El president del Comitè dels Drets del Nen i la Nena, l’uruguaià Luis Ernesto Pedernera, va visitar Euskadi convidat per UNICEF Comitè País Basc amb motiu del 30 aniversari de la Convenció sobre els Drets del Nen i la Nena (CDN), celebrat el passat 20 de novembre. En aquesta entrevista, Pedernera fa un repàs als assoliments i reptes de la CDN en les tres últimes dècades i exposa el que més preocupa al Comitè del nostre país. També ressalta la importància de comptar amb un teixit empresarial format i convençut que exerceix un rol important en la defensa i la promoció dels drets de la infància i l’adolescència.
Què suposa que la Convenció sobre els Drets del Nen i la Nena (CDN) sigui el tractat internacional de drets humans més ratificat de la història?
Com a òrgan que vigila la seva aplicació, suposa molt treball per la càrrega d’Estats que passen anualment pel Comitè dels Drets del Nen i la Nena que presideixo. Aquest any és un moment de celebració, una fita en la història de les Nacions Unides. La CDN és un instrument que avui té 30 anys i això implica una responsabilitat per la nostra banda, una responsabilitat compartida i corresposta amb els Estats. Hi ha un nivell d’unanimitat i consens entorn de que els nens i nenes són subjectes de dret, per la qual cosa cada vegada cal ser més precisos en el treball. Aquest any ens toca celebrar i reflexionar, però sense perdre de vista que els deutes amb la infància encara segueixen sent moltes i en això tenim molt a veure les institucions i els adults.
Expliqui’ns l’excepcionalitat d’Estats Units.
És l’únic Estat que no ha ratificat la CDN, però sí ha ratificat dos dels seus protocols facultatius. Recentment hem fet un comunicat de premsa en el qual convidàvem a Estats Units al fet que, en aquest any tan especial del 30 aniversari, fes el pas de la ratificació perquè la CDN es converteixi en el primer instrument universal. No deixo de perdre l’esperança en què s’aconsegueixi.
Quin ha estat el major assoliment d’aquestes tres dècades i quin és el repte pendent?
La CDN ha aconseguit unanimitat en el discurs referent als drets dels nens i nenes, que van arribar per quedar-se. Però cal fer un pas més, les bretxes encara segueixen sent grans. Els tres desafiaments fonamentals són eliminar les desigualtats que afecten a la infància, la violència contra la infància (les guerres, la violència en la llar, la violència en l’àmbit escolar…) i la participació infantil i adolescent.
A què es refereix amb participació?
Tenim experiències incipients de moviments de nens i nenes; la mobilització contra el canvi climàtic és un exemple d’això. Però fa falta que les estructures polítiques generin un espai perquè la veu dels nens i nenes estigui present, i no sigui solament decorativa o figurativa; que no sigui alguna cosa simbòlic, sinó que en els diferents àmbits comunitaris els nens i nenes estiguin realment presents.
En aquest any d’aniversari, és el moment de fer una relectura de la CDN?
Així ho creo. Mandela deia que la CDN és un document viu, per això des del Comitè dels Drets del Nen i la Nena elaborem els comentaris generals. Les realitats canvien i cal tenir lectures acompassades a aquestes realitats. Hem de reconèixer els nous contextos; el fenomen migratori impacta a nivell mundial i cal pensar en la potència que té això en termes de diversitat i noves cultures. Hi ha infàncies i adolescències, diferents, no úniques, i a partir d’això hem de projectar la CDN com un element viu.
Què temi més preocupa al Comitè que presideix respecte a la situació del nostre país?
Entre les prioritats emeses hem marcat el nivell de vida, ja que la pobresa i la desigualtat a partir de la crisi van afectar especialment als nens i nenes i els indicadors socials no són els millors a nivell europeu. L’altra qüestió és la discriminació cap a certs col·lectius, com els nens i nenes migrants o amb discapacitat; i la migració, ja que hi ha reaccions de tall xenòfob que són preocupants i han de ser ràpidament ateses amb respostes estructurals. L’última qüestió que més ens preocupa és la violència contra els nens i nenes: Espanya té un deute en aquesta matèria i té pendent una llei integral que abordi la prevenció en aquest sentit.
Quin és el paper de les empreses per millorar la vida dels nens i nenes?
El Comitè té un apartat específic sobre el rol de les empreses i la necessitat de marcs regulatoris per part dels Estats en les activitats empresarials. Les empreses exerceixen un rol actiu en aliança amb l’Estat per poder prevenir accions com la contaminació del medi ambient. Necessitem un sector empresarial format i convençut que té un rol important en la defensa i la promoció d’una acció empresarial respectuosa amb els drets dels nens i les nenes.
En aquest any de reflexió i punt d’inflexió, quin món creu que estem deixant a la infància?
Espero que un món millor. Els nens i nenes ja ho van dir: “No ens mirin, sumin-se a nosaltres”. Això significa un canvi en la cultura de consum, de cura… que els adults potser no ho valorem. La situació es pot tornar inmanejable. Faig la tasca convençut que d’aquí a 30 anys la situació pot millorar, i aquesta és la meva principal lluita diària. El nostre rol és ajudar als Estats a veure les qüestions centrals perquè la CDN sigui plenament implementada i propiciar un canvi en la sensibilitat de la societat cap a la infància i adolescència.
