La pirateria dins del sector del programari està desproveïda de qualsevol halo romàntic o llibertari. No hi ha raons de cultura lliure ni tecnologies compartides que la justifiquin. A diferència del que ocorre amb la indústria cultural, és un negoci ben assentat i modern que genera prosperitat. A més, l’usuari sempre té l’alternativa del programari lliure si no vol pagar per usar determinats tipus d’eines. No obstant això, aquest problema està encara molt arrelat en el teixit econòmic i social d’alguns països europeus on moltes empreses, grans i petites, usen programari privat sense voler pagar per les llicències. Les conseqüències són importants sagnies econòmiques a les companyies desenvolupadores, moltes són grans multinacionals i unes altres petits projectes emprenedors. Es calcula que el nivell mundial de programari il·legal és del 40%, encara que a Espanya arriba al 43%. Alfons Sort, director general de la multinacional del programari Adobi a Espanya, representa també a la Bussiness Programari Aliance, un organisme encarregat de combatre aquest problema a tot el món.
Aquell que s’utilitza sense respectar el que estableix la llicència d’ús del seu creador. En el cas del programari amb llicència comercial, vol dir que s’està utilitzant alguna cosa sense haver pagat per això.
El nivell de pirateria de programari a Espanya és del 43%. Això vol dir que per cada 100 llicències que s’estan utilitzant sota llicència comercial, en 43 d’elles no s’ha pagat.
És dels més pirates. Només Grècia i Itàlia estan pitjor. La mitjana de la Unió europea és 10 punts més baixa que la d’Espanya, i en el cas dels països on s’ha desenvolupat més la indústria de programari, com els de el nord d’Europa, la diferència és de 20 punts.
En l’àmbit de petita empresa, autònoms i domèstic.
“Espanya és dels països més pirates; només Grècia i Itàlia estan pitjor”Hi ha moltes grans empreses que tenen un important nivell de “sublicenciamiento”. És a dir, utilitzen més llicències de les quals han pagat. En alguns casos són plenament conscients i en altres casos això és fruit d’una deficient gestió dels seus actius de programari.
En cap cas no pagar les llicències de programari és una solució per als problemes de l’empresa o per a un model de negoci naixent. Com no ho és no pagar els impostos o no complir les obligacions laborals. Hi ha diversos models de contracte i ús de les llicències que permeten adaptar-se a les necessitats de qualsevol empresa.
“En cap cas no pagar les llicències de programari és una solució per als problemes d’una empresa”Efectivament fem un gran esforç d’educació i informació, i encara es pot fer més. Les mesures punitives en el compliment de la llei les veiem només com un últim recurs, en molts casos indispensable, però que desitgem que a través d’informació es pugui evitar.
Creiem que sí. Els nostres programes són molt utilitzats per tot tipus d’empreses, incloent autònoms i petites empreses, i això fa que hi hagi un nivell de pirateria igual o major que la mitjana.
“Les mesures punitives en el compliment de la llei les veiem només com un últim recurs”Moltes. La pàgina web probablement ha estat creada amb Dreamweaver, les imatges tractades amb Photoshop, la pàgina segurament inclou animacions Flaix i documents PDF creats amb Acrobat… I podríem seguir amb programes per a creació de vídeo, tipografia, etc.
Existeixen serveis gratuïts a la Web com Photoshop.com per a un retoc bàsic vinculat als llocs més populars per compartir fotografies. També es pot utilitzar Photoshop Elements, que té unes capacitats més que suficients per a l’usuari particular, com és el meu cas. Finalment, hi ha formes de llicències Photoshop per a institucions educatives o empreses amb molts professionals gràfics que fan que es doni certa flexibilitat en el cost a la mesura de cada cas.
“Tova deixa d’ingressar per la pirateria una xifra lleugerament inferior a la seva xifra de negocis”Em remeto a la resposta anterior. Per al professional que necessiti la versió Professional de Photoshop i que utilitzi la majoria de les seves funcions és molt barat, pel valor dels treballs que realitza amb ell. Per a desplaçaments curts no té sentit voler comprar un autobús o un camió.
Tova ja té alguns serveis accessibles des de la Web, com són Photoshop.com o Acrobat.com, a més de productes plenament empresarials com Scene7. Seguirem creixent amb aquesta nova forma d’utilitzar els programes.
De moment el que tenim és diferents versions de Photoshop, a preus creixents, per a diferents tipus d’usuaris, i polítiques d’actualització.
Tova inverteix aproximadament el 25% de la seva xifra de facturació en recerca i desenvolupament, i deixa d’ingressar una xifra lleugerament inferior a la seva xifra de negocis, atès que el nivell mundial de pirateria és d’aproximadament un 40%.
El programari lliure em sembla una excel·lent iniciativa, i és perfectament legítima en la mesura en què l’usuari respecti la llicència del seu creador. Un usuari ha de valorar si cada programa cobreix les seves necessitats actuals i futures, i els nivells de servei i suport que pugui requerir.
