Es podria denominar ‘estètica de la informació’ a la filosofia d’alguns fabricants obstinats a crear aparells que informen a l’usuari mitjançant variacions sensorials (principalment visuals). Aquestes han de resultar agradables i efectives alhora que eviten perdre una només dada en la traducció de la informació transmesa.
Si en els últims cinc anys l’estètica tecnològica s’ha caracteritzat pel desplegament de nombres nus, estadístiques i el codi del programari a flor de pell, actualment el mercat del maquinari de consum tendeix cap a terrenys més intuïtius en els quals l’usuari pot interpretar les dades que li són comunicats d’una manera més subtil. És la clau de la ‘informació ambiental’: està aquí però no es nota.
L’empresa Ambient Devices té la teoria que les persones tenen poc temps i fins i tot menys ganes d’interpretar els missatges dels seus aparells. També creu que un gran percentatge de la informació que es transfereix des dels aparells als usuaris es perd en el procés de la seva comunicació, convertint-se en un soroll molest que redueix l’eficàcia d’aquest procés.
Informar sense molestar
Per recuperar l’efectivitat i l’equilibri (això és, perquè l’usuari pugui sentir-se informat i no aclaparat per un excés de dades que requereixen massa esforç intel·lectual), aquesta empresa ha creat els ‘ambient devices’ (dispositius ambientals). Es tracta d’objectes habituals en la vida diària (com a rellotges, bolígrafs o clauers, per exemple) que s’encarreguen, a més de complir les seves funcions normals, d’oferir a l’usuari informació rellevant mitjançant canvis gràfics, senzills i continuats que puguin ser percebuts sense excessiu esforç.
Alguns ‘ambient devices’ són versions digitals i sofisticades d’objectes ja coneguts, com el baròmetre, però amb capacitats variades. Així, el quadre de comandament ambiental, sembla un panell meteorològic simplificat que, no obstant això, mostra l’estat del tràfic, les accions d’una empresa al mercat o qualsevol informació que sigui l’interès de l’usuari en aquest moment.
Més moderna i tranquil·litzadora és la línia de cristalls composts per Ambient Orb i Weather Beacon, una sort de llums de lava que, en lloc d’escalfar lava, canvien de color amb el temps, el mercat o la quantitat de pol·len en l’ambient.
L’últim projecte de l’empresa és l’Ambient Umbrella un paraigua que mostra les prediccions del temps d’Accuweather.com . És raonable pensar que, quan l’usuari té el paraigua a la mà, és perquè ja ha intuït el temps que va a fer. No obstant això, la clau de l’Ambient Umbrella està en el mànec, que s’il·lumina quan amenaça pluja, així el missatge pot ser vist en el paraigüer i es poden prendre les degudes precaucions.
En la mateixa línia, encara que fabricat per una altra companyia, està Nabaztag, un ninot amb aparença de conill que es connecta a Internet de manera sense fil i se sonroja quan ha de transmetre una informació important per a l’usuari (el temps empitjora, la borsa està regirada…). Des de la pàgina web de Nabaztag es pot programar al ninot perquè alerti sobre les informacions desitjades.
Nabaztag, també programant-ho des del lloc web, adverteix de nous e-mails en la safata de correu, canta per al seu amo a petició dels seus amics i mou les orelles com a avís que algun esdeveniment esperat acaba d’ocórrer.
