Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Economia solidària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Transparència de les ONG

A pesar que les organitzacions se sotmeten a auditories internes i externes, els escàndols d'algunes entitats han posat en dubte la seva gestió

La recent sospita que acaba de caure sobre Fundació Intervida per una presumpta desviació de fons a empreses privades i la detenció del president d’Anesvad per un presumpte delicte d’apropiació indeguda de fons ha posat en dubte la gestió de les ONG Són suficients els mecanismes de control? Les entitats asseguren que sí i defensen que l’ocorregut és una cosa puntual que afecta només una persona, però el cas és que en els últims 20 anys algunes organitzacions han augmentat els seus ingressos d’una manera tan espectacular que han sorgit certs sentiments de desconfiança cap a elles. La societat reclama que la seva labor es basi en principis de transparència i excel·lència en la gestió. D’això s’encarreguen determinats mecanismes legals, com la Llei de Fundacions, i uns altres de caràcter voluntari, com el Codi de Conducta de les ONGD (ONG per al desenvolupament). No obstant això, les entitats adverteixen als propis ciutadans i ciutadanes de la necessitat d’exercir un paper de guardians: “Cal demanar comptes, en lloc d’esperar a la bona voluntat de les organitzacions”, assenyalen.

Es pot confiar en les ONG?

/imgs/2007/04/solidaridad03.jpg

Els casos Anesvad i Intervida han centrat l’atenció en la gestió de les Organitzacions No Governamentals (ONG). La detenció del president de la primera d’elles per presumpta implicació en un delicte d’apropiació indeguda de fons ha sembrat dubtes sobre la manera d’operar d’aquestes entitats. Màximament quan, pocs dies després, la Comunitat de Madrid va anunciar la seva intenció d’investigar al Moviment per la Pau, el Desarmament i la Llibertat (MPDL) per suposada malversació de fons i l’ONG es va veure obligada a aportar dades sobre els seus projectes i a anunciar la seva disposició a col·laborar en la recerca. Fins ara, les organitzacions no lucratives han gaudit de la confiança de la societat, de les butxaques de la qual surt una bona part dels ingressos d’aquestes entitats. Les seves propostes per a crear models alternatius, més solidaris, han estat un argument suficient per a no sospitar de la seva gestió, però continua sent així?

L’estiu passat, els presidents d’11 de les principals organitzacions internacionals de desenvolupament social, medi ambient i drets humans del món van aprovar públicament la primera Carta Mundial de Rendició de Comptes del sector no lucratiu.L’estiu passat, els presidents d’11 de les principals organitzacions internacionals de desenvolupament social, medi ambient i drets humans del món van aprovar públicament la primera Carta Mundial de Rendició de Comptes del sector no lucratiu Les entitats signants van ser Ajuda en Acció Internacional, Amnistia Internacional, Aliança Mundial per la Participació Ciutadana (CIVICUS), Consumers Internacional, Greenpeace Internacional, Oxfam Internacional, Aliança Internacional Salvem als Nens, Survival Internacional, Federació Internacional Terra d’Homes, Transparència Internacional i World YWCA. L’objectiu d’aquest document és demostrar que les ONG “valoren profundament la confiança del públic i no la donen per descomptada. Totes elles s’han compromès a mantenir i augmentar aquesta confiança”, assenyalen des d’Amnistia Internacional. A més, aquesta Carta estableix valors bàsics i principis de funcionament per a les ONG internacionals, entre els quals figuren el bon govern i la gestió, la recaptació de fons i el compromís amb totes les parts interessades.

Per a Enrique de l’Olmo, vocal assessor de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI), el caràcter de transparència i eficàcia és comuna a “la pràctica totalitat de les ONG espanyoles, que cada any milloren els seus nivells d’actuació i que, a més de respondre a la solidaritat dels ciutadans espanyols, ho fan d’una manera cada vegada més transparent”. Reconeix a aquestes organitzacions com a “actors que promouen canvis econòmics i polítics”, i confia que el conflicte sorgit amb l’entitat basca Anesvad tingui una repercussió “mínima” perquè, assenyala, “el cas afecta a una persona i a una sola ONG, sense que l’organització com a tal estigui implicada”. “La tendència a fer costat a les ONG i la lluita contra la pobresa anirà incrementant-se, perquè cada vegada més la societat viu la peremptorietat d’acabar amb la fam i la injustícia en el món”, augura. Des de Metges Sense Fronteres (MSF), el seu director general, Aitor Zabalgogeazkoa, tem, per contra, que l’ocorregut amb la citada entitat “faci que la societat inclogui en el mateix sac a totes les altres”, encara que considera que casos com aquest “vénen bé perquè les ONG facin un exercici de transparència i de rendició de comptes a la gent i siguin conscients que no es pot manejar al seu antull uns fons que se’ls lliuren amb tota la bona voluntat i que cal manejar amb tota la professionalitat possible”.

Un sector que dóna confiança

En aquesta línia, José María Herranz de la Casa, professor doctor en la Universitat Europea Miguel de Cervantes de Valladolid i investigador del paper de la comunicació per a generar transparència en les organitzacions no lucratives, assegura que aquest sector és en el qual major confiança té la societat “segons els baròmetres i estudis nacionals i internacionals”. “No obstant això -prossegueix-, la inseguretat i la incertesa del món en el qual vivim, acrescuda des de l’any 2001 amb els atemptats de l’11 de setembre i l’escàndol empresarial d’ENRON, han aguditzat la desconfiança dels ciutadans en totes les institucions i organitzacions polítiques, econòmiques i socials”. Herranz creu que, en aquest context, “qualsevol escàndol s’engrandeix i les ONL (organitzacions no lucratives) no estan exemptes de crisis, escàndols o corrupteles”. “Si ens cenyim a les dades, en els mitjans apareixen més escàndols del món empresarial que en les ONL, però tenen més repercussió mediàtica i social els de les ONL per la seva pròpia essència i identitat”, apunta. Al seu entendre, encara queda “molt a millorar” en la transparència de tots els sectors, però advoca per la comunicació com “un element fonamental a l’hora de mostrar aquesta transparència, si s’entén la comunicació com un procés de relació amb els ciutadans.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions