Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Telèfons d’ajuda solidària

Milers de persones recorren cada any a aquests serveis d'atenció telefònica per a combatre la seva solitud o denunciar casos de maltractaments, abusos sexuals i assetjament escolar

Els serveis telefònics d’ajuda han experimentat un auge en els últims anys. Malgrat que molts van sorgir en la dècada dels 90, no ha estat fins fa poc quan s’han especialitzat en problemes concrets, d’acord amb la pròpia evolució que ha experimentat la societat en general. Aquests serveis estan orientats a col·lectius de menors, adults i persones majors en risc, que busquen, simplement, parlar amb algú o necessiten treure a la llum casos de maltractaments, abusos sexuals i assetjament escolar. Les pròpies institucions públiques s’han vist en la necessitat de crear línies específiques d’atenció gratuïta. I és que cada vegada hi ha més denúncies i nous problemes que requereixen una actuació coordinada per a solucionar-los a temps.

Àrees d'intervenció

/imgs/2007/09/telefono.jpg

Quan l’ajuda presencial no és possible o, almenys, és difícil, el telèfon es converteix en una eina molt útil. Emparades en l’anonimat, milers de persones despengen cada any l’auricular per a sol·licitar consell, suport o plantejar dubtes sobre un problema o qüestió que els preocupa. Algunes, fins i tot, denuncien situacions tan dramàtiques com casos d’abús sexual, maltractament o assetjament escolar.

Els menors centren la major part d’aquestes línies d’ajuda. Tal vegada per ser els més vulnerables i indefensos, diverses ONG i algunes institucions públiques han creat serveis d’atenció infantil en els quals es recullen les seves preocupacions i es tracta de buscar-los una solució. És el cas de la Fundació ANAR (Ajuda a Nens i Adolescents en Risc), que compta amb una línia d’atenció al menor (900 20 20 10) i una altra a la qual poden cridar les persones adultes (91 726 01 01 i 600 50 51 52) per a denunciar qualsevol situació d’injustícia que estigui sofrint un nen o demanar assessorament. “Rebem anomenades de professors que no saben com actuar davant un alumne que sofreix assetjament, veïns que han vist a un nen amb marques, pares i mares que es divorciaran i no volen que la nova situació afecti els fills…”, explica el director de Programes de la Fundació Anar, Benjamí Ballesteros.

Malgrat mantenir les línies obertes “les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any”, la Fundació ANAR reconeix que hi ha moments en els quals comunica

En els dos últims anys, aquesta ONG ha multiplicat per dues el nombre de crides i, malgrat mantenir les línies obertes “les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any”, hi ha moments en els quals comunica. Creat en 1994, aquest servei ha registrat fins al moment un milió i mig de consultes a les quals s’intenta donar una resposta ràpida i eficaç. “Pensem que anàvem a tenir problemes per a atendre els menors que són molt petits per a marcar un telèfon, però que poden estar sent víctimes de maltractaments o abandó. No obstant això, el telèfon d’atenció a l’adult ens ha ajudat a trobar una via per a denunciar aquest tipus de situacions”, assegura Ballesteros.

També les comunitats autònomes han creat serveis similars, com el telèfon Infoabu (902 22 22 45), de la Conselleria de Benestar Social de la Generalitat valenciana, per a la prevenció dels abusos sexuals a menors. En el primer semestre d’enguany, s’han rebut 145 crides, de les quals el 67% es va remetre al servei especialitzat per a estudiar possibles abusos. Per part seva, els adults compten amb altres línies específiques, com el Telèfon de l’Esperança, una ONG que ofereix de manera gratuïta, anònima i especialitzada un servei permanent d’ajuda per telèfon o presencial per a fer costat a les persones que es trobin en situació de crisi emocional. Aquesta organització compta amb diverses seus a Espanya i en el món, l’objectiu del qual és, en primer lloc, disminuir el grau d’ansietat i angoixa de qui despenja el telèfon per a comptar la seva situació. “Una vegada que aquesta ansietat o angoixa ha disminuït, la persona es troba més tranquil·la i més disposada a parlar perquè sent que no se la jutja ni condemna”, precisa Pedro Madrid, membre fundador del Telèfon de l’Esperança i director del servei a Madrid.

En el cas de les persones majors, també algunes administracions públiques compten amb línies específiques d’atenció o informació. A més, l’Associació Missatgers de la Pau va posar en marxa en 1995 el Telèfon Daurat (900 22 22 23), una línia gratuïta per a atendre les persones ancianes que se senten en una situació de solitud. “La persona major flama quantes vegades considera necessari i estableix un diàleg obert amb el voluntari, la primera missió del qual és la d’escoltar-li”, expliquen des de l’entitat, que va néixer amb l’objectiu de mitigar la solitud dels i les majors “que desitgen que algú s’interessi per la seva situació, els atengui, els escolti, aculli tot el que elles vulguin confiar i els ajudi a orientar-se”.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions