Qui no ha perdut hores d’estudi o de treball posant a prova la seva habilitat a l’hora d’encaixar cuadritos en la famosa paret multicolor del joc Tetris? Alexey Leonidovich Pazhitnov (Moscou, 1956) va crear el Tetris en les hores mortes durant el seu treball com a programador al Centre de Computació de l’Acadèmia Soviètica, en 1985. El joc va tenir moltíssim èxit i va creuar el teló d’acer via Hongria per anar a parar a les mans de Nintendo. En la Unió Soviètica, l’Estat es va quedar amb els drets i Pazhitnov no els va recuperar fins que va emigrar a Estats Units per treballar en Microsoft, empresa en la qual va estar de 1991 a 2005. Actualment treballa en l’empresa WildSnake Programari, en la creació de nous jocs del tipus trencaclosques. Es declara un capitalista convençut i opina que el programari lliure “és alguna cosa que destrueix el mercat”.
“La primera versió de Tetris era de peces blanques sobre fons negre”No, què va. No estàvem ni des de lluny tan avançats com a Occident. Hi havia dues branques de computadors: d’una banda estaven els computadors amb l’estructura clàssica del supercomputador, que mantenien un cert nivell, però quant a la branca dels computadors personals el que teníem era una espècie de clons híbrids amb peces portades d’alguns països com Hongria que, certament, eren molt limitats, i amb ells treballàvem. No tenien entorn gràfic, i la pantalla era en blanc i negre, molt simple. I això que estem parlant de mitjan els vuitanta en un institut tecnològic de primer ordre. La primera versió de Tetris era de peces blanques sobre fons negre.
“En la Unió Soviètica no teníem ni idea que existissin xarxes de comunicació entre ordinadors a Occident”Uf! Per res, per descomptat. Però deixi’m que li digui que a mitjan vuitanta tampoc es necessitava una xarxa com a Internet per acabar amb allò. Des de dins ja ens adonàvem que amb la qualitat dels polítics que hi havia llavors, això no podia durar més de deu anys… I només va durar tres més. La Unió Soviètica portava ja un temps col·lapsada.
“Li diré la meva opinió sobre el programari lliure: això mai hauria d’haver existit i a dia d’avui no hauria d’existir”Doncs li diré la meva opinió sobre el programari lliure: això mai hauria d’haver existit i a dia d’avui no hauria d’existir. I li diré per què: el programari lliure destrueix mercat. Allí on amb l’esforç de grups de persones es construeixen possibilitats de mercat, de riquesa i de prosperitat, arriba gent irresponsable i crea desenvolupaments alternatius que enfonsen a les empreses. I això no és bo per al desenvolupament de la tecnologia; el programari lliure no té projecció de mercat, no crea riquesa, només és una mostra de rebel·lia estèril.
Tornem al mateix. M’està parlant de casos minoritaris i que al cap i a la fi limiten la possibilitat de fer un negoci major. L’hi diré més clar: el programari lliure pertany a un estat mental rebel, alguna cosa adolescent i nihilista que no porta a cap lloc. Em va succeir a mi amb el Tetris; jo ho vaig crear i com no hi havia possibilitats de fer gens amb el joc, l’hi vaig passar als meus amics despreocupadamente.
“Les idees de Stallman pertanyen a una època passada en la qual sí tenien sentit”Bé… La veritat és que les idees de Stallman pertanyen a una època passada en la qual sí tenien sentit: en els setanta i els vuitanta, i jo també vaig participar d’aquesta actitud quan era jove. Llavors no hi havia possibilitat de negoci i semblava lògic compartir els desenvolupaments en l’àmbit universitari perquè creixessin. Avui dia hi ha un mercat i nosaltres hem crescut.
Mmmm… Faig uns deu sudokus cada matí, joc a World of Warcraft cada dia i, de tant en tant, al Tetris, que em segueix encantat. M’encanten els jocs amb gràfics complexos. Com més complexos millor.
“El Tetris en dues dimensions segueix sent dels jocs més demandats, i ja veu que els seus gràfics són molt senzills”Per res. Quan es crea mercat es crea diversitat, i dins de la diversitat caben totes les opcions. De fet, el Tetris en dues dimensions segueix sent dels jocs més demandats, i ja veu que els seus gràfics són molt senzills. A més, el que un joc tingui gràfics no significa que no requereixi habilitat mental. Ja li he dit que m’encanten els gràfics, perquè mostren el creixement exponencial d’aquest mercat.
“Certament no em va anar gens malament en Microsoft”Doncs no li sé dir, però sincerament, m’importa un “bledo” el futur mentre no deixi de ser un futur de creixement i diversificació. Totes les consoles tenen els seus punts forts i tots els videojocs actuals superen als anteriors. Això és el que m’agrada i crec que és el que li agrada a la resta dels consumidors. Molts d’ells tenen diverses consoles (Xbox, PlayStation, Wii) perquè els agrada jugar amb totes elles. Aquesta és la realitat.
Mmmm, crec que amb el Tetris, però certament no em va anar gens malament en Microsoft.
