Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Economia solidària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Viatges de socis, conèixer en terreny el treball d’una organització

Algunes ONG organitzen visites als llocs on desenvolupen els projectes que financen amb les quotes dels col·laboradors

Les aportacions dels socis d’una ONG són una part fonamental per al finançament dels seus projectes. L’actualització de la Guia d’ONG d’EROSKI CONSUMER destaca com només el 35% de les organitzacions analitzades obté els seus ingressos mitjançant subvencions públiques. Per aquest motiu, algunes entitats conviden als col·laboradors a comprovar els resultats de la seva ajuda en el lloc on s’inverteix. És possible conèixer al nen apadrinat i a la seva família o constatar que el pou que es va subvencionar proveeix d’aigua potable a la població d’una regió.

Visita dels padrins

Img guatemala articuloImagen: Heriberto Herrera

L’apadrinamiento és una col·laboració a llarg termini. Dura diversos anys i, durant aquest temps, és possible que els padrins desitgin conèixer al petit i comprovar in situ els resultats de la seva aportació. En aquest cas, la pròpia ONG que intervé en la relació s’encarrega d’organitzar la trobada, els costos de la qual afronta sempre el col·laborador.

L’experiència suposa tant una pràctica de transparència com una manera d’implicar als socis en el treball de l’entitat i mostrar-los a què es destina els seus diners. Els responsables del projecte en terreny detallen el seu desenvolupament i aclareixen qualsevol dubte als padrins, els qui poden conèixer el treball de la resta de voluntaris o cooperants desplaçats a la mateixa zona.

La pròpia ONG organitza la trobada, encara que el col·laborador afronta els costos

És freqüent que es contacti amb la contraparte local (entitat amb la qual treballen les ONG espanyoles en el lloc de destinació) perquè atengui als socis i, fins i tot, els assessori en la manera d’arribar o un lloc on allotjar-se. En ocasions, comparteixen amb ells les seves instal·lacions.

Ajuda en Acció és una de les entitats que organitza aquestes visites. Els col·laboradors poden portar obsequis, però sempre que es reparteixin entre la comunitat. Les normes són les mateixes que en l’apadrinamiento. Tot és per a la comunitat, amb qui es comparteix temps i que, en alguns casos, permet assistir a reunions locals per conèixer les seves preocupacions i inquietuds. La quota mensual del padrí es destina a la comunitat. Aquesta aportació no es personalitza, encara que es representi en un menor, de qui rep fotografies i informació.

La Fundació Vicente Ferrer proposa cinc rutes diferents per Índia, que culminen en Anantapur. El periple dura quatre dies, amb un guia-traductor, en el qual les persones interessades coneixen al nen apadrinat i visiten els projectes que es duen a terme. Es planteja com una manera d’apreciar “la transformació” que la col·laboració promou en aquesta regió i “descobrir els resultats de la solidaritat”.

Desenvolupament de projectes

Mèxic, Equador, Hondures, El Salvador, Etiòpia, Nepal… Els països on treballen les organitzacions són innombrables. Es pot viatjar a ells només per conèixer els projectes o aprofitar altres circumstàncies (viatge de negocis, vacances, etc.) per ser testimoni del treball de l’ONG. En funció de la fase del projecte, és possible informar-se sobre les previsions o constatar els resultats. En general, són projectes a llarg termini que pretenen beneficiar a centenars de persones, però els avanços s’aprecien un temps després d’engegar-se.

La presència dels socis s’entén com un factor de motivació, gràcies a l’interès que demostren no només pels projectes, sinó per la població en general. Tenen l’oportunitat de conèixer les seves tradicions, la manera de vida, els costums dels nens per divertir-se o la situació de les dones en les diferents cultures.

Intermón Oxfam (IO) prepara aquests viatges des de 2004. Ja ha visitat Perú, Moçambic, Nicaragua, República Dominicana, Burkina Faso i Equador. Aquest any es desplaça a Tanzània, on treballa des de 1993 en un programa de cooperació centrat en projectes de desenvolupament i comerç just per cobrir necessitats bàsiques, com la salut i l’educació.

El viatge es realitzarà durant la primera quinzena de juliol, encara que la data es concretarà, com a màxim, un mes abans de la sortida. Les places se sortejaran entre els socis majors de 18 anys, titulars d’una targeta de crèdit de IO o els qui hagin fet alguna donació entre l’1 de gener de 2009 i el 9 d’abril de 2010. Les inscripcions en el sorteig van començar el passat mes de gener i serà al maig quan es conegui la identitat dels guanyadors i els seus suplents. Els cinc afortunats (i les seves parelles) viatjaran amb personal d’Intermón Oxfam i hauran de contribuir en les despeses de desplaçament i dietes. La resta de l’import ho cobreixen els patrocinadors del sorteig.

Normes i consells

Les organitzacions estableixen una sèrie de normes que tots els col·laboradors han de complir. En primer lloc, és obligatori informar dels plans a la seu central. Els socis han de coordinar la visita amb l’ONG, que decidirà el moment idoni per viatjar, alhora que comunicarà els plans al personal del lloc de destinació. Ajuda en Acció precisa que el termini mínim d’antelació amb que s’ha d’avisar és d’un mes i mitjà. En el cas de voler visitar a nens apadrinats, d’aquesta manera, es confirma que la família estarà en les dates previstes.

Els socis han de coordinar la visita amb l’ONG, que decidirà el moment idoni per viatjar

L’entitat ha de conèixer totes les dades del viatge: nombre de vol, data i hora d’arribada, dies que romandran els socis al país i interessos. Això permet, indica Ajuda en Acció, integrar en la visita el pla de treball de l’organització i “elaborar una agenda d’activitats, ajudar en la reserva d’allotjament a la zona del projecte i, en general, resoldre totes les qüestions relatives a la visita”.

Els qui segueixin un tractament mèdic especial han de viatjar amb la quantitat suficient de medicines, a més de consultar amb el metge la possibilitat d’exposar-se a qualsevol risc. També s’ha de confirmar la necessitat de vacunar-se, en funció del país que es visiti. En el cas de viatjar a Índia amb la Fundació Vicente Ferrer, no és obligatòria cap vacuna, però l’entitat recomana acudir al metge perquè informi sobre les vacunes aconsellables. “Les habituals són contra el tètanus, tifus, hepatitis i el preventiu de la malària”, assenyala la Fundació. Respecte als medicaments, recomana portar només per a ús personal, a més d’un repel·lent d’insectes, un llapis d’amoníac per alleujar i desinfectar les picades i un protector d’estómac si es pateixen problemes digestius, “ja que en ocasions els menjars poden ser molt picantes”.

Quan es visiti a nens apadrinats, no es permetrà sortir amb ells del país o viatjar a altres zones del mateix, cal evitar els regals individuals i mai s’ha de lliurar diners al nen o a la seva família, comprometre’s a enviar ajuda directa o facilitar les dades personals. L’organització serà sempre la intermediària.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions