Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Drets humans

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Suport a col·lectius en risc d’exclusió social

Persones drogodependents, sense llar, dones i menors són els grups més vulnerables

L’exclusió social no entén d’edat, sexe o raça. Afecta per igual a joves i adults, homes i dones, nacionals o immigrants, que per una raó o una altra es veuen fora de les xarxes socials convencionals. L’abús de l’alcohol i les drogues és una de les raons més freqüents, però no l’única. Per això, és necessària una atenció individualitzada i el suport de la família per a aconseguir la rehabilitació d’aquestes persones. En el cas dels menors, la prevenció es converteix en una eina fonamental, així com la formació i la necessitat de reconèixer la seva vàlua per a evitar la pèrdua d’autoestima.

Causes d'exclusió

/imgs/2007/09/sintechog.jpg

Existeixen diversos col·lectius marginats o en risc d’excussió social, la situació de la qual només canvia quan reben l’ajuda dels altres. Són persones que, per diferents motius, formen part d’unes xarxes socials molt fràgils, al marge de les convencionals, i que requereixen una intervenció professional per a sortir d’elles. Menors, mares solteres, persones sense llar o toxicòmans són alguns exemples. Amb ells treballa des de 1984 l’Associació Projecte Home. La seva filosofia és “secundar i recolzar a qualsevol persona” per a evitar que caigui en la marginació, segons explica el director de comunicació, Lli Salas.

La vinculació amb la delinqüència genera rebuig cap als qui consumeixen heroïna, encara que ja no es considera un estigma social

En el cas de les persones drogodependents, la vinculació amb la delinqüència i el consegüent rebuig social els va relegar fa 30 anys a una exclusió que, no obstant això, en els últims temps sembla haver-se dissipat. Salas explica com aquesta marginació va ser efecte de l’abús de l’heroïna i de l’estigma social que aquesta pràctica va portar tant als consumidors com a les pròpies famílies. Assegura que avui dia els canvis en els hàbits de consum i l’addicció a altres substàncies com el cànnabis o la cocaïna, “que la majoria no identifica com una droga”, han canviat aquesta situació, però recorda que l’ajuda per a sortir “d’aquest món” sempre és necessària.

Els centres de Projecte Home atenen un ampli ventall de drogodependents, des de menors entre 12 i 14 anys que comencen a provar les drogues fins a persones majors de 50 anys que, malgrat tenir una vida estable, treball i família, van presentar en la seva joventut un problema de consum de substàncies estupefaents que han transformat en abús. En total, 17.000 drogodependents van demanar ajuda en l’associació durant l’any passat i van prendre la decisió d’iniciar un tractament. D’ells, una tercera part va abandonar el procés de recuperació a causa de l’exigència del mateix i a la impaciència per obtenir resultats a curt termini. “Vénen buscant una solució instantània, immediata, gairebé màgica, però algú que ha consumit durant diversos anys no es cura en uns dies”, explica Salas. En altres casos, tot es va resoldre amb una trucada de telèfon per part dels pares per a preguntar sobre la intervenció amb els seus fills.

“Les persones sense llar són el nivell màxim d’exclusió social que es produeix en una societat moderna”

Precisament, la família és un dels motius d’èxit per a evitar l’exclusió. Per això, és habitual que la hi involucri en el procés de recuperació. Des de la Xarxa Nacional d’Entitats que treballen amb Persones sense Llar es recorda que moltes de les persones que resideixen al carrer o en albergs, ho fan “a causa d’una ruptura encadenada, brusca i traumàtica dels seus llaços familiars, socials i laborals”. Per a aquesta entitat, “les persones sense llar són el nivell màxim d’exclusió social que es produeix en una societat moderna”. Segons dades de desembre de 2005 de l’Institut Nacional d’Estadística, gairebé la meitat d’aquesta població té fills (46%), encara que només una desena part viu amb ells.

Entre les activitats que duu a terme per a ajudar a aquest col·lectiu destaca l’atenció a necessitats bàsiques, com a dutxes públiques, serveis de bugaderia, albergs o menjadors socials. També ofereix acompanyament per a la incorporació al mercat laboral, sortides nocturnes de voluntaris que porten cafè amb llet o un entrepà a indigents per a trencar la incomunicació i servir-los de llaç amb els recursos socials, tallers literaris, tallers d’interpretació i, fins i tot, un campionat mundial de futbol carrer.

Atenció a dones

Per part seva, més de 17.000 dones en situació de vulnerabilitat i precarietat social van rebre suport de Càritas durant l’any passat. Són dones que han sofert algun tipus de violència, immigrants indocumentades, amb càrregues familiars no compartides, baixa autoestima, escassos o nuls recursos econòmics i que manquen de xarxes familiars i socials pròximes. El treball amb aquest grup inclou la recuperació de l’autoestima, la formació i la recuperació personal, la inserció laboral, la mediació social per a la salut -ja que moltes manquen de cobertura sanitària o desconeixen els serveis que poden utilitzar-, el desenvolupament d’espais de cobertura de les necessitats bàsiques i la col·laboració en la cerca d’habitatge.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 3]
  • Ves a la pàgina següent: Ajuda a menors »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions