Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Voluntariat d’hospital, una tasca molt gratificant

Exigeix habilitat per a afrontar situacions difícils, però els voluntaris asseguren que el somriure dels pacients compensa
Per EROSKI Consumer 24 de juliol de 2009
Img enferma
Imagen: makelessnoise

El voluntariat en hospitals és molt gratificant. No es compensa econòmicament, però té un premi major: el somriure d’agraïment dels pacients. Coincideixen en això totes les persones que dediquen el seu temps a aquesta labor altruista i que, abans de visitar als malalts, han de realitzar un curs de formació. En ell aprenen a tractar als pacients, a escoltar-los i a afrontar situacions delicades que poden donar-se durant el desenvolupament de l’activitat. A més, quan la situació ho requereix, se selecciona als voluntaris que tenen l’estabilitat i fortalesa suficients per a suportar els moments més durs. Malgrat això, no estan solos. Compten en tot moment amb el suport de l’organització amb la qual col·laboren.

A qui s’atén

“Sóc el coordinador, però abans de res, sóc un voluntari més”. Als seus 61 anys, Manuel Costa porta les regnes de l’Associació de Voluntaris de l’Hospital d’Alacant (Avolhal, 676 834 444), però no vol destacar. “De fet -aclareix-, delego alguns assumptes en els meus companys”. Més de cent. L’associació es va crear al setembre de 2005 i, encara que al principi va caldre fer un gran esforç per a posar-la en marxa i donar-se a conèixer, avui dia té el reconeixement de l’àmbit en el qual treballa.

“Ajudem a persones que no tenen família i a aquelles que la tenen però, per diversos motius, no poden atendre’ls”

No està formada per infermers ni per metges. Els seus pilars descansen en els voluntaris. Un total de 132. “Ajudem a persones que no tenen família i als qui la tenen però, per diversos motius, no poden atendre’ls”, explica Manuel.

Aquest patró es repeteix en totes les organitzacions que impulsen el voluntariat en hospitals. En la seva labor altruista, atenen tant persones adultes com a nens. “El meu primer servei va ser amb una persona que estava en l’àrea d’infecciosos de l’hospital -recorda Manuel-. Al principi va ser una sorpresa molt gran, però vaig sortir d’allí amb una gran satisfacció”. S’acompanya als pacients a les seves habitacions, durant un passeig per l’hospital, en els menjars… Totes les activitats estan autoritzades per la família i el personal mèdic.

Formació, imprescindible

La tendència en el voluntariat es dirigeix cap a la formació. Poques ONG admeten ja que els seus voluntaris no realitzin, almenys, un curs d’iniciació o acolliment. Avolhal organitza dos cursos a l’any, sense data concreta. L’associació s’adapta al nombre de sol·licituds i a l’espai disponible a l’hospital. El pròxim curs es realitzarà al setembre o octubre. “Tenim a 56 persones pendents d’ell”, assenyala Manuel Costa.

“Tots els voluntaris han de fer, almenys, un curs bàsic”, subratlla l’AECC

Els voluntaris són una figura imprescindible. Aconsegueixen que l’estada a l’hospital sigui més agradable i milloren la qualitat de vida dels malalts Com? “El voluntari segueix les directrius que marca la Coordinadora de l’hospital i prèviament ha participat en un curs d’informació general i un altre de preparació específica”, detalla l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC). L’hospital està informat en tot moment i disposa d’un llistat de voluntaris “amb nom, cognoms, DNI i telèfon”, afegeix el coordinador d’Avolhal.

L’AECC treballa en 125 hospitals de tot el país, “preferentment, de la sanitat pública”, especifica la responsable de voluntariat, Dori Martínez. Prèviament, aquesta entitat ofereix la possibilitat de realitzar cursos presencials o online. Aquests últims tenen una durada aproximada de quatre hores. “Són fonamentals. Tots els voluntaris han de fer, almenys, un curs bàsic”, precisa Martínez. En ell s’informa sobre els principis de la institució, perquè els voluntaris coneguin a l’entitat amb la qual col·laboraran, i es transmeten les pràctiques de prevenció, els factors de risc i els drets i deures dels voluntaris, entre altres coses.

Puc ser voluntari?

Les persones interessades a ser voluntàries són acollides amb els braços oberts en qualsevol entitat, però abans d’exercir com a tals, han de passar una sèrie de proves o entrevistes que certifiquin que estan preparades per a la labor que volen exercir. Algunes ONG recorren a voluntaris veterans perquè els comptin la seva experiència i els ajudin a eliminar temors, però també s’intenta conèixer el seu grau d’estabilitat emocional. “No és convenient seleccionar a persones que es troben en una època de canvis”, reconeix Dori Martínez.

Els voluntaris han de tolerar el sofriment, posseir habilitats socials, empatia i una actitud d’escolta activa

En el cas de voluntaris que atenen malalts de càncer, han d’estar capacitats per a fer front a la situació de sofriment que suposa la malaltia per al pacient. “Han de tenir capacitat de tolerància al sofriment, habilitats socials, empatia i una actitud d’escolta activa, perquè és el pacient qui necessita treure fos tot el que té i el voluntari ha d’escoltar-li”, explica Martínez.

Però a més han de ser persones discretes que mantinguin la confidencialitat. Han de respectar la situació del pacient, no donar a conèixer els detalls de la seva malaltia ni la seva evolució. Finalment, han de saber com actuar en situacions de plor i ira, posseir habilitats per a afrontar moments difícils.

En aquest sentit, l’AECC només admet a voluntaris majors de 18 anys, mentre que Avolhal els acull a partir dels 16. Manuel Costa s’encarrega de formar els tàndem pacient-voluntari: “com per als menors pot ser més difícil, primer visito personalment als pacients per a conèixer el seu estat i decidir amb criteri a quina persona enviar”. Es cuida molt que el malalt i el voluntari es trobin còmodes perquè el resultat sigui satisfactori. “L’únic requeriment és tenir una disponibilitat mínima de dues hores a la setmana. Nosaltres estem els 365 dies de l’any”, subratlla.

Altres formes de voluntariat

Una vegada que els pacients surten de l’hospital, comença una nova etapa. Fins fa poc, els voluntaris no formaven part d’ella, però la situació ha canviat.

  • Voluntariat en domicili

L’Associació Espanyola Contra el Càncer aposta fort per aquesta modalitat. “És un objectiu prioritari”, assegura Dori Martínez. Sobretot les persones majors o estrangeres tenen més risc d’estar soles i mancar de recursos suficients per a mantenir-se, per la qual cosa l’AECC forma a voluntaris perquè els acompanyin a casa o acudeixin amb ells a l’hospital per a rebre el tractament corresponent.

  • Voluntariat de Cures Pal·liatives
  • Per part seva, la missió fonamental de de cures pal·liatives és “oferir la seva disponibilitat per al malalt i servir de suport i companyia”. A aquest efecte, rep una formació específica i se li dóna l’oportunitat de compartir les seves experiències amb l’equip interdisciplinari en què s’integra: metges, infermeres, psicòlegs, assistents socials i assistents espirituals.

    • Voluntariat en quiròfan

    És l’aposta de futur d’Avolhal. “Estem analitzant la possibilitat d’estar en els quiròfans” precisa Manuel Costa. La idea és “trencar la incertesa” dels familiars quan la persona malalta se sotmet a una operació: “durant la intervenció, els sers estimats no saben res, ningú els informa. Per això pretenem que siguin els voluntaris els qui ho facin”.

    En concret, l’entitat estudia la possibilitat de destinar dos voluntaris a aquesta tasca. Un d’ells estaria situat a la sala d’entrada al quiròfan, mentre que l’altre romandria en la sala d’espera amb els familiars. La comunicació entre tots dos permetria al seu torn la comunicació amb els familiars. “Tenim prevista una reunió al setembre per a avançar en aquesta idea”, avança el coordinador d’Avolhal.

    • Voluntariat amb dones mastectomizadas

    A Alacant, l’Associació Provincial de Dones Mastectomizadas (APMA, 965 217 955) fa costat als qui acaben de ser operades de càncer de mama. Els ofereix assistència social i psicològica (també als familiars), organitza xerrades-col·loqui amb experts, informa sobre roba íntima o pròtesi, realitza visites en hospitals, tallers de natació o manualitats i jornades de convivència.