Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Un de cada quatre menors viu per sota del llindar de la pobresa

La precarietat econòmica castiga especialment a les famílies immigrants

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 09deSetembrede2008

Malgrat haver transcorregut gairebé una època de puixança econòmica, les polítiques públiques no han aconseguit reduir els índex de pobresa infantil. Així es desprèn de les dades de l’Informe 2008 de la Inclusió Social elaborat per Caixa Catalunya i en el queniños i ancians destaquen com la cara de la pobresa en l’estat espanyol.

Img pobreza
Imatge: CONSUMER EROSKI

Espanya presenta grans llacunes en la lluita social contra la pobresa, amb taxes de precarietat infantil que s’eleven fins al 24%, en compraración amb els quinze països que van conformar l’originària Unió Europea. La seva capacitat per reduir la pobresa va disminuir entre 1999 i 2006 i l’actual context de crisi econòmica pot accentuar encara més les manques del sistema públic de benestar.

Un de cada quatre menors viu per sota dels llindars de la pobresa, però aquesta proporció aconsegueix a un de cada dues en el cas d’aquells que més pateixen l’exclusió socioeconòmica: els immigrants.

Diferents nivells

L’estudi distingeix entre la manca moderada, la d’els qui viuen amb menys de 6.860 euros anuals, pobresa mitjana, quan se subsisteix amb rendes inferiors als 4.573 euros a l’any i pobresa extrema, quan tan sols es compta amb menys de 3.219 euros. Al voltant del 20% de la població, uns 9 milions d’espanyols es troba en algun d’aquests tres estadis i d’ells, més d’1,7 milions són menors.

Espanya presenta taxes de precarietat infantil que s’eleven fins al 24%

Les persones majors de 65 anys també viuen en entorns de pobresa, un 31% en manca moderada, un 7,5% pateix una pobresa mitjana, mentre que un 1,9% pateix una pobresa severa. Aquest retrat empitjora a partir dels 75 anys, especialment en el cas de les dones, ja que moltes d’elles són vídues que han d’apanyar-les-hi amb baixes pensions.

En molts casos la pobresa es mostra com un estat de manca del que s’entra i se surt, en funció de circumstàncies com perdre l’ocupació o separar-se de la parella, la qual cosa porta a moltes persones que mai l’hi van imaginar a estar incluídos en aquest grup. En el cas dels nens pobres els factors que els condueixen a aquesta situació són diversos però amb freqüència es deu al fet que viuen en llars en els quals només es percep un salari, són fills de famílies monoparentals o immigrants.

Immigrants, els més castigats

Precisament les famílies immigrants són un dels sectors més castigats per la precarietat econòmica. El 52% dels fills menors de 16 anys viu en situació de pobresa moderada, la qual cosa multiplica per més de dues el nombre de menors espanyols. Si s’observen els quadres de pobresa alta i severa, la desproporció es manté amb taxes del 32 i el 28%. Com a resultat de la discriminació socioeconòmica i laboral que es produeix en origen, es tràfic de nens els progenitors del qual accedeixen a ocupacions pitjor remunerades i amb alts índexs de temporalitat, la qual cosa fa que pateixin una pobresa més intensa que pot arribar a afectar a les seves oportunitats vitals. Els estrangers de països no comunitaris es troben entre els afectats per la pobresa més severa. Les taxes de precarietat alta (13%) dobleguen a les dels espanyols (6,5%) i en els casos de pobresa extrema les tripliquen (10%) enfront dels estatals (3%).

Els estrangers de països no comunitaris es troben entre els afectats per la pobresa més severa

A l’hora de realitzar l’estudi s’han tingut en compte tant els ingressos econòmics com el cost de la vida, amb el que les diferències per territoris s’atenuen. Prenent com a referent la mitjana del 20% que viu amb escassos o nuls recursos, el percentatge es redueix al 9,8% en el cas del País Basc i Navarra, mentre que en el costat oposat es troben Canàries (28,3%), Castella-la Manxa (29,3%) i Ceuta (37,3%).

L’informe subratlla el tracte desigual que les polítiques públiques han dispensat a Espanya a la infància i a la vellesa. Mentre que la millora progressiva de les pensions ha servit per protegir a la tercera edat de les pitjors formes de pobresa, malgrat no haver rebaixat els nivells de manca moderada, en el cas dels menors, no han estat una prioritat en les polítiques d’inclusió, ni s’ha aprofitat el cicle expansiu per reduir els nivells de pobresa.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions