Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Drets humans

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Viure sota el llindar de la pobresa

Càrites revela en un estudi que el desenvolupament econòmic de la societat espanyola ha augmentat, sense que es redueixi la vulnerabilitat de la infància nascuda en nuclis pobres

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 15deDesembrede2006
img_vagabundo Imatge: Jim Fischer

El secretari general de Càrites Espanyola
, Silverio Agea, reclama l’engegada d’un sistema de protecció familiar molt més ampli al nostre país per poder combatre l’elevada taxa d’incidència dels nivells de pobresa que es donen entre la població infantil. D’acord amb les dades recollides en l’informe “Família, Infància i Privació Social. Estudi de les situacions de pobresa a Espanya”, impulsat per la Fundació FOESSA i Càrites Espanyola, un de quatre nens espanyols viuen per sota del llindar de la pobresa, la qual cosa suposa que al voltant d’1,8 milions de nens viuen en famílies la renda mensual de les quals està per sota d’aquest llindar.

Al costat de Silverio Agea, en la presentació d’estudi van participar el responsable de l’Area d’Estudis de Càrites Espanyola, Víctor Renes, i els autors de la recerca: Luis Ayala i Rosa Martínez, professors d’Economia Aplicada de la Universitat Rei Juan Carlos, i Mercedes Sastre, professora de la mateixa disciplina a la Universitat Complutense de Madrid.

Img vagabundo articulo

Algunes de les conclusions de la recerca assenyalades per Luís Ayala, professor d’Economia Aplicada de la Universitat Rei Juan Carlos i coautor d’aquesta recerca, confirmen que els alts nivells de creixement econòmic registrats en els últims anys, tant en el conjunt de la UE com en el cas específic d’Espanya, no han bastat per reduir substancialment les condicions de vulnerabilitat i risc social dels nens pertanyents a nuclis familiars pobres. En el cas del nostre país crida l’atenció que malgrat ser un dels països del món desenvolupat on la incidència de la pobresa infantil és més elevada, no s’han dissenyat programes específics per rebaixar el seu abast ni se li ha donat a la lluita contra la pobresa i l’exclusió social dels nens un lloc preeminent entre les prioritats de la intervenció pública. Com a paradigma de la lluita contra la pobresa infantil a Europa, destaca el cas del Regne Unit, on la decidida política de protecció familiar impulsada en l’última dècada s’ha traduït en una millora notable de les condicions de vida de la població infantil que estava sota el llindar de la pobresa.

Les estimacions de l’estudi de Càrites posen de manifest que la taxa de pobresa infantil a Espanya és major que la de la mitjana de la població.La taxa de pobresa infantil a Espanya és major que la de la mitjana de la població Aquesta realitat és especialment acusada en el cas de la pobresa extrema, que afecta molt més que proporcionalment als nens i que corrobora que els menors no han estat els més beneficiats del cicle expansiu vigent des de mitjan dècada dels noranta.

Els principals factors que fomenten aquesta situació de vulnerabilitat de la infància té a veure, sobretot, amb la fluctuació de l’estabilitat laboral i dels salaris dels sustentadores de la família i amb el sistema de prestacions socials, l’actual model de les quals concedeix una menor protecció relativa a la infància que a la resta de la població.

Pobresa i privació

Gairebé un de cada deu ha experimentat simultàniament pobresa i privació persistents, elevant-se notablement aquest percentatge en el cas de nens que pertanyen a llars d’elevada dimensió o a famílies monoparentals. El fet, per tant, que les situacions de pobresa i privació persistents afectin de forma desproporcionada a les famílies amb nens a Espanya permet subratllar la necessitat de polítiques específiques de suport a les llars amb menors al seu càrrec, especialment si es tracta de famílies nombroses o amb un sol adult al capdavant.

La infància al nostre país presenta, a més, no només un major risc de pobresa que altres grups de població, sinó, també, una major cronificación d’aquesta i una probabilitat més elevada de trobar-se en aquesta situació en algun moment del temps. A diferència del que succeeix per a la població total, quan es comparen les xifres amb les de la UE-15, la major extensió de la pobresa infantil a Espanya s’acompanya d’una major durada en el temps. Són majors, per tant, les probabilitats que el manteniment d’alts nivells de precarietat en la infància, més perllongats que en altres grups, es tradueixin en dificultats socials quan els nens actuals es converteixin en adults.

Què és el llindar de la pobresa?

Segons l’INE, la línia de pobresa o llindar de pobresa es fixa en el 60% de la mitjana de la distribució dels ingressos per unitat de consum adjudicats a les persones. A Espanya, el valor del llindar de pobresa és de 6.278,7 euros a l’any. Els principals factors que fomenten aquesta situació de vulnerabilitat de la infància ?tenen a veure, sobretot, amb la fluctuació d’estabilitat laboral dels sustentadores de la família i amb el sistema de prestacions socials, que el seu actual concedeix una menor protecció relativa a la infància que a la resta de la població?, assenyala l’organització.

Dades alarmants

Segons el secretari general de Càrites Espanyola, Silverio Agea, el fet que aquests resultats s’hagin mantingut en un context general favorable per a la millora de les condicions de les llars amb nens porta a insistir en ?la necessitat de dotar d’una intensitat protectora molt major a la xarxa de serveis i prestacions destinades a millorar el benestar de la infància?.

  • Un de cada cinc residents a Espanya viu per sota del llindar de la pobresa
  • La taxa de pobresa és major en el cas de les dones (20,9%) que en el dels homes (18,6%)
  • Els grups més afectats per la pobresa relativa són les persones de 65 o més anys (amb una taxa del 29,4%) i els menors de 16 anys (la taxa dels quals és del 24,2%), segons l’Enquesta de Condicions de Vida 2005 de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions