Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Un estudi alerta de la falta d’accessibilitat en l’àmbit rural

La tranquil·litat i el fort suport social compensen aquesta manca

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 19 de Febrer de 2007

L’accessibilitat deixa molt a desitjar en l’àmbit rural, on hi ha també importants dèficits sociosanitaris: en el 25% de les localitats no hi ha centre de salut, i el 73% mai ha rebut la visita d’un treballador social. Però la tranquil·litat i el fort suport social fan més “tolerables” aquests greus dèficits, fins al punt que el 66% no desitja canviar de lloc de residència.

Així es reflecteix en l’informe les “Necessitats en el mitjà rural de les persones amb gran discapacitat i les seves famílies”, realitzat per la Plataforma Representativa Estatal de Discapacitats Físics (Predif) i Obra Social Caja Madrid.

El 33% dels enquestats assenyala que en l’àmbit educatiu hi ha serveis “poc o gens” accessibles

Aquest treball analitza la percepció i requeriments del col·lectiu de discapacitats a través de 769 persones enquestades en nou comunitats (Andalusia, Astúries, Balears, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Catalunya, Comunitat Valenciana, Madrid i Múrcia), de les quals 408 presenten una gran discapacitat física (més de la meitat usen cadira de rodes) i 361 són familiars. El 45% viu en pobles rurals de menys de 2.000 habitants i el 55% en localitats semirrurales de menys de 10.000.

Pobles inaccessibles

Les dificultats d’aquests “pobles inaccessibles” obliguen a una dedicació plena: els cuidadors dels discapacitats (habitualment la parella o la mare i el 83% dones) els dediquen 20 hores al dia, i el 47% ni es planteja treballar en una altra cosa que no sigui aquesta atenció. La seva visió del món rural en relació amb la discapacitat és molt crítica, i un 30% no dubta a parlar de “desavantatges per viure” allí.

Quant a l’atenció sanitària, la discapacitat obliga a gairebé el 30% a desplaçar-se una vegada per setmana a un centre de rehabilitació, situat en mitjana a 23 quilòmetres del lloc de residència; en aquest cas, es troba a faltar una ajuda econòmica.

També en l’àmbit educatiu hi ha un 33% que assenyala serveis “poc o gens” accessibles. Les queixes per la mala accessibilitat arriben també a l’àmbit proper del veïnat i l’entorn (45%) i al tecnològic dels equips de comunicació (64%).

Informació turística

D’altra banda, Predif exigeix al sector turístic rigor i veracitat en la informació que ofereix sobre el nivell d’accessibilitat que tenen els seus establiments per a les persones amb discapacitat. La directora tècnica de la plataforma, Pilar Soret, afirma que “juntament amb la falta d’accessibilitat dels establiments turístics, el problema és la falta de veracitat en la informació que es dona per part del propi sector”.

La causa és, segons Soret, que “les persones que ofereixen aquesta informació desconeixen del que estan parlant”, si bé reconeix que últimament la tendència està canviant.

Predif és una entitat sense ànim de lucre, d’àmbit estatal, que representa i realitza programes per a quaranta mil discapacitats físics greument afectats. Compta amb una experiència, a través de les seves federacions membres, de més de 20 anys.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions