Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Economia solidària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Sordoceguera: una discapacitat amb tacte

A Espanya es calcula que hi ha unes 18.000 persones amb sordoceguera, que no poden veure ni sentir i es comuniquen a través del tacte

img_sordoceguera

La combinació de greus dèficits de visió i audició, com succeeix en la sordoceguera, és única entre totes les discapacitats en les quals es pot utilitzar la visió, l’audició o ambdues. És important conèixer quins són les necessitats bàsiques i les claus per a la inserció social d’una persona sordociega, que no té accés al món que li envolta per la falta de vista i oïda, i que necessita emprar el sentit del tacte per rebre informació i comunicar-se amb el mitjà i amb els altres, com es recordava ahir en el Dia Internacional dedicat a aquesta discapacitat. Aquest article explica les principals causes de la sordoceguera, les necessitats bàsiques de les persones que la pateixen i es mostra a través d’un vídeo com és el dia a dia d’una persona sordociega, amb o sense la companyia d’un guia-intèrpret.

Img sordoceguera articulo
Imatge: Redem

A Espanya hi ha unes 18.000 persones amb sordoceguera. Encara que no hi ha cens oficial segur, la xifra és solament una estimació acceptada internacionalment i que es basa que afecta a 15 de cada 100.000 persones. A pesar que al planeta hi ha més d’un milió de persones sordes i cegues, constitueixen un col·lectiu gairebé invisible i heterogeni. Segons dades de la Xarxa Europea de Sordociegos, solament vuit països europeus reconeixen aquesta discapacitat. Entre ells està Espanya, el Parlament del qual la va aprovar al novembre de 2005.

Principals causes de la sordoceguera

Els naixements prematurs, la meningitis i síndromes diverses com la síndrome de Charge o la síndrome Opitz C, entre uns altres, són avui les principals causes de sordoceguera congènita. La rubèola, encara que encara s’atenen a moltes persones afectades, ha deixat de ser una raó important de sordoceguera congènita, gràcies a la possibilitat de vacunació de les dones en edat de gestar.

Els naixements prematurs, la meningitis i síndromes diverses són algunes causes de la sordoceguera

En el cas de la sordoceguera adquirida, les causes més freqüents poden ser algunes malalties rares com la síndrome d’Usher i la síndrome de Wolfram. Ambdues són patologies d’origen congènit però la simptomatologia que converteix a la persona sordociega apareix més tard.

La discapacitat depèn del moment de la vida i ordre en què sorgeixen cadascun dels dèficits, que poden ser congènits o adquirits. És important destacar la importància del moment d’aparició de la deficiència auditiva, doncs determinarà el sistema de comunicació prioritari i natural de la persona sordociega, ja que condiciona en essència el desenvolupament de la comunicació i el llenguatge.

Necessitats bàsiques d’aquesta discapacitat

La persona amb sordoceguera té gran dificultat o impossibilitat de captar els estímuls que li envolten, saber el que ocorre al seu al voltant i poder donar una resposta. Aquesta circumstància afecta a la seva vida des del punt de vista físic, psicològic, social, laboral i cultural.

No poder veure ni sentir no impossibilita a les persones sordociegas per comunicar-se

El fet de no poder veure ni sentir no impossibilita a les persones sordociegas per comunicar-se. Algunes d’elles poden fer-ho amb ajuda d’un audiòfon, moltes es comuniquen en llenguatge de signes i unes altres es recolzen en el tacte, sistema dactilológico en palmell o escriptura en majúscula a la seva mà, Braille.

Les persones sordociegas transformen les seves mans en les seves oïdes, els seus ulls i la seva llengua per poder construir una idea del món que els embolica. Algunes no han vist mai als seus pares i germans, no han escoltat el riure ni el plor. A diferència de la sordoceguera congènita, els qui l’adquireixen posteriorment tenen més recursos per desenvolupar-se i comunicar-se amb normalitat perquè guarden rastres auditius i visuals.

Per afavorir el desenvolupament i integració de les persones amb sordoceguera es requereixen programes d’atenció específics

Per afavorir el desenvolupament i integració de les persones amb sordoceguera, es requereixen programes d’atenció específics que intentin millorar aquestes circumstàncies: programes educatius específics, de rehabilitació, instrucció en l’ús d’ajudes tècniques i utilització de les tecnologies de la informació i comunicació a través d’adaptacions tiflotécnicas específiques, ajust a la discapacitat, logopèdia o intervenció a l’àrea de la comunicació, entre uns altres.

Cada vegada són més els avanços tecnològics que afavoreixen l’accés als mitjans de comunicació evitant el seu possible aïllament. A més, en la vida de la persona sordociega és molt important la figura del guia-intèrpret que, a més de guiar-ho en llocs no coneguts o perillosos, interpretarà i permetrà les seves interaccions amb altres persones.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions