Turisme per a tots: així és una destinació accessible

Característiques d’una destinació accessible

La col·laboració de la Fundació ONZE i ENAT ha estat sempre fonamental per establir les característiques que ha de complir el turisme accessible. Però a més, l’Organització Mundial del Turisme (OMT) ha jugat un paper estratègic per difondre aquests aspectes entre el sector de tot el món i donar valor a uns principis que, de no complir-se, impedeixen la inclusió social de bona part de la població. I és que cal pensar que l’accessibilitat no solament beneficia a els qui tenen una discapacitat, sinó a totes les persones amb dificultats de mobilitat, ja sigui per la seva edat o una altra circumstància temporal.

En els entorns urbans, salvo per motius de seguretat, es recomanen recorreguts universals i normalitzats, enfront dels alternatius

La millora en l’oferta turística permet una millor gestió de les destinacions, impulsa la inclusió social de les persones amb discapacitat i empeny un dels sectors més estratègics de la nostra economia. “Les destinacions turístiques que es facin ressò d’aquests requisits, i els entenguin com a mesures positives, evolucionaran en l’oferta dels seus productes i serveis i, per tant, estaran facilitant l’experiència turística i millorant la qualitat de vida de tots els seus ciutadans i visitants”, subratlla el “Manual sobre el Turisme Accessible per a Tots: principi, eines i bones pràctiques”.

Les recomanacions recollides en aquesta publicació, realitzada en col·laboració per les organitzacions citades, busquen que “l’accessibilitat universal en el sector turístic sigui una realitat”. Per a això, estableixen que per crear destinacions turístiques accessibles s’han de tenir en compte les següents qüestions d’acord a les especificacions del denominat “disseny per a tots”, basades en normes internacionals:

Entorns urbans:

• Itinerari per als vianants accessible en entorns urbans. Totes les persones han de poder desplaçar-se per ell en condicions d’igualtat i seguretat, per la qual cosa es recomana, sempre que sigui possible, “no establir, salvo per motius de seguretat, recorreguts alternatius sinó universals i normalitzats”. El paviment ha d’evitar que les persones es desplacin sense risc d’ensopegar, escórrer-se o caure, es requereix un ample còmode i segur, sense elements com a fanals o senyals que ho obstaculitzin, i una altura mínima. Finalment, els itineraris i destinacions han de ser fàcilment identificats pels visitants, sense massa llums o colors.

• Interseccions entre itineraris. En aquest cas, sí convé que l’itinerari accessible estigui diferenciat i separat d’altres tipus de tràfic; que el recorregut per als vianants sigui el prioritari; que els passos de vianants tinguin guals per igualar el nivell de la vorera i de la calçada, senyalitzats en la calçada amb bandes antilliscants i en la vorera mitjançant un senyal vertical; mesures que redueixin la intensitat i velocitat del tràfic; i la col·locació de semàfors, si malgrat tot la intensitat ho requereix. Finalment, en cas d’haver-hi carril bici, est ha d’estar separat de l’itinerari per als vianants per evitar riscos per atropellament.

Entorns rurals i naturals:

• Itinerari per als vianants accessible en entorns rurals i naturals. Les recomanacions coincideixen amb les d’itineraris en entorns urbans, a més de tenir en compte que els recorreguts transcorrin per pendents suaus perquè la major part de les persones pugui desplaçar-se de forma autònoma. Si no hi ha itineraris naturals, s’aconsella col·locar taulons o troncs que actuïn com a elements guia, elements d’orientació i guiat tàctil, sistemes de guiat per geolocalización a través d’audioguías en préstec o d’aplicacions mòbils i una senyalització bàsica o un guia que ajuda als turistes a orientar-se.

Entorns marítims, platges i embarcaderos:

• Accessos. És imprescindible que els itineraris accessibles connectin amb el sistema de transport, és a dir, que hi hagi una zona d’aparcament prop de la costa. En aquest supòsit, és necessari comptar amb places accessibles suficients. Quant a l’accés a la platja o a l’embarcadero, ha de tenir un nivell o rampes de pendent suau.
• Platges i passejos. Una vegada a la platja o en els passejos, perquè el desplaçament sigui segur, el paviment de les escales i rampes no ha de ser lliscant; els canvis de nivell han de disposar de baranes; en la sorra s’han de realitzar itineraris amb materials de consistència ferma, com a taulons; les passarel·les han de tenir contrast cromàtic amb la sorra per detectar els límits; i les distàncies entre els elements modulars han de ser el més reduïdes possible.
  • Persones amb mobilitat reduïda. Sempre que sigui possible, les platges han de comptar amb personal de suport qualificat, cadires i crosses amfíbies que permeten banyar-se a les persones amb mobilitat reduïda.
  • Persones amb discapacitat visual. Es recomana una línia de balises flotants d’un color contrastat, amb una boia inicial en la qual es pot incloure un nombre en relleu. Fins i tot es preveu un sistema d’audioguiado aquàtic, tipus polsera sonora, que portin els banyistes i els indiqui la seva posició mitjançant un sistema de coordenades, a més de disposar d’un botó per avisar al socorrista.

Entorns històrics i patrimonials:

• Cascos històrics. Juntament amb les característiques destacades per als entorns urbans, cada pla d’accessibilitat ha de tenir en compte les particularitats del casc històric. Les recomanacions generals passen per ampliar l’espai per als vianants, crear àrees on estar, ordenar el mobiliari urbà i evitar itineraris amb pendents pronunciades o sense zones de descans, entre unes altres.
• Accessibilitat al patrimoni cultural. Aquests espais poden considerar-se una excepció, ja que s’estima que si ben el patrimoni ha de conèixer-se, també ha de preservar-se. Per això s’apel·la a motius de conservació i s’aconsellen mitjans alternatius perquè en prengueu coneixement, com les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) per a la difusió i transmissió de la informació.
• Circuits turístics. Un aspecte important és evitar un tracte especial perquè aquest no sigui discriminatori. Per això es proposa crear des del principi circuits accessibles o bé comptar amb guies-intèrprets, que garanteixen un ritme i un missatge idoni per a cada tipus de públic.