Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

ADSL: no tot són avantatges

La connexió per cable és una alternativa igual d'interessant
Per jordi 22 de desembre de 2004

La velocitat teòrica de transmissió de dades que aconsegueix ADSL (‘Asimetric Digital Subscriber Line’ o Línia Digital Asimètrica d’Abonat), 8 Mbps (megabits per segon) cap a l’usuari i fins a 1 Mbps cap a Internet, està condicionada per una sèrie de factors. D’entrada, cap dels proveïdors ofereix tal velocitat, però a més l’usuari es trobarà amb que en rares ocasions s’aconsegueix la velocitat contractada.

La velocitat de la connexió domèstica més habitual és de 512 kbps de baixada i 128 kbps de pujada. Però aquesta depèn de la distància entre l’abonat i la central de commutació, la secció del cable (de 0,4 a 0,5 mm) i les interferències. Per aquest motiu l’abonat no hagi d’aspirar a aconseguir més del 80% de la velocitat contractada, que a més estarà subjecta a la sobrecàrrega de la xarxa.

Un altre problema, això sí, cada vegada més residual, és la disponibilitat de línies ADSL, doncs la central telefònica a la qual està adscrit l’usuari ha d’estar preparada i no distar més de tres quilòmetres del domicili. Els usuaris poden consultar als proveïdors si la seva línia és apta para ADSL, o introduir el seu telèfon a la pàgina web que el Ministeri de Ciència i Tecnologia ha disposat a aquest efecte.

Seguretat

Els desavantatges d’una connexió permanent a Internet és que s’està permanentment exposat als potencials perills de la Xarxa. A més, l’alta velocitat és una ‘llaminadura’ per als atacants, que es poden colar en el PC si no es prenen les precaucions oportunes. De totes maneres, sent realistes, els pirates informàtics no estan interessats en l’ordinador d’un usuari comú, que haurà de prendre, això sí, les mesures de seguretat contra els perills comuns de la Xarxa: el correu brossa, els virus, els programes espia i altres ‘paràsits’.

Si ‘el firewall’ o tallafocs és recomanable en general, es converteix gairebé en obligatori en una connexió per banda ampla, especialment si es té contractada una adreça IP fixa, a la qual és més fàcil seguir el rastre, en lloc d’una dinàmica.

Millor que el cable?

El gran avantatge d’ADSL enfront del cable de fibra òptica és la seva ubiqüitat: no és necessari cavar noves rases per connectar les ciutats ni instal·lar complicades pujades fins als domicilis. A més, el coure no necessita electricitat per transmetre, per això en cas de cort del subministrament elèctric els telèfons poden funcionar normalment.

No obstant això, el cable té una major capacitat i velocitat que ADSL, que li permet transmetre telèfon, dades i fins a radi i televisió digital. Pot transmetre fins a 500 canals de televisió o permetre la navegació per Internet 300 vegades més ràpid que ADSL, la qual cosa ho converteix una tecnologia més apta per a aplicacions futures com la televisió interactiva. A canvi, el cable ha de ser compartit per tots els usuaris, per la qual cosa en augmentar el nombre aquesta capacitat i velocitat es redueixen substancialment, en formar-se colls d’ampolla en els servidors d’accés.

Els proveïdors de cable solen oferir productes ‘tot en un’, amb connexió a Internet, telèfon i televisió per cable, que poden ser interessants per a alguns usuaris. Últimament, alguns proveïdors d’ADSL també han llançat paquets de connexió a Internet amb trucades locals sense augmentar el preu de la quota mensual.

En el tocante exclusivament a Internet, l’OCU Organització de Consumidors i Usuaris) va realitzar un informe del que es desprèn que els proveïdors de cable ofereixen millors prestacions que els de ADSL. Segons el seu estudi, el cable ofereix més velocitat i millors garanties per als usuaris. L’accés a Internet mitjançant cable de fibra òptica a Espanya, de moment, només està a l’abast dels habitants dels grans nuclis urbans (al voltant del 50% de la població, enfront del 80% que aconsegueix ADSL).

En pàgines com la de Telefónica o l’AUI es pot mesurar la velocitat de la connexió.