Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

“Solidaris per al Desenvolupament” denuncia l’abandó que sofreixen els ancians a Espanya

Aquesta ONG duu a terme un programa per a prestar companyia als majors

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 30deJuliolde2002

A Espanya existeixen gairebé set milions de persones majors de 65 anys, de les quals més d’un milió viuen en solitud. No obstant això, aquesta xifra es triplica durant l’estiu, la qual cosa suposa més de tres milions d’ancians abandonats “perquè la família els considera una molèstia”, denuncia l’ONG “Solidaris per al Desenvolupament”.

Aquesta organització duu a terme un programa d’atenció a domicili a través del com proporciona als ancians que estan sols un voluntari que els brinda companyia i afecte, una mica del que manquen en moltes ocasions. Tasques tan quotidianes com passejar, prendre un cafè o explicar les penes i alegries a una persona de confiança es tornen prioritàries per a aquests majors, que “passen els dies esperant la visita dels voluntaris”, assenyala l’ONG.

Actualment, Solidaris atén a més de 700 persones majors de 65 anys en tota Espanya gràcies a la labor de les seves 4.000 voluntaris, dels quals un 25% treballen en programes d’atenció a majors. No obstant això, afirmen que aquest desemparament no es deu solament a l’abandó de la família, ja que en moltes ocasions, “alguns majors no volen marxar-se de vacances amb els seus familiars perquè són poc inclinats a canviar de rutina”. “També cal comprendre que les famílies necessiten un descans després de passar tot l’any cuidant a una persona major, amb tota la càrrega emocional i física que suposa”, destaca una voluntària.

No obstant això, la realitat constata que en la majoria dels casos es tracta d’ancians que es troben solos durant tot l’any, sense ningú que els atengui. Davant aquesta trista circumstància caben diverses opcions. Una d’elles seria l’ingrés en una residència, “però algunes vegades es mostren poc inclinats i rebutgen aquesta possibilitat”. A més, “l’oferta se situa al voltant de tres places residencials per cada cent persones majors de 65 anys, quan la mitjana de la UE és gairebé el doble”, segons denuncia el Comitè Español de Representants de minusvàlids (Cermi). Així les coses, quan l’ingrés en una residència es fa inviable, la labor dels voluntaris es converteix en fonamental, però “de vegades no serveix de res perquè els majors afirmen que es volen morir i no tenen cap al·licient per seguir endavant”, afirma “Solidaris”. No obstant això, en la majoria dels casos, programes com els de atenció a domicili o d’habitatge compartit apareixen com la millor opció per combatre la seva solitud i tristesa i millorar també la seva qualitat de vida.

El programa d’atenció a domicili no es dirigeix només als ancians, sinó també als discapacitats. L’objectiu és evitar l’aïllament en les seves llars, al mateix temps que oferir una alternativa de comunicació afectiva amb els voluntaris. També es busca detectar les manques de protecció social i derivar-les cap a les instàncies administratives corresponents, per així aportar-los seguretat, ja que “els majors són molt vulnerables”. A més, també els brinden el seu recolzo en els processos de rehabilitació perquè molts sofreixen algun tipus de discapacitat. No obstant això existeix una sèrie d’activitats que mai ha de realitzar un voluntari, com la neteja de la casa, fer el menjar o prestar cures mèdiques.

A part d’aquest tipus d’ajuda, les persones majors també compten amb el servei de teleassistència de l’Imserso, que va atendre durant el passat any a 40.289 persones en nou comunitats o “El Telèfon Daurat” de l’Associació Edat Daurada-Missatgers de la Pau. Es tracta d’un servei social, totalment gratuït, atès per més de 120 voluntaris que funciona les 24 hores del dia i pretén pal·liar la plaga de la solitud de les persones majors. “A l’estiu augmenta el nombre de trucades perquè la família es va de vacances i el major es queda solament”, afirma una responsable d’aquesta associació. “Els ancians saben que sempre compten amb el suport d’una persona que els escolta, sobretot durant la nit, que és quan més desemparats se senten”.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions