Les situacions d’emergència humanitària, així com la resposta i ajuda internacional han tornat a saltar a primera línia de l’actualitat al llarg d’aquest mes de febrer:
- Els terribles terratrèmols que han sacsejat Turquia i Síria han posat en perill a més de vuit milions de nens i nenes que necessiten desesperadament d’ajuda, suport i protecció per a superar la tragèdia que ha impactat en les seves vides.
- I es compleix un any del començament de la guerra a Ucraïna, conflicte armat que, a l’est del territori, porta més de vuit anys latent, i que ha tingut un fort impacte en tota la població del país, ocasionant milions de desplaçaments dins i fora de les seves fronteres.
Una amenaça existencial per a la infància
Les catàstrofes naturals i els conflictes armats són dues situacions d’emergència diferents, però amb conseqüències molt similars sobre la població i la infància: desprotecció i risc extrem.
De fet, quan la violència, els desastres o els brots de malalties toquen a les societats, els seus membres més joves ho viuen com una amenaça existencial, ja que les situacions d’estrès, perill i incertesa que es generen dificulten prestar les cures necessàries, proveir una alimentació nutritiva i crear entorns segurs. I si aquestes amenaces es produeixen durant els primers anys de vida, augmenten les probabilitats de sofrir dificultats cognitives, conductuals i emocionals, i d’experimentar retards en el seu desenvolupament.
La supervivència i desenvolupament saludable dels nens i les nenes en contextos humanitaris i fràgils té moltes facetes. La principal és assegurar-se que reben l’alimentació i atenció sanitària i d’higiene adequades, però també, oferir-los l’oportunitat de jugar i d’aprendre, així com de gaudir de la protecció, l’acompanyament i la seguretat necessàries per a esmorteir els efectes de les situacions adverses.
Col·locar totes aquestes peces en el seu lloc significa incloure a la infància com a part integral de les intervencions humanitàries en tots els sectors: nutrició i salut; aigua, sanejament i higiene; educació, protecció de la infància i política social.
Terratrèmols de Turquia i Síria
Dues setmanes després dels devastadors terratrèmols que van colpejar el sud-est de Turquia i Síria, els nens i famílies de les zones afectades van sofrir altres dos terratrèmols que van causar el col·lapse de més edificis i més víctimes. Els dos sismes inicials del 6 de febrer, als quals van seguir més de 6.000 rèpliques, han causat una gran destrucció, s’han emportat les vides de milers de persones i han deixat a milions de nens amb necessitat d’ajuda humanitària urgent.
A més, la situació en el nord de Síria és especialment esquinçadora, ja que aquest desastre castiga nenes i nens després de 12 anys de guerra, desplaçament, violència i crisi alimentària.
La resposta d’UNICEF en tots dos països és facilitar l’accés a l’aigua potable i sanejament i als serveis de protecció i nutrició. A més, s’està treballant per a protegir les nenes i els nens no acompanyats i reunir els que han quedat separats de les seves famílies a causa dels sismes. Així mateix, oferir ajuda psicosocial per als nens i les nenes afectades és essencial per a tractar d’esmorteir el mal psicològic que aquest desastre pugui ocasionar-los.
Un any de guerra a Ucraïna
La població ucraïnesa viu una situació de crisi greu des que va esclatar la guerra fa 365 dies. Es calcula que, entre els milers de morts pel conflicte, més de 1400 nens i nenes han mort o resultats ferits.
La situació que viu la infància al país és devastadora, i més encara durant l’hivern, amb interrupcions constants en el subministrament elèctric, els sistemes de calefacció i el subministrament d’aigua, amb temperatures de fins a 20 °C sota zero, pluja, neu i gel. La situació és especialment vulnerable per als més de 5,3 milions de desplaçats interns al país.
Quant a la infància, UNICEF calcula que l’educació de més de cinc milions de nens i nenes ucraïneses ha pogut quedar afectada. L’ús d’armes explosives, a més, converteix a les escoles que encara segueixen en peus en llocs no del tot segurs, mentre que els continus talls d’electricitat dificulten també l’educació en línia.
Així mateix, aquest intens conflicte també està deixant xifres esgarrifoses quant a dades de salut mental es refereix, ja que es calcula que 1,5 milions de nens i nenes estan en risc de sofrir depressió, ansietat i estrès posttraumàtic.
En UNICEF hem estat al seu costat durant tot aquest temps estregándoles aliments, medicines i aigua potable, però també equipant les escoles per a fomentar l’educació en línia i aportant suport i ajuda psicosocial. Així mateix, des de fa mesos s’està distribuint roba d’abric i mantes.
Els més vulnerables davant situacions d’emergència
Davant qualsevol situació de crisi, les persones més vulnerables són sempre els nens i les nenes. No obstant això, només un petit percentatge dels plans de resposta humanitària incorporen intervencions relatives al seu desenvolupament. El finançament és escàs i, sovint, es projecta a curt termini, la qual cosa no permet mantenir la programació el temps suficient perquè tingui un impacte durador.
És essencial posar el focus en la infància en tractar situacions d’emergència, ja que és un element clau per a ajudar les comunitats i països a recuperar-se de la crisi, i trencar amb els cicles de pobresa i violència per a establir societats pacífiques i resilients. UNICEF treballa per a enfortir els vincles entre l’acció humanitària i la labor de desenvolupament, ja que és present en molts països abans, durant i després de les emergències servint per a prestar un suport continu.
