Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Drets humans

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Videojocs solidaris

Les ONG desenvolupen jocs que fomenten la solidaritat entre els més joves, enfront d'uns altres amb continguts violents i actituds discriminatòries

El consum de videojocs va aconseguir en 2006 els 967 milions d’euros, un 12% més que l’any anterior. Segons dades de l’Associació Espanyola de Distribuïdors i Editors de Programari d’Entreteniment (ADeSe), els videojocs suposen el 40% del total de l’oci audiovisual, per davant de la taquilla de cinema, la música gravada i les pel·lícules de vídeo. La dada obliga a controlar el contingut dels videojocs perquè els menors només accedeixin a aquells que estan permesos per a la seva edat. Més encara en vespres del Dia de Reyes. Si les previsions es compleixen, per a aquesta data s’espera que els videojocs siguin un dels regals més repartits, per la qual cosa convé conèixer el marc legal que els regula i saber que existeixen alternatives ideades per ONG que ajuden a fomentar la solidaritat entre els adolescents.

Img videoj artImagen: Tracey

En l’actualitat, gairebé el 50% de la població és usuària de videojocs. L’edat mitjana d’els qui més gaudeixen d’aquesta activitat se situa entre els 20 i 30 anys, encara que l’Associació Espanyola de Distribuïdors i Editors de Programari d’Entreteniment calcula que més de la meitat dels pares amb fills menors de 14 anys ja els han comprat videojocs. La dada és prou cridaner com per esforçar-se a garantir que el contingut d’aquest tipus de diversió sigui apte per a cada edat. De fet, la Comissió Europea va llançar en 2003 el codi d’autorregulació PEGI (Pa European Game Information), que permet classificar els diferents jocs per edats.

La finalitat d’aquest codi és facilitar als pares i educadors la informació necessària que els permeti regalar el videojoc adequat. No obstant això, aconsegueix els assoliments proposats? L’informe “Accedir a violacions de drets humans virtuals: un joc de nens” elaborat per Amnistia Internacional (AI) ho qüestiona. D’acord a les conclusions d’aquest estudi, alguns videojocs a l’abast dels menors d’edat no garanteixen la protecció dels seus drets. A més, l’informe lamenta que no existeixin normes d’àmbit estatal per impedir l’accés dels menors a videojocs classificats per a adults o “amb continguts que fomenten valors contraris als drets humans”.

La meitat dels pares amb fills menors de 14 anys ja els han comprat videojocs

Amnistia Internacional assegura que, malgrat l’entrada en vigor del codi PEGI, al mercat existeixen videojocs dirigits a menors d’edat en els quals s’enalteix la violència i es fomenten estereotips de gènere i actituds discriminatòries cap a les dones. Així mateix, ha documentat la facilitat amb que els nens i nenes accedeixen a videojocs classificats per a adults. En una prova realitzada en establiments de Cartagena, Madrid, Oviedo, Palma de Mallorca, Vitòria i Sant Sebastià durant el passat mes de novembre, es va comprovar que les tendes de videojocs no posen pegues als menors a l’hora de comprar un videojoc classificat per a adults segons PEGI. Només en un cas es va impedir a un menor de 10 anys adquirir un videojoc classificat per a persones majors de 18 anys.

Marco legal

En matèria de videojocs, Espanya manca d’un marc legal comú per a totes les comunitats autònomes. No obstant això, Aragó, Balears, Canàries, Castella i Lleó, Catalunya, Galícia, La Rioja, Madrid, Navarra i País Basc compten amb lleis autonòmiques de protecció de la infància i adolescència, que inclouen la prohibició expressa de la venda i el lloguer de videojocs amb continguts no adequats per a menors. Es tracta de videojocs en els quals s’inclouen missatges de caràcter violent, apologia de qualsevol forma de delinqüència, pornografia o continguts que atempten contra els drets humans. L’incompliment de la prohibició legal és considerat una falta greu.

Només 10 de les 17 comunitats autònomes compten amb lleis que prohibeixen la venda i el lloguer de videojocs amb continguts no adequats per a menors

En el cas de Catalunya, Amnistia Internacional recorda que la norma obliga als establiments comercials a separar els videojocs perquè els menors no puguin si més no accedir visualment a continguts no aptes per a la seva edat, mentre que a Castella i Lleó i a La Rioja les màquines de joc i recreatives han de tenir instal·lat un dispositius de restricció d’accés a continguts. Per contra, Ceuta i Melilla manquen d’una legislació específica de protecció de la infància i a Andalusia, Castella-la Manxa, Murcia i València l’accés de menors a videojocs no aptes per a la seva edat està regulat per una normativa “ambigua” sobre continguts audiovisuals, segons AI, que lamenta que no es prohibeixi de manera explícita ni la venda, ni el lloguer, ni la difusió dels videojocs amb continguts que poden vulnerar els seus drets.

D’altra banda, a pesar que el codi PEGI proposa unes icones descriptives sobre el contingut i la classificació d’edat dels videojocs, l’estudi d’AI desvetlla que sovint els dependents que venen videojocs i les persones adultes que els compren desconeixen el significat d’aquestes icones. Per aquest motiu els pares i mares no puguin ser orientats correctament a l’hora de comprar videojocs. “En almenys dos casos, els dependents consultats van interpretar la icona referida a continguts amb comportaments sexuals o nus com un indicatiu que el joc està dissenyat tant per a nens com per a nenes. En altres dos, van interpretar que la classificació per edat es referia al nivell de dificultat que tenien els jocs”, aclareix l’informe, que afegeix que els establiments no solen exhibir cartells informatius sobre el significat de les icones.

Classificació dels videojocs

Img videojImagen: lonnydub

La classificació per edats i continguts dels videojocs és responsabilitat de les empreses del sector que voluntàriament estan adherides al codi PEGI. Aquesta classificació diferencia entre videojocs per a majors de 3 anys, 7 o més anys, 12 o més anys, 16 o més anys i 18 o més anys. L’organisme encarregat d’avaluar els continguts és l’Institut Holandès de Classificació de Material Audiovisual (NICAM), administrat per la Federació Europea de Programari Interactiu (ISFE). Quan es dona el vistiplau/dóna el vistiplau a un videojoc, es concedeix una llicència per reproduir el corresponent logotip PEGI en l’empaquetat.

“El 57% dels menors reconeix jugar amb videojocs en els quals es danya, tortura o mata a persones”, afirma l’Associació Protegeix-los

A més, durant 2007 es va engegar PEGI Online, un complement del codi PEGI tradicional dirigit als proveïdors de serveis de joc en línia. El logotip de PEGI Online ha d’aparèixer en el lloc web del joc o en els estoigs, si es ven en cd o dvd. Les empreses que s’acullin a aquest codi estan obligades a mantenir un lloc web “lliure de contingut il·legal o ofensiu” i “qualsevol enllaç indesitjable”, comptar amb mesures de protecció dels joves, prohibir tot material inadequat en els seus llocs i garantir una conducta apropiada entre els usuaris.

No obstant això, en ocasions es planteja si totes aquestes normes i requisits resulten tan eficaços com es pretén o ho són, només, en determinats casos. Un estudi de l’Associació Protegeix-los sobre “Videojocs, menors i responsabilitat dels pares”, precisa que el 57% dels menors utilitza videojocs piratejats i un 11% dels menors enquestats (15% de nens i 7% de nenes) considera que els videojocs poden fer-los persones més violentes. A més:

  • El 57% dels menors reconeix jugar amb videojocs en els quals es danya, tortura o mata a persones, que en un 20% dels casos es corresponen amb nens, ancians o embarassades.
  • El 38% afirma que si els seus pares coneguessin el contingut d’alguns dels seus videojocs no els deixarien jugar amb ells.
  • El 33% disposa de videojocs classificats per a majors de 18 anys i un altre 15% desconeix fins i tot la classificació.
  • El 15% accedeix a videojocs en els quals es reprodueix de forma interactiva violència cap a les dones i els personatges consumeixen drogues.

Videojocs solidaris

Enfront dels videojocs habituals en els quals, en alguns casos, s’atempta contra els drets humans, algunes ONG han promogut el desenvolupament de jocs que fomenten bons valors. Així, Intermón Oxfam va llançar al març del passat any “Refugee”, un videojoc per a mòbils que el seu objectiu és sensibilitzar sobre les crisis oblidades del món. La protagonista del videojoc és Aissa, una heroïna que fuig de la sequera al seu país i, entre altres coses, ha de buscar menjar i aigua en un país estrany. Els fons recaptats amb les descàrregues del videojoc -que es fan enviant “io” al 5757, amb un cost de 2,40 euros- es destinen als programes d’ajuda humanitària d’Intermón Oxfam en els camps de Djabal i Goz Amer.

Un altre exemple és “Against All Odds”, de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, ACNUR. Aquest joc està dirigit a joves entre 12 i 15 anys, i compta amb versions en anglès, alemany, grec, noruec i suec. A Espanya es llançarà probablement al juny d’aquest any. L’objectiu és fomentar una actitud positiva cap als refugiats entre els més joves, que han de fer tot el possible per reconstruir la seva vida en un país estranger: acudir a una nova escola, aprendre un idioma diferent i trobar nous amics.

Per la seva banda, Unicef compta amb diverses alternatives de joc. D’una banda, “Ozonalia” advoca pel foment del consum responsable i el comerç just, mentre que “Ungefanyaje?” (Què faries tu?) intenta ajudar als adolescents dels països més afectats per la sida a prevenir el contagi per VIH. El joc està disponible en anglès des de 2004 i s’ha traduït al suajili perquè puguin accedir a ell els joves dels països de l’est d’Àfrica. Finalment, Unicef compta amb una secció de jocs interactius sobre altres temes com els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, la protecció del medi ambient i els drets dels pobles indígenes, així com un joc sobre la reducció de desastres naturals, “Alt als desastres!”, dissenyat per l’ONU para joves de 9 a 14 anys. En aquest joc, cada participant compta amb un pressupost per a la construcció d’hospitals o habitatges. Quantes més vides se salva, més punts es guanyen.

La secció sueca de Save the Children ha desenvolupat “El món de DINA” per a joves entre 7 i 13 anys. El joc (amb versió en castellà) gira entorn de la Convenció sobre Drets del Nen i conté historietes animades i informació sobre els drets del nen. D’altra banda, per als joves entre 8 i 13 anys, el Programa Mundial d’Aliments de les Nacions Unides proposa “Food Force”. La història es desenvolupa a la illa de Sheylan, on els jugadors han de complir diferents missions: situar refugiats, distribuir menjar, negociar amb grups rebels (sense armes)… Al final de cada missió, es pot veure un vídeo sobre la forma en què l’agència d’aliments de l’ONU hagués resolt la situació.

Finalment, Mans Unides ha desenvolupat “Un joc perillós”, en el qual cada jugador obté punts cada vegada que respon correctament a una pregunta sobre els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni i les relacions Nord-Sud. En el joc s’ofereix informació sobre els ODM, l’ajuda oficial al desenvolupament o diferents alternatives per ajudar a combatre la pobresa.

Recomanacions per a la compra

Abans de comprar un videojoc, cal tenir en compte una sèrie de factors com l’edat o els gustos dels menors que els van a emprar, però també cal conèixer les claus que ajuden a distingir un bon videojoc. Per a això, l’Associació Protegeix-los ha elaborat un “Decàleg per a una compra responsable”, en el qual recomana:

  • Tenir en compte la classificació per edats i la descripció de continguts que apareixen en la carátula.
  • Informar-se sobre el contingut del videojoc que es planteja comprar.
  • Adquirir sempre videojocs orientats a menors.
  • Identificar clarament el producte que es desitja, ja que pot haver-hi diversos jocs amb un nom similar, però un contingut molt diferent.
  • Recordar que els establiments solen col·locar els videojocs per temes, no per edat.
  • Saber que la compra de videojocs pirates pot suposar un risc, ja que de vegades no compten amb la carátula original i es desconeix la seva classificació per edat.
  • Vigilar l’intercanvi de videojocs entre adolescents i la “baixada” d’aquests a través de l’ordinador.
  • Donar preferència als videojocs pedagògics.
  • Controlar el temps que els nens i nenes juguen, així com les postures, distància davant la pantalla o alternança amb altres jocs que adopten.
  • Jugar amb els fills per conèixer els videojocs que més els agraden.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions