Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Un total de 22 països registren crisis perllongades

En les nacions on es detecten aquest tipus de problemàtica hi ha 166 milions de persones subnutridas
Per mediatrader 9 de octubre de 2010

Un total de 22 països s’enfronten a serioses dificultats com a crisis alimentàries perllongades i “una incidència de la gana extremadament alta” causades per la combinació de desastres naturals, conflictes i “debilitat de les institucions”. L’ONU denomina a aquestes situacions “crisi perllongada” i alerta sobre ella en l’informe “L’estat de la inseguretat alimentària al món 2010”, elaborat per l’Organització de les Nacions Unides per a l’agricultura i l’alimentació (FAO) i publicat de forma conjunta amb el Programa Mundial d’Aliments (PMA).

La gana crònica i la inseguretat alimentària són les característiques més comunes en una crisi perllongada. En les nacions on es registren aquest tipus de “problemes complexos” hi ha 166 milions de persones subnutridas, prop del 20% del total mundial, i més d’un terç del total si s’exclouen del càlcul països de gran grandària com Xina i Índia, assenyala l’estudi.

Una gran part de l’assistència arriba a aquests països en forma d’ajuda alimentària d’emergència “que no només ajuda a salvar vides, sinó que suposa una inversió en el futur del país en conservar i enfortir els béns i mitjans de subsistència de les persones, que són la base de la seva estabilitat i desenvolupament futurs”, destaca l’ONU.

Quan aquesta ajuda alimentària s’utilitza en combinació amb altres eines, com els diners en metàl·lic o els bons, i el suport per a les compres de productes agrícoles a nivell local, “es maximitza la possibilitat que l’assistència alimentària de tipus humanitari constitueixi una base sòlida per aconseguir la seguretat alimentària a llarg termini”, asseguren.

Definició clara

En l’informe, la FAO i el PMA ofereixen “per primera vegada” una definició clara de crisi perllongada que, que segons l’ONU, “ajudarà a millorar les intervencions d’assistència”. Els països que es consideren en situació de crisi perllongada són aquells en els quals s’ha assenyalat una crisi alimentària durant vuit o més anys entre 2001 i 2010, reben més del 10% de l’ajuda estrangera en forma d’assistència humanitària i es troben en l’elenc de països de baixos ingressos i dèficit d’aliments.

Les 22 nacions en aquesta situació són Afganistan, Angola, Burundi, República Centreafricana, Txad, República de Congo, Costa d’Ivori, Corea del Nord, República Democràtica del Congo, Eritrea, Etiòpia, Guinea, Haití, l’Iraq, Kenya, Libèria, Sierra Leone, Somàlia, Sudan, Tadjikistan, Uganda i Zimbabwe.

La FAO i el PMA demanen en el seu document un replantejament generalitzat de la forma en què es presta assistència als països amb crisis perllongades. Segons aquestes organitzacions, l’ajuda oficial ha d’enfocar-se cap a les solucions a llarg termini, amb l’objectiu d’aconseguir millores sostingudes en la capacitat productiva dels països vulnerables i enfortir les possibilitats de resistència davant els impactes, al mateix temps que es mantenen activitats per salvar vides i mitjans de subsistència.