Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Drets humans

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Tonet Ramírez i Cristina Rosell, col·laboradors de la ‘Convenció vista pels seus protagonistes’

Ara que sabem que tenim drets, podem denunciar la seva vulneració

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dissabte, 18deSetembrede2010

Imatge: Down España

Tonet Ramírez i Cristina Rosell han acudit a la seu de Nacions Unides per reclamar que es respectin els seus drets. En representació de totes les persones amb discapacitat intel·lectual que formen part del Projecte Amic, els dos han presentat la ‘Convenció Internacional de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat vista pels seus Protagonistes’, una guia que prossegueix al text original -que va entrar en vigor al maig de 2008- i que compta amb el testimoniatge de 150 persones amb síndrome de Down. Cadascuna d’elles ha plasmat la manera en el qual els seus drets es vulneren. Denuncien les dificultats per accedir a una ocupació i per ascendir de categoria, les traves quan volen independitzar-se, la falta de respecte o el rebuig en determinades situacions. Demanen que se’ls doni la paraula i que ningú parli per ells, encara que en ocasions necessitin ajuda i oïdes que els escoltin.

Junts han presentat a la seu de Nacions Unides a Nova York la ‘Convenció Internacional de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat vista pels seus protagonistes’. Què van sentir en aquest moment com a representants de nombroses persones, que no podien estar allí?

T.R.: Jo, com a representant nacional em vaig sentir molt orgullós, important i privilegiat.

C.R.: Em vaig sentir molt orgullosa per poder parlar en nom de les dones amb discapacitat.

Davant qui han tingut l’oportunitat de parlar en aquesta trobada?

Davant els representants de la Conferència d’Estats Membres de l’ONU.

La publicació recull els testimoniatges de les pròpies persones amb discapacitat intel·lectual. Creuen que es parla massa per elles en lloc de donar-los la paraula?

“Es parla massa per les persones amb discapacitat intel·lectual, en lloc de donar-los la paraula”

T.R.: Sens dubte, es parla massa, per això hem treballat en la guia dels drets de les persones amb discapacitat.

C.R.: La guia ens ha donat l’oportunitat de poder parlar nosaltres.

Quins són els drets de les persones amb discapacitat intel·lectual que més es vulneren en el dia a dia?

T.R.: L’educació, la presa de decisions, l’accés a un treball…

C.R.: El respecte.

Compten amb els mitjans suficients per denunciar aquesta vulneració?

T.R.: Ara que sabem que tenim drets, sí que podem denunciar la seva vulneració.

Pensen que la resta dels ciutadans és conscient d’aquesta vulneració?

T.R.: Crec que no són conscients.“La Convenció s’ha de donar a conèixer a tot arreu i a tothom”

Però coneixen el contingut de la Convenció o ni tan sols tenen consciència de l’aprovació d’aquest document?

T.R.: En la Convenció han tingut interès, però és un document que s’ha de donar a conèixer a tot arreu i a tothom.

Quin ha estat la pitjor situació a la qual s’han enfrontat i han sentit que els seus drets es vulneraven de forma més greu?

T.R.: Són les mateixes situacions que denuncio en la guia: falta de respecte, no escoltar la nostra veu, tenir un treball, una ocupació fixa, una nòmina al mes, pujar de categoria.

Com afronten la cerca d’una ocupació?

T.R.: En general, a través de la preparadora laboral de les nostres associacions.

C.R.: En acabar l’institut vaig començar a treballar, l’any 2007, en el Registre de la Propietat a Màlaga.

“Avui dia, gràcies a les preparadores laborals, la situació de rebot ha començat a canviar”

És freqüent el rebuig sense ni tan sols donar una oportunitat?

T.R.: Sí, però avui dia, gràcies a les preparadores laborals que ens ajuden, això ha començat a canviar.

Si escau, tenen la possibilitat de viure de forma independent?

T.R.: En el meu cas, sí.

C.R.: Jo també, des de fa dos anys viu Habitatge Compartit de Down Màlaga, juntament amb altres companys amb i sense síndrome de Down.

Els ha costat molt aconseguir-ho?

T.R.: A mi m’han educat des de petit d’aquesta forma i, ara, així ho faig gràcies a la meva associació.

El respecte a aquest dret comença en les famílies?

T.R.: Sí.

C.R.: La meva família m’ha recolzat sempre.

Són elles les primeres que han d’afavorir una vida autònoma?

T.R.: Sens dubte, perquè després serà més fàcil aconseguir-ho.

Nuria Illán, coordinadora de la 'Convenció vista per les seves protagonistes'

Img 20100430131310 entrevista
Imatge: CONSUMER EROSKI

Opta per cedir la paraula a els qui considera els veritables protagonistes, encara que la seva labor ha estat essencial perquè tots ells puguin denunciar la vulneració de drets que en ocasions senten. Nuria Illán és coordinadora de la Xarxa Nacional d’Escoles de Vida de Down Espanya (RNEV), coordinadora de la ‘Convenció vista pels seus protagonistes’ i artífex d’un projecte que és conseqüència directa del treball dut a terme des del Projecte Amic. Aquest aglutina a totes les persones amb i sense discapacitat, pertanyents a les entitats de Down Espanya, que formen part de la RNEV i que es caracteritzen per “el desig i el compromís d’iniciar un procés formatiu que els condueixi a obtenir les majors cotes d’autonomia i independència possible”.

Estima que la Convenció és “un document d’estudi, de debat i reflexió” per a les persones que formen part del Projecte Amic i les entitats pertanyents a la RNEV. “Per tant, va començar a treballar-se com alguna cosa lògic i natural per part d’aquests joves”, precisa. Aquesta nova publicació és el resultat d’un treball dut a terme en els últims tres anys, “que culmina amb la sistematització de la informació obtinguda i la seva posterior divulgació”.

“És la primera publicació al món escrita per persones amb discapacitat intel·lectual”

Per Illán, la seva principal novetat és el fet de ser la primera publicació al món escrita per persones amb discapacitat intel·lectual. “És la conseqüència directa de les seves preocupacions i interessos”, subratlla.

Cada testimoniatge es narra en primera persona, és un document únic que, malgrat recollir les vulneracions relatives a tan sols cinc articles de la Convenció (Art. 5, 8, 19, 24 i 27), és exhaustiva amb el treball i els materials recopilats. “Totes les sessions de treball es van gravar íntegrament i es van transcriure. Aquesta rigurosidad ens ha permès respectar els missatges de les persones amb discapacitat, sense trair ni manipular la seva paraula. Aquest és, potser, el major valor d’aquesta guia”, conclou.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions