Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Noves tecnologies > Internet i telecomunicacions

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Agenda Digital Europea: objectius per 2020

Es tracta d'un ambiciós pla que busca articular l'economia europea també a la Xarxa i en un únic mercat digital

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 20deAgostde2013

Des que en 2010 la vice-presidenta de la Comissió Europea Neelie Kroes desvetllés el pla Agenda Digital Europea 2020 i els seus objectius per a la següent dècada, s’ha debatut molt sobre les seves possibilitats d’èxit. D’antuvi hi ha un acord total en què es tracta de mesures necessàries per reconvertir la maltrecha i antiquada economia europea en una altra moderna i competitiva, però es posa l’accent en l’asimetria de la Unió i en la dificultat que tots els països la desenvolupin al mateix ritme. Tingui un èxit rotund o no, de moment el full de ruta de la vice-presidenta Kroes està impulsant nombrosos avanços en matèria de telecomunicacions i regulació de l’economia digital.

Img agendadigitaleuropa
Imatge: Garry Knight

Set punts fonamentals

De moment l’Agenda està impulsant nombrosos avanços en matèria de telecomunicacions i regulació de l’economia digital

L’Agenda Digital Europea marca set pilars entorn dels quals aconseguir fites perquè la Unió Europea sigui en 2020 una potència tecnològica i digital. Dins d’aquests pilars la comissió no ha fixat uns objectius clars, sinó que els va marcant en funció del ritme al que evolucionin les diferents economies i també segons avanç la innovació tecnològica. Els pilars són:

  • Un mercat únic digital dinàmic: Aquest tal vegada sigui el punt més important, ja que la resta estan supeditats a ell i la seva funció és fer possible aquest espai comú digital. La mesura més agressiva per aconseguir est va espaiar únic europeu és l’abolició del roaming -el primer de juliol de 2014-, vist per autoritats i usuaris com un impediment per al lliure ús del mòbil i la tableta fora de les fronteres nacionals. No pocs estudis indiquen que quan més consumeix un usuari és quan està viatjant, especialment si es tracta d’un viatge turístic.

    En aquest sentit, l’ús del mòbil per buscar informació sobre restaurants i tendes, però també sobre museus i activitats locals, incentiva l’economia, ja que els usuaris poden fins i tot fer les compres d’entrades des del seu dispositiu. La Comissió Europea calcula que sense el roaming es crearia un mercat que generaria 110.000 milions d’euros anuals, a més d’un plus de 800 milions en quinze anys per a les operadores, que els compensaria de les pèrdues de la fi del roaming.

  • Accés ràpid i ultrarrápido a Internet: Un mercat únic digital, per molt exempt de roaming que estigui, no té sentit si no està sustentat en unes infraestructures de telecomunicacions suficientment sòlides i modernes. Un dels objectius per 2020 és que en tot el territori comunitari la velocitat mitjana d’accés a Internet per a tots els usuaris sigui de 30 megabits per segon, amb independència de si tal accés es fa per un punt fix -ADSL, cable, FTTH– o per banda ampla mòbil, ja sigui WiMax, 3G o 4G.

Img agendadigitaleuropa
Imatge: Unió Europea

    No obstant això, la Comissió incentiva el desplegament de tots dos tipus d’accés per assegurar el valor mínim en zones rurals o de poca densitat urbana. Per a l’Agenda Digital és prioritària la transició a la fibra òptica en els grans nuclis urbans, acompanyada del desplegament de la tecnologia 4G, que assegura un mínim de 20 megabits per segon en mobilitat, en aquelles zones on sigui difícil o poc rendible la creació d’una estesa d’infraestructures terrestres. L’Agenda ja ha fixat 2014 com l’any en què el 4G ha de regir en tota Europa.

  • Interoperabilitat i normes: La Comissió creu que el mercat de les telecomunicacions europeu és massa complex, amb els vint operadors actuals, i vol fomentar les fusions entre ells, o com a mínim les associacions i la cooperació, perquè no es dupliqui el desplegament d’infraestructures. També vol fer desaparèixer l’elevada competitivitat existent, que provoca que moltes vegades no tirin endavant projectes comuns.

    La Comissió vol un mercat amb quatre o cinc grans empreses comunitàries que operin en tot l’espai comú. De la mateixa manera, dicta normes que harmonitzin els diferents mercats de telecomunicacions, de manera que per 2020 existeixi ja un espai jurídic digital únic.

  • Confiança i seguretat: La Comissió és molt ferma en matèria de privadesa dels usuaris i en el rebuig al crim o l’estafa en l’economia digital. L’Agenda Digital Europea cerca crear uns estàndards de seguretat que garanteixin en tots els països que les compres i transaccions no són interferides, i també que els usuaris poden usar els serveis sense temor que les seves dades seran utilitzades per a una altra fi que no sigui el de reconèixer-li en un comerç en la seva següent compra.

  • Recerca i innovació: L’Agenda Digital Europea inverteix mitjançant diversos fons en diferents projectes d’innovació que facin en la propera dècada d’Europa un líder tecnològic. Un d’ells és el desenvolupament comercial del grafeno com a nou material informàtic, pel qual la Unió invertirà 1.000 milions d’euros durant els propers deu anys. Un altre és la tecnologia de xarxes de dades 5G, cridada a substituir al 4G amb velocitats d’accés d’un gigabit per segon en mobilitat. Al 5G es destinaran fins a 2020 50 milions d’euros.

  • Fomentar l’alfabetització, la capacitació i la inclusió digitals: Perquè la totalitat dels ciutadans de la Unió puguin accedir amb igualtat de condicions a l’espai comú digital europeu, l’Agenda Digital fomenta cursos de formació i orientació tecnològica i imposa plans d’aprenentatge d’aquesta matèria en les lleis educatives de les diferents nacions.

  • Aplicar les TIC a reptes socials, com el canvi climàtic o la promoció de la diversitat cultural: En aquest apartat els objectius estan molt enfocats a la lluita contra el canvi climàtic racionalitzant el consum, incentivant el reciclat i la recompra de productes reutilitzables.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions