Les xarxes wifisón una realitat quotidiana i tots els sistemes operatius modernsestan preparats per a facilitar la connexió de maneraimmediata i sense interrupcions. En alguns casos(sistemes operatius antics, targetes de xarxa estranyes), elsproveïdors d’Internet faciliten a l’usuari un CD amb instruccions,“drivers” i l’assistent d’instal·lació. L’alta és un procés bastant senzill; si sorgeixen problemes, haurien de poder resoldre’s ambpaciència i una trucada de telèfon. Però una vegada connectat,l’usuari pot trobar-se que les parets, els sostres o ladistància de l’encaminador emissor afebleixen el senyal en elordinador, amb el que es perd una bona part de l’eficiència enel servei contractat. Com millorar llavors el senyalsense comprar una antena nova?
Millor una wifi sense interferències
El senyal wireless d’un encaminador normal cobreix 360 graus. S’expandeixen totes direccions i es redueix progressivament a mesura queaugmenta la distància o troba un obstacle. El primer quecal fer, sigui com sigui la distribució de la casa, éstrobar el seu centre de gravetat i col·locar allí el punt d’accéswifi. Això és, en realitat, molt fàcil: és el llocon es posaria la ràdio si es volgués escoltar des de totsels punts de la casa.
Cal col·locar el punt d’accés wifi en el centre de gravetat de la casa, sigui com sigui la seva distribució
El segon és evitar tots els obstacles que interfereixin elsenyal abans que arribi al receptor. L’encaminador wifi téenemics de tres tipus: uns que retenen el senyal,uns altres que la modifiquen i els que la vampiritzen. Els primerssón els obstacles naturals de la casa: parets, sòl,mobles densos, etc. En la major part dels casos, resulta impossibleevitar les parets, però els usuaris sí que han d’assegurar-se que posenl’encaminador contra una paret que no dóna al carrer (per a no perdre lameitat del senyal) i evitar les parets de càrrega.
Els modificadors són en la seva majoria els objectesmetàl·lics. Qui no ha ficat alguna vegada untros de paper Albal en el microones? Les superfícies i objectesmetàl·lics reflecteixen el senyal i l’omplen de soroll amb moltarapidesa.
Els usuaris han d’assegurar-se que posenl’encaminador contra una paret que no dóna al carrer (per a no perdre lameitat del senyal)
Els vampirizadores són tots els aparells quecompeteixen pel senyal. Això inclou tots els aparellssense fils que usin la freqüència de 2.4 gigaherzios, comalguns telèfons DEC sense fils. Si no es vol que s’anul·lin els uns alsaltres i caigui la connexió cada vegada que s’agafa el telèfon,és important buscar dispositius sense fils que usin unafreqüència de 5.8 megaherzios o 900 megaherzios, encara que siguin méscars.
El millor lloc per a col·locar un encaminador wireless és un llocobert (no en un escriptori d’acordió ni dins del moblede la televisió), lluny del sòl (com més a daltestigui, menys mobles ha de travessar el senyal) i de finestres i murs de càrrega. Si es col·loca a l’interior d’un moble metàl·lic, s’anul·larà el senyalgairebé per complet; si se situa damunt, es reduiràsensiblement el seu poder.
L’antena wifi: quan és suficient?
Lamajoria d’usuaris utilitza l’antena wifi que enviael proveïdor d’accés a Internet juntament amb el paquet de connexió.Aquestes antenes són tan bones com per a cobrirles necessitats normals, però quan el senyal és febleo l’usuari es veu obligat, per la infraestructura particular de la sevaoficina o domicili, a col·locar-la en un lloc poc avantatjós, potserés moment d’invertir en una antena més sofisticada.
L’antena és només un canal i no augmentarà el senyalde l’encaminador. No obstant això, algunes antenes permeten dirigir eldoll manualment, en lloc de fer-lo en tots els sentits. Siens veiem obligats a col·locar l’antena en una punta de la casa, ocontra una paret exterior, una antena multidireccional faràque la meitat del senyal es perdi al carrer, mentre queuna orientable permetrà enviar el senyal on més es necessita.
Una possibilitat és comprar un repetidor, també conegut com a amplificador, que augmenti el radi de cobertura
Una altrapossibilitat en casos difícils, o senyals molt febles,és comprar un repetidor, també conegut com a amplificadoro expansor, que augmenti el radi de cobertura. Es poden trobaren qualsevol lloc on es venguin encaminadors i no fa falta tirarcables ni fer forats. Es col·loca a mig camí entre l’encaminadori el lloc on es vol estendre el senyal i ja es téel problema resolt. Encara que no és essencial, ésconvenient comprar dispositius de la mateixa marca: estàdemostrat que estalvia problemes de comunicació entre elsdispositius i dispara el rendiment fins a dues vegades.
És l’antena o sóc jo?
Sovint, el problema radica en l’ordinador de l’usuari. Potser té una connexió ràpida, un encaminador magnífic i unsenyal de proporcions bíbliques, però no s’adona,perquè la seva targeta de Xarxa no està en condicions d’aprofitar-la.Si l’encaminador de l’usuari usa un protocol estàndard antiquat, és hora de canviard’encaminador. Si funciona amb el nou estàndard, però latargeta del seu ordinador no, l’única opció és canviarde targeta de xarxa perquè pugui aprofitar l’avantatge. La majoriadels portàtils amb targeta de xarxa integrada són duals(g+n), però per a un ordinador de sobretaula és millormirar i assegurar-se.
Si la targeta i l’antena no tenen la mateixaespecificació (802.11n), es pot canviar en una botiga d’informàticao comprar un adaptador de Xarxa USB amb una antenaexterna. Els segons són més cars (entorn dels 24 euros),però també més pràctics, ja que augmenten lacapacitat d’absorbir el senyal wifi i, a més, un soloadaptador és fàcil d’aplicar a quants ordenadors es vulgui..
Cura amb els dispositius bluetooth
De la mateixa manera que altres dispositius sense fils quefuncionin en el mateix espectre es mengen part del senyal, es podentenir aplicacions en funcionament que interfereixin en el trànsit. És el cas de dispositius sense fils bluetooth. Cal inhabilitar el bluetooth en el telèfon. És convenient tenir-ho apagat quan no s’usa de maneraactiva, així com en tots els dispositius que ho usin-el portàtil, el comandament de la consola, etc.- o, almenys,moure’ls a una habitació on no importi que el senyalsigui feble i no a un lloc de pas d’aquesta.
Sintonitzar el canal apropiat
Igual que les emissores de ràdio, les antenes wifitenen diversos canals per a emetre el senyal i cal provar-lostots fins a trobar el que emet millor, on el senyal ésmés neta i lliure d’interferències. Una vegada localitzada,dirigir la targeta de xarxa cap al mateix canal (o comprovar que hofa automàticament). Si hi ha diverses xarxes en l’edifici (sila targeta de l’usuari detecta xarxes pròximes d’altres usuaris), ésconvenient parlar amb els veïns i saber quins canalsutilitzen ells i evitar-los. Hi ha programes en Internet que detecten els nivells de saturació de cada canal.
