Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Voluntaris

Més d'un milió de persones a Espanya ajuden als altres
Per miren 27 de setembre de 2002

Més d’un milió de persones desenvolupa a Espanya tasques de voluntariat, segons l’últim estudi publicat pel Ministeri de Treball i Assumptes Socials l’any 2000. En concret es tracta d’1.073.636 persones, de les quals el 61% són dones i el 49,5% menors de 25 anys. Quant al perfil de voluntari, el nostre país, es tracta d’una persona jove, dona, amb estudis secundaris o superiors i bolcada en tasques sanitàries o de docència.

Què significa ser voluntari

Un voluntari és una persona que de manera altruista dedica part del seu temps a activitats que beneficien a la societat, sense per això percebre cap contraprestació econòmica. Segons el professor José Ignacio Ruiz Olabuénaga, de la Universitat de Deusto, un voluntari en un sentit ampli és “tot aquell que dedica una hora al mes, com a mínim, a una organització no lucrativa”. En un sentit més estricte, Ruiz Olabuénaga, en el seu informe “El Voluntariat en el context europeu”, considera al voluntari com “la persona que dedica més de 16 hores mensuals a una d’aquestes organitzacions”.

Difícil saber quants voluntaris hi ha

Comptar el nombre de voluntaris d’Espanya i de qualsevol altre país resulta complicat per la pròpia filosofia del moviment. No obstant això, l’últim estudi del Ministeri de Treball i Assumptes Socials xifra en 1.073.636 voluntaris la quantitat de persones decidada a aquesta labor a Espanya, xifra que es completaria amb 284.000 persones que treballen en ONG de manera assalariada.

L’informe, elaborat per José Ignacio Ruiz i publicat en la Revista del Ministeri de Treball i Assumptes Socials, recull que el percentatge de voluntaris a Espanya, entès en sentit estricte “no baixa del 9% de la població major de 18 anys, però tampoc supera el 15%”. Les xifres oscil·len, segons aquest professor, entre 2.900.000 persones, si parlem en sentit ampli i 1.026.482, si parlem de persones que dediquen més de 4 hores a la setmana a activitats de voluntariat. D’aquesta manera, si totes aquestes persones percebessin un salari, suposaria un total de 253.599 ocupacions a jornada completa, el 2,19% de l’ocupació equivalent espanyol.

Amb aquestes xifres el nivell de treball voluntari a Espanya és similar al de paises com França, Alemanya, Finlàndia i Àustria.

País

Equivalència en % de treball remunerat

Holanda

5.1

França

4.7

USA

4.1

Finlàndia

3.3

Regne Unit

4.4

Austràlia

2.9

Alemanya

3.1

Irlanda

2.7

Bèlgica

2.5

Espanya

2.3

Mitjana de 22 països

2.2

Israel

1.8

Àustria

1.2

República Txeca

2.1

el Japó

1.1

l’Argentina

0.6

el Perú

0.5

el Brasil

0.2

Romania

1.4

Hongria

0.3

Eslovàquia

0.4

Mèxic

0.3

Per què voluntari

Les raons que empenyen a una persona a oferir-se com a voluntari són principalment de dues classes. D’una banda destaquen els motius ideològics, ja siguin polítics o religiosos. Les persones que col·laboren amb una ONG per aquests motius senten com a seus els problemes dels altres i desitgen fer alguna cosa per solucionar-los. Una altra raó per a convertise en voluntari es basa l’afany d’algunes persones per conèixer altres persones i experiències.

Des de la Plataforma per a la Promoció del Voluntariat a Espanya (PPVE), entitat que aglutina a 59 ONG, 21 de les quals són plataformes o coordinadores d’altres associacions, es considera que en la mesura que les dues motivacions s’entrellacen “i es mostren conjuntament en les persones voluntàries, la seva activitat és més responsable i continuada”.

En qualsevol cas, sembla que són les dones les que se senten més atretes per les accions de voluntariat. Des de la PPVE, a través d’una enquesta realitzada en 1997, es va constatar que la major part dels voluntaris són joves i que en el 75% de les associacions soci-assistencials hi ha més dones que homes. El nivell d’estudis dels voluntaris també deixa un perfil de formació mig-alt, ja que el 40% dels voluntaris té estudis secundaris, el 36% estudis superiors i el 20% estudis primaris. El nombre de persones sense cap estudi i que dediqui el seu temps als altres és del 4%. Quant a les activitats que desenvolupen els voluntaris, al marge de la seva acció solidària, destaca de manera notable la participació dels estudiants amb un 34%, seguit dels qui desenvolupen un treball (31%). Els jubilats ocupen el 12% dels voluntaris i aturats i mestresses de casa col·laboren amb ONG en un 9%.

En els casos en els quals les ONG donen cobertura a problemes en altres països és necessari complir certs requisits, a més de la voluntarietat. Segons el secretari tècnic de la PPVE, Emilio López Salas, quan les accions de voluntariat es desenvolupen en zones de catàstrofes humanitàries o atmosfèriques o en zones especialment difícils “es demanda un voluntariat amb un nivell mig-alt d’especialització per a suport en tasques educatives, formatives, sanitàries, logístiques, etc,…”. En aquests casos la mateixa ONG cobreix certes despeses derivades del trasllat o manutenció.

Labors que exerceixen els voluntaris

Els voluntaris d’ONG no són només els que veiem en imatges de televisió en zones devastades o en països del Tercer Món. Prop de cadascun de nosaltres hi ha molts sectors de la societat que requereixen del suport dels voluntaris. A més, perquè un grup de persones es desplaci a una zona en conflicte o a una zona arrasada per una catàstrofe, també fa falta un altre grup que organitzi i que actuï des de ciutats com Bilbao, Barcelona o Màlaga. D’aquesta manera, els treballs d’un voluntari poden desenvolupar-se des d’un centre assistencial per a minusvàlids, o d’acompanyant d’ancians sense família. I també en ONG de major entitat, en labors de coordinació o administració. En qualsevol cas, l’acció de voluntariat té com a premissa no realitzar una labor que podria estar suplint un lloc de treball. En cada associació hi ha qui ha d’exercir labors de recerca, captació de fons, formació, assessorament, assistència als beneficiaris, gestió i direcció… És a dir, que tota persona amb ganes de col·laborar i ajudar pot trobar una tasca apropiada a la seva preparació o al temps del qual disposa.

Segons la PPVE, les demandes més importants de voluntaris en el qual anomenem primer món se centren en els “programes d’atenció amb col·lectius més desfavorits i en situació d’exclusió, com a immigrants, drogodependents, discapacitats i persones majors”.

En qualsevol cas, una persona que es compromet amb una organització no governamental té unes obligacions que ha de mantenir. Ha d’oferir ajuda sincera, actuant amb professionalitat i rigor, i sense esperar res a canvi. En aquest sentit els voluntaris no han d’acceptar cap mena de recompensa per l’ajuda prestada i, per descomptat, han d’estar segurs que la seva tasca de voluntari no encobreixi un possible lloc de treball amb remuneració.

Les ombres del voluntariat

Perquè no hi hagi dubtes sobre els diners que particulars i administracions públiques donen a les ONG, des de diverses associacions s’afirma que el control de les seves finances és ferri. Segons Emilio López de PPVE, l’alta dependència de les ONG de subvencions públiques o d’ajudes de diferents administracions o entitats, obliga al fet que les ONG estiguin sotmeses al control de les entitats que col·laboren amb elles. A més, segons López, “una gran part de les grans associacions i ONG tenen processos d’auditories externes independents i les entitats declarades d’utilitat pública han de rendir periòdicament comptes davant l’Administració”.

Un altre dels problemes que ha hagut de superar el conjunt d’ONG al nostre país ha estat la recent eliminació del Servei Militar Obligatori i, per tant, de la Prestació Social Substitutòria (PSS), figura que durant anys va nodrir de voluntaris a nombroses associacions. Aquesta circumstància va obligar al fet que diferents organitzacions presentessin un document que tractava d’enfortir el moviment voluntari.

Voluntaris de l’ONU

Un important apartat dins del voluntariat és el dels voluntaris de les Nacions Unides, un grup de persones seleccionades que desenvolupen la seva labor en gairebé 150 països i en el qual participen 4.500 persones. En aquest cas el treball sí que és remunerat, però exigeix l’abandó total, durant un o dos anys, de la vida quotidiana. Els requisits per a incorporar-se a aquest programa són molt més exigents, perquè els voluntaris representen a l’ONU i s’envien a zones especialment delicades.

Els voluntaris de Nacions Unides han d’estar en possessió d’un títol universitari superior i tenir, almenys dos anys d’experiència professional. En casos excepcionals es permet una titulació mitjana, però amb una experiència de més de cinc anys. També se’ls exigeix que acreditin un bon estat físic i de salut que els permeti viure en condicions de vida difícils i situacions, a vegades, extremes d’altitud i climatologia. Al mateix temps als seus coneixements tècnics han d’afegir idiomes com a francès, anglès, rus, portuguès o àrab.

Aquest programa de voluntaris de l’ONU ha posat a la disposició dels països més desfavorits el treball de 4.500 persones altament qualificades. Segons la informació oferta per la coordinació d’aquest pla, més de la meitat dels voluntaris de l’ONU posseeix deu o més anys d’experiència professional i un 45% d’ells posseeixen grau de doctorat, mestratge o estudis diversos de postgrau. En aquest tram de treball solidari, la mitjana d’edat és de 39 anys i oscil·la entre els 25 i els més de 60 anys d’edat.