Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Suport a dones immigrants

Un projecte europeu assessora a les dones de Bolívia, Colòmbia, Equador i Perú sobre els detalls de la migració

Img ecuatoriana Imatge: Crissie Hardy

En el procés migratori són freqüents els dubtes. Per resoldre-les, sovint, es recorre a persones que van emigrar amb anterioritat i a organitzacions especialitzades. Una iniciativa de la Unió Europea i Intermón Oxfam recorre a les mateixes fonts per assessorar a els qui surten del seu país a la recerca d’un futur millor. El projecte es dirigeix especialment a les dones perquè són més vulnerables a situacions d’explotació. “Obrint mons” recopila consells, adreces i testimoniatges d’altres immigrants per garantir que el viatge culmini amb èxit.

Img ecuatoriana articuloImagen: Crissie Hardy

La Unió Europea i Oxfam Gran Bretanya han engegat un projecte destinat a les dones de Bolívia, Colòmbia, Equador i Perú que hagin emigrat o pensin fer-ho. La proposta pren forma en “Obrint Mons: Dones migrants. Dones amb drets”, una plataforma virtual que aglutina informació suficient per resoldre els dubtes que sorgeixin durant el procés migratori o una vegada que estiguin en la UE i, especialment, a Espanya. De moment, el programa s’ha implantat a Madrid, Barcelona i València.

Es recopilen consells i es facilita el contacte d’ambaixades, consolats i organitzacions que treballen amb immigrants

S’informa sobre drets laborals, empadronament i serveis de recolzo en els països d’origen i a les citades ciutats, però també es dona la possibilitat de contactar amb els impulsors del projecte, en cas de no trobar les dades que es requereixin. L’objectiu és respondre amb una solució personalitzada o, almenys, facilitar el contacte de l’entitat més indicada per a això.

A Espanya, el projecte està capitaneado per Intermón Oxfam, mentre que a Equador queda en mans de Fundació Esperanza, a Colòmbia ho dirigeix Corporació Humana, a Bolívia recau en la Coordinadora de la Dona i Col·lectiu Cabildeo, i a Perú s’encarrega l’associació Flora Tristán.

Perquè les dones que ja han passat per aquesta experiència assessorin a els qui pensen fer-ho, s’ha habilitat un apartat especial (“Explica’ns tu”) que recull testimoniatges en primera persona. Fins i tot es facilita el contacte d’ambaixades, consolats i organitzacions que treballen amb persones migrants i es recopilen consells perquè el procés migratori conclogui “en les millors condicions”.

Informació bàsica

En el marc d’aquesta iniciativa s’han editat diversos fullets amb informació útil sobre els requisits per sortir del país d’origen i arribar al país d’acolliment. Es recorda que les persones procedents de Bolívia, Colòmbia, Equador i Perú necessiten una visa per viatjar a la UE i que s’obté en el consolat o ambaixada d’Espanya al país d’origen.

Hi ha diversos tipus de visa, en funció del motiu de viatge: turística, residència temporal, reagrupació familiar, residència i treball, estudis o uns altres per a fills o nets d’espanyols. Aquest document és el primer pas per sol·licitar l’entrada en un país, encara que en cap cas garanteix el permís. En la sol·licitud, cal lliurar el document que justifiqui el motiu del viatge, una acreditació que es disposa dels mitjans econòmics suficients i un certificat mèdic en el cas que es pateixi alguna malaltia. És imprescindible també mancar d’una ordre d’expulsió a l’Espai Schenguen (tots els països de la UE menys Gran Bretanya i Irlanda). Aprovada l’entrada, les persones interessades han d’obtenir el passaport amb vigència de cinc anys.

És aconsellable meditar la decisió d’emigrar, a causa de la situació econòmica mundial, i no deixar que terceres persones realitzin els tràmits. Però sobretot, es recorda, no cal signar contractes “que no són segurs” i no s’ha de “confiar en estranys”. “Obrint mons” aporta un llistat d’organitzacions en els llocs d’origen i de destinació per facilitar la partida i integració.

Algunes d’aquestes entitats desenvolupen projectes als països de procedència per ajudar a altres dones que no han tingut la possibilitat d’emigrar. A Espanya, assessoren sobre qüestions jurídiques i, a través d’elles, és possible localitzar a altres immigrants que ja resideixen al país.

Dia sense immigrants

La proposta ha partit de França. L’ha llançat l’associació La jornada sense nosaltres, composta per “dones i homes de totes les religions, de tots els partits polítics, de tots els colors de pell, immigrats, descendents d’immigrats, ciutadans conscients de l’aportació essencial de la immigració per al nostre país”. Animen al fet que l’1 de març sigui el Dia sense immigrants perquè, d’aquesta forma, se’ls valori.

Una associació francesa proposa que l’1 de març cap immigrant acudeixi al seu lloc de treball per “marcar la necessitat” de la seva presència”

Han triat aquesta data perquè aquest mateix dia, però en 2005, va entrar en vigor el Codi d’entrada i estadía dels estrangers i del dret d’asil, o “codi dels estrangers”. Lamenten que s’estigmatitzi a les persones migrants i als seus descendents, que ho són “quan els altres així ho consideren”. Asseguren que el terme “immigrant” ha adquirit tints negatius i rebutgen qualsevol besllum d’estereotip perquè “amenacen la cohesió social”.

L’absència de les persones immigrants en els seus llocs de treball permetrà comprovar la importància que té aquesta part de la població per a l’economia d’un país. Es pretén que durant 24 hores no hi hagi immigrants en empreses, associacions, càrrecs públics, centres d’estudi, hospitals, comerços o serveis de taxis. “Amb la nostra absència volem marcar la necessitat de la nostra presència”, afirmen. Fins al moment, altres dos països han recolzat aquesta iniciativa, Itàlia i Grècia.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions