Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Seguretat dels cooperants

Un segur obligatori i les mesures que aplica cada organització limiten el risc dels cooperants, la professió dels quals es regularà en zones de conflicte
Per Azucena García 10 de setembre de 2010
Img cooperacion haiti

Determinats esdeveniments ocorreguts en els últims mesos han qüestionat la seguretat dels cooperants. S’han posat en dubte diversos aspectes relacionats amb el seu treball i el nivell de risc al que s’enfronten. Ara es planteja regular aquesta labor quan es desenvolupi en zones de conflicte i es revisen les condicions en què els cooperants exerceixen la seva tasca, però què ocorrerà fins llavors? Algunes ONG ja han retirat al personal desplaçat en determinats punts, mentre que unes altres ho han traslladat a zones més segures i un tercer grup ha anunciat que mantindrà la seva ajuda, fins i tot en llocs de conflicte, encara que reforçarà les mesures de seguretat.

Imagen: Trees ForTheFuture

L’Estatut dels cooperants, en vigor des de 2006, és l’instrument que regula aquesta professió. Es va aprovar per complir amb el contingut de la Llei de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, que recull el marc normatiu dels aspectes essencials d’aquesta labor. En ella es reuneixen els drets i obligacions dels cooperants, però també es regulen els aspectes que afecten a la seva seguretat.

A la fi d’agost, Intermón-Oxfam va reforçar les seves mesures de seguretat en Mali i a Burkina Faso després de rebre diverses informacions que alertaven de la possibilitat de segrest del seu personal desplaçat. Les ambaixades francesa i nord-americana, i el propi Ministeri d’Afers exteriors, van avisar del risc a la zona. L’organització va decidir llavors traslladar als seus cooperants a punts més segurs i, en altres casos, va optar per cooperants locals per rebaixar possibles tensions.

En les mateixes dates, la Comissió europea va advertir que la seguretat dels cooperants està “més compromesa que mai” a causa de l’augment d’assetjaments, segrestos i assassinats. Va assenyalar que l’any passat van morir més treballadors humanitaris que soldats de l’ONU encarregats del manteniment de la pau i que en deu anys s’ha triplicat el nombre de morts. Si en 1999 van perdre la vida 30 cooperants, en 2009 la xifra va ascendir a 102. Respecte als segrestos, en el mateix període, es va passar de 20 a 92.

Segur col·lectiu

Les ONG poden adherir-se al segur col·lectiu de l’AECID o contractar les seves pròpies pòlisses

L’Estatut dels cooperants preveu sempre la signatura d’un segur per cobrir qualsevol incident. L’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) posa a la seva disposició un Segur Col·lectiu de Cooperants. A aquest poden adherir-se les entitats que desitgin cobrir al personal desplaçat, sempre que hagin dipositat abans el contracte i l’acord complementari de destinació en el Registre d’ONGD d’aquesta institució.

El cost de la pòlissa es comparteix. Les entitats abonen a l’AECID el 50% de l’import de les cosines de les assegurances subscrites: un de vida i un altre de salut, en vigor mentre es mantingui la condició de cooperant. La seva cobertura afecta a qualsevol país del món. Si ho prefereixen, les ONG poden contractar el seu propi segur, amb la cobertura que estimin oportuna.

Mesures de seguretat

La Unió Europea té previst tancar aquest mes un projecte de Resolució sobre la seguretat del personal humanitari i la protecció del personal de les Nacions Unides. No obstant això, cada ONG aplica certes mesures de seguretat per evitar situacions de risc. Hi ha protocols comuns per a cada país i mesures específiques en funció de la zona on es treballi.

En alguns casos, els cooperants han de signar un document en el qual es concreta que coneixen les normes de seguretat i es comprometen a complir-les. A més, una vegada en el lloc de destinació, se’ls informa de les normes que han de seguir per garantir la seva seguretat i la del projecte en el qual prenen part.

En els casos més restrictius, s’estableixen tocs de queda per evitar les sortides a partir de certes hores, es prohibeix als cooperants conduir un vehicle o, si ho fan, han de circular només per determinades carreteres, han d’explicar sempre amb un mitjà de contacte (telèfon mòbil o ràdio) i no acudir a alguns llocs considerats conflictius. El nivell de risc s’avalua amb freqüència, però és indispensable que els cooperants facin tot el possible per mantenir la seva integritat.

Solidaritat amb les poblacions més vulnerables

Amb motiu de la celebració del Dia del Cooperant, la Coordinadora ONGD-Espanya (CONGDE) va destacar el paper d’aquests professionals, que “realitzen una labor permanent que trasllada la solidaritat espanyola a les poblacions més vulnerables”. En l’actualitat, prop de mil cooperants d’organitzacions membre de la CONGDE treballen en diferents parts del món, als països més empobrits. Exerceixen la seva labor juntament amb milers de treballadors locals “para, entre altres coses, avançar en el compliment dels Objectius del Mil·lenni”.

Els cooperants estan cada vegada més preparats davant possibles riscos, assegura la CONGDE

És una labor imprescindible per a milions de persones que viuen en una situació extrema, agreujada per la crisi econòmica. No obstant això, quan la necessitat de cooperació és més evident i s’apel·la a l’esforç de tots, es debat “sobre la idoneïtat que ciutadans espanyols viatgin a zones de risc, encara amb finalitats solidàries”.

Per al president de la CONGDE, Eduardo Sánchez, el treball professional del cooperant, remunerat o no, es realitza d’una manera estable “en un context que coneix”, per la qual cosa no ha de barrejar-se amb altres pràctiques, “que no sempre compleixen aquestes premisses”. La Coordinadora assegura que el personal està cada vegada més preparat davant possibles riscos i recorda que, “malgrat l’augment de cooperants en els últims anys, no s’ha donat un augment paral·lel d’incidents en el terreny”.