Viatjar al nostre país o romandre en ell per un període més o menys perllongat exigeix presentar un tipus de visat o un altre. En l’actualitat, les normes distingeixen entre tres documents diferents, en funció del tipus de viatge: visats de trànsit aeroportuari, visats de curta durada i visats nacionals per residir, residir i treballar, estudiar o investigar a Espanya.
Les persones estrangeres que volen viatjar a Espanya han de presentar la documentació reglamentària per a això. Això exigeix comptar amb el visat corresponent a les seves intencions. Hi ha tres tipus: visats de trànsit aeroportuari, visats de curta durada i visats nacionals per residir, residir i treballar, estudiar o investigar a Espanya.
1. Visats de trànsit aeroportuari
Aquests documents no permeten l’entrada al país, sinó a la zona internacional de trànsit d’un aeroport espanyol. La persona que ho obté compta amb el permís per fer l’escala corresponent en un aeròdrom. No totes les persones estan obligades a comptar amb el visat de trànsit aeroportuari, sinó els qui formin part dels llistats elaborats per a aquesta fi pel Ministeri d’Afers exteriors i de Cooperació (MAEC).
Diversos llistats estableixen qui han de sol·licitar visat i qui estan exempts d’aquesta obligació
L’imprès de sol·licitud pot descarregar-se a la pròpia web del Ministeri o obtenir-se en les Missions Diplomàtiques o Oficines Consulars d’Espanya a l’estranger. Requereix aportar una fotografia, les dades personals del sol·licitant, els motius del viatge i la informació referida al país al que es vol accedir. El document en si és gratuït, però la tramitació té un cost de 60 euros, un import que no es retorna en cas de denegar-se la sol·licitud.
2. Visats de curta durada
El visat de curta durada té un període de vigència de 90 dies. Est és el temps pel qual s’habilita el trànsit o l’estada al nostre país i en la resta dels Estats Schengen. També en aquest cas el MAEC elabora el llistat corresponent de països obligats a la seva presentació.
Es requereix un imprès de sol·licitud gratuït, si bé la gestió suposa el pagament d’una taxa de 60 euros, no reemborsables en cas de denegació. El visat ho pot sol·licitar la pròpia persona interessada o un representant, igual que al moment de recollir-ho.
3. Visats nacionals
Els visats nacionals són els documents més complets, ja que la seva obtenció permet residir, residir i treballar, estudiar o investigar a Espanya. Estan exempts d’aquest visat els ciutadans de la Unió Europea, Islàndia, Liechtenstein, Noruega o Suïssa.
Els requisits són els mateixos que en els casos anteriors, respecte a imprès de sol·licitud, import i lloc de presentació. S’estableix un termini màxim d’un mes per emetre la resolució, “excepte en el cas dels visats de residència no lucrativa, en els quals el termini màxim serà de tres mesos”, segons recorda el MAEC. Si es denega, el sol·licitant té l’opció de presentar un recurs contenciós-administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Madrid en el termini de dos mesos o un recurs de reposició davant la Missió Diplomàtica o Oficina Consular, en el termini d’un mes.
Els qui obtinguin un visat de llarga durada poden circular durant tres mesos per la resta d’Estats Schengen, sempre que comptin amb documents de viatge vàlids per a l’encreuament de la frontera, per justificar l’objecte i les condicions de l’estada, així com la disposició de mitjans de subsistència suficients, i sempre que no suposin una amenaça per a l’ordre públic, la seguretat interior, la salut pública o les relacions internacionals de cap dels Estats Schengen, ni constin en les denominades llistes nacionals de no admissibles.
Hi ha excepcions. Es lliuren dels processos anteriors els qui procedeixen de països que no estan obligats a la presentació del visat. Aquests països es poden consultar en un llistat elaborat pel Ministeri d’Afers exteriors i de Cooperació.
Quan s’hagi autoritzat una estada inferior a 90 dies, les persones interessades a ampliar-la poden sol·licitar-ho en les Oficines d’Estrangers i Comissaries de Policia corresponents. Els qui procedeixin de països que no requereixen visat també poden allargar la seva estada a Espanya. Això és possible en el cas de circumstàncies excepcionals per a finalitats que no siguin treball o residència.
És possible ampliar el visat en circumstàncies excepcionals que no responguin a treball o residència
Han d’acreditar-se les raons per les quals se sol·licita l’ampliació del permís d’estada i, entre la documentació que s’ha de presentar, figura la mateixa que acrediti disposar de mitjans econòmics adequats, segur metge de viatge, els documents que garanteixin la tornada al país de procedència i argumentin les raons excepcionals per les quals se sol·licita la pròrroga.
La pròrroga d’estada se sol·licita abans que conclogui el termini d’autorització i, en cas de denegar-se, qui la reclami haurà de sortir del país abans que venci l’autorització vigent o en el termini que fixi la resolució, si el període inicial ha conclòs.
