicació de la Pobresa, un motiu per recordar que solament a Espanya hi ha 14 milions de persones pobres

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 17 de Octubre de 2017

Cada 17 d’octubre se celebra el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa. I l’objectiu d’aquesta jornada és seguir lluitant per reduir el nombre de persones al món que viuen en la pobresa extrema: manquen d’aliments suficients i sobreviuen amb menys d’1,25 dòlars al dia. A Espanya la pobresa afecta a un 29,2% de la població, és a dir, gairebé 14 milions de persones es troben en risc d’exclusió social. Però, és possible sortir d’aquesta situació? En aquest article es repassen les millors idees per, entre tots, aconseguir-ho.

Imatge: olesiabilkei

A Espanya hi ha 14 milions de pobres

La pobresa a Espanya va més enllà de la gana, la falta d’habitatge o abric. Es refereix a la dificultat per arribar a fi de mes, comptar amb llum o calefacció a casa o tenir accés a l’educació, la cultura, les noves tecnologies o unes condicions d’habitatge dignes.

La taxa de risc de pobresa o exclusió social (AROPE) és la mètrica triada per Eurostat per mesurar la pobresa. Considera que les persones en risc de pobresa compleixen almenys una d’aquestes tres condicions: tenir ingressos baixos, residir en llars on escasseja l’ocupació o sofrir privacions materials severes.

Les xifres revelen que el 29% de les persones a Espanya estan en risc de pobresa o exclusió social, una situació agreujada per la crisi. D’aquests ciutadans un 22% té ingressos baixos, un 12%, poc treball i un 6,5% sofreix privacions. El problema amb l’ocupació no és tant el salari sinó la temporalitat, és a dir, encara que hi hagi sous per sobre del salari mínim es treballa menys de 10 mesos a l’any o solament mitja jornada.

 

Imatge: Pedro Simõés

És possible deixar de ser pobre?

Però, per què existeix tanta pobresa i és tan difícil sortir d’ella? En el plànol sociopolític, la fi està a millorar la distribució dels beneficis del creixement, potenciar polítiques de desenvolupament inclusiu i recolzar mesures que ajudin al benestar de les persones en matèria d’educació, salut, sanejament i protecció dels conflictes i desastres naturals. I en efecte, les xifres, segons l’últim ‘Informe sobre Pobresa i Prosperitat Compartida‘ publicat pel Banc Mundial a l’octubre de 2016, demostren que la pobresa extrema mundial ha descendit en 1.100 milions en les últimes dues dècades i mitjana.

Però quan es tracta de generar un canvi individual i personal, i no solament de deixar la responsabilitat en mans dels governs, els passos són més complicats i requereixen valentia, superar dificultats i fer un canvi mental de paradigma.

Imatge: richardsjeremy

Cinc idees per sortir de la pobresa

Entre tots, es pot aconseguir acabar amb la pobresa. Aquestes són diverses formes per aconseguir-ho.

  • 1. Confiar i perseverar. La confiança en un mateix i en la vida són una de les eines més fortes per poder superar qualsevol obstacle. Si es tira la tovallola, convé tirar-la cap a davant i seguir intentant-ho, encara que hi hagi moments de cansacio i de desesperació. Les dificultats són, al seu torn, moments d’aprenentatge per seguir endavant amb major saviesa.
  • 2. Pensar en positiu i envoltar-se de notícies i persones que ajudin a això. Instal·lar noves creences és el més difícil. Però qui va dir que les habilitats i els talents solament estan als països i zones de riquesa? La diferència és la mentalitat i per a això convé envoltar-se d’idees de prosperitat, i no de missatges i informació que recordin les limitacions.
  • 3. Passar a l’acció. La voluntat i determinació són necessàries per al canvi. Una actitud victimista genera més rebuig que si un creu en si mateix i fa partícip als altres de les seves capacitats i possibilitats. Es tracta de decidir què és el què es vol i com s’aconseguirà i recolzar-se en altres persones que ja hagin passat per aquest moment en el qual avui s’està.
  • 4. Buscar totes les ajudes possibles. Posar-se en contacte amb el departament de Serveis Socials de l’ajuntament en qüestió és un bon principi per començar a conèixer com són els passos que s’han de donar. És important no acomodar-se en un lloc de “mer receptor d’ajudes” i fer que aquestes siguin un esglaó per compensar les despeses necessàries, mentre es millora la pròpia situació financera. L’objectiu és arribar a viure sense els programes d’assistència social.
  • 5. Ajudes a la formació i a la cerca d’ocupació. La capacitació és bàsica per adquirir els coneixements necessaris i optar a un treball. No solament s’aprèn a través de cursos, sinó que tenir una mirada curiosa i oberta ajuda a créixer. No cal rendir-se davant el rebuig d’una, dues o tres entrevistes laborals. Hi ha diverses ONG que ajuden a les persones aturades i fan la labor d’agències de col·locació.

Aquest vídeo de la pel·lícula ‘A la recerca de la felicitat‘ mostra el poder de tenir una actitud positiva i de perseguir l’objectiu que un desitja. També ensenya que no cal fer cas a aquells que diuen “tu no vas a poder fer gens”. Si es vol alguna cosa, anar a per això és la millor opció.

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions